ROBERT ALEXANDER SCHUMANN Opus 106

Opus 106

Schopn Hedwig: Im Kreise der Vasallen


Any 1849
Declamació, en re major per a piano
Indicació de temps.- Festlich heiter (Festivament alegre)
Llibretista- Friedrich Hebbel (1813-63)

Schopn Hedwig

Im Kreise der Vasallen sitzt
Der Ritter, jung und kühn;
Sein dunkles Feuerauge blitzt,
Als wollt’ er ziehn zum Kampfe,
Und seine Wangen glühn.

Ein zartes Mägdlein tritt heran
Und füllt ihm den Pokal.
Zurück mit Sitten tritt sie dann;
Da fällt auf ihre Stirne
Der klarste Morgenstrahl.

Der Ritter aber faßt sie schnell
Bei ihrer weißen Hand.
Ihr blaues Auge, frisch und hell,
Sie schlägt es erst zu Boden,
Dann hebt sie’s unverwandt.

„Schön Hedwig, die du vor mir stehst,
Drei Dinge sag’ mir frei:
Woher du kommst, wohin du gehst,
Warum du stets mir folgest;
Das sind der Dinge drei!“

Woher ich komm? Ich komm von Gott,
So hat man mir gesagt,
Als ich, verfolgt von Hohn und Spott,
Nach Vater und nach Mutter
Mit Tränen einst gefragt.

Wohin ich geh? Nichts treibt mich fort,
Die Welt ist gar zu weit.
Was tauscht’ ich eitel Ort um Ort?
Sie ist ja allenthalben
Voll Lust und Herrlichkeit.

Warum ich folg’, wohin du winkst?
Ei, sprich, wie könnt’ ich ruhn?
Ich schenk’ den Wein dir, den du trinkst,
Ich bat dich drum auf Knieen
Und möcht’ es ewig tun!

„So frage ich, du blondes Kind,
Noch um ein Viertes dich;
Dies Letzte sag’ mir an geschwind,
Dann frag’ ich dich Nichts weiter,
Sag’, Mägdlein, liebst du mich?“

Im Anfang steht sie starr und stumm,
Dann schaut sie langsam sich
Im Kreis der ernsten Gäste um,
Und faltet ihre Hände
Und spricht: Ich liebe dich!

Nun aber weiß ich auch, wohin
Ich gehen muß von hier;
Wohl ist’s mir klar in meinem Sinn:
Nachdem ich dies gestanden,
Ziemt nur der Schleier mir!

„Und wenn du sagst, du kommst von Gott,
So fühl’ ich, das ist wahr.
Drum führ’ ich auch, trotz Hohn und Spott,
Als seine liebste Tochter
Noch heut dich zum Altar.

„Ihr edlen Herrn, ich lud verblümt
Zu einem Fest Euch ein;
Ihr Ritter, stolz und hochgerühmt,
So folgt mir zur Kapelle,
Es soll mein schönstes sein!“

En el cercle dels vassalls

Assegut al cercle de vassalls
El cavaller, jove i atrevit;
El seu ull fosc de foc brilla,
Com si volgués anar a la batalla,
I les seves galtes brillen.

S’acosta una noia delicada
I li omple la copa.
Aleshores fa un pas enrere amb els costums;
Aleshores li cau al front
El raig més clar del matí.

Però el cavaller la atrapa ràpidament
Per la seva mà blanca.
El seu ull blau, fresc i brillant,
Primer la tira a terra
Llavors l’aixeca de seguida.

“És bonic, Hedwig, estàs davant meu,
Digues-me tres coses lliurement:
D’on vens, on vas,
Per què sempre em segueixes;
Són tres coses!”

D’on vinc? Vinc de Déu,
Això és el que em van dir
Quan jo, perseguit pel menyspreu i el ridícul,
Després del pare i després de la mare
Una vegada preguntat amb llàgrimes.

On vaig? Res m’allunya
El món és massa ample.
Què canvio en va lloc per lloc?
Ella és a tot arreu
Plena de plaer i glòria.

Per què segueixo allà on fas l’agitació?
Bé, digueu-me, com puc descansar?
Et donaré el vi que beus,
Et vaig demanar que ho fes de genolls
I m’agradaria fer-ho per sempre!

“Així que li pregunto, nen de cabells clars,
Tu per quarta vegada;
Digues-me aquesta última cosa ràpidament,
Aleshores no et demanaré res més,
Digues-me, noia, m’estimes?”

Al principi es manté rígida i silenciosa,
Aleshores es mira lentament a si mateixa
En el cercle de convidats seriosos al voltant,
I plega les mans
I diu: t’estimo!

Però ara també sé on anar
He de marxar d’aquí;
Sens dubte, ho tinc clar en la meva ment:
Després de confessar això,
Només el vel em va bé!

“I si dius que vens de Déu,
Així em sento, és veritat.
Per això condueixo, malgrat la burla i el ridícul,
Com la seva filla preferida
Aneu a l’altar avui.

“Nobles senyors, vaig dir sense embuts
Convideu-vos a una festa;
Cavallers, orgullosos i molt lloats,
Així que segueix-me a la capella,
Hauria de ser el meu més bonic!

Aquest, és el seu primer melodrama.