Opus 57
Belsatzar/Baltasar
Any 1840
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Im Aufange nicht zu schnell , nach und nach rascher (No massa ràpid al principi, a poc a poc més ràpid.
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
“Paral·lelament al desenvolupament de la poesia, a l’època de Franz Schubert ja n’ha seguit una de nova que ha utilitzat les millores de l’instrument d’acompanyament desenvolupat simultàniament, el piano,” va escriure Schumann
“La veu per si sola no ho pot reproduir tot ni produir tots els efectes; juntament amb l’expressió del conjunt, també s’han de destacar els detalls més fins del poema; i tot està bé mentre no se sacrifiqui la línia vocal”.
Belsatzar
Die Mitternacht zog näher schon;
In stummer Ruh’ lag Babylon.
Nur oben in des Königs Schloß,
Da flackert’s, da lärmt des Königs Troß.
Dort oben in dem Königsaal,
Belsatzar hielt sein Königsmahl.
Die Knechte saßen in schimmernden Reihn,
Und leerten die Becher mit funkelndem Wein.
Es klirrten die Becher, es jauchzten die Knecht’;
So klang es dem störrigen Könige recht.
Des Königs Wangen leuchten Glut;
Im Wein erwuchs ihm kecker Mut.
Und blindlings reißt der Mut ihn fort;
Und er lästert die Gottheit mit sündigem Wort.
Und er brüstet sich frech und lästert wild;
Die Knechtenschar ihm Beifall brüllt.
Der König rief mit stolzem Blick;
Der Diener eilt und kehrt zurück.
Er trug viel gülden Gerät auf dem Haupt;
Das war aus dem Tempel Jehovas geraubt.
Und der König ergriff mit frevler Hand
Einen heiligen Becher, gefüllt bis am Rand.
Und er leert ihn hastig bis auf den Grund
Und rufet laut mit schäumendem Mund:
«Jehova! dir künd’ ich auf ewig Hohn –
Ich bin der König von Babylon!»
Doch kaum das grause Wort verklang,
Dem König ward’s heimlich im Busen bang.
Das gellende Lachen verstummte zumal;
Es wurde leichenstill im Saal.
Und sieh! und sieh! an weißer Wand
Da kam’s hervor wie Menschenhand;
Und schrieb, und schrieb an weißer Wand
Buchstaben von Feuer, und schrieb und schwand.
Der König stieren Blicks da saß,
Mit schlotternden Knien und totenblaß.
Die Knechtenschar saß kalt durchgraut,
Und saß gar still, gab keinen Laut.
Die Magier kamen, doch keiner verstand
Zu deuten die Flammenschrift an der Wand.
Belsazar ward aber in selbiger Nacht
Von seinen Knechten umgebracht.
Baltasar
La mitjanit ja s’apropava,
Babilònia dormia en un mut repòs.
Tan sols allà dalt, al castell del rei,
hi llampurnejava, la cort feia gatzara.
Allà dalt, a la sala del rei,
Baltasar celebrava el seu banquet reial.
Els vassalls seien en llustroses rengleres
i buidaven les copes de vi escumejant.
Les copes dringaven, els vassalls cridaven de joia
i això sonava de grat a l’obstinat rei.
Les galtes del rei estaven vermelles;
amb el vi li anava pujant un ànim agosarat.
I cegament, el seu ànim l’impulsà,
i blasfemà contra Déu amb paraules sacrílegues.
I, insolent, es vanagloriava i renegava amb vehemència;
l’estol de vassalls bramava amb aplaudiments.
El rei cridà amb un esguard arrogant;
el servent s’apressà i se’n anà.
Tornà portant al cap molts estris d’or
robats del temple de Jehovà.
I el rei, amb una mà impia, agafà
un calze sagrat, ple fins a vessar.
I de pressa, l’abocà a terra
i cridà fort amb la boca escumejant:
“Jehovà, t’anuncio un etern escarni –
jo sóc el rei de Babilònia!”
Però tan bon punt les terribles paraules deixaren de sonar,
el rei sentí secretament una angoixa al pit.
El riure estrident emmudí alhora,
un silenci de mort regnà a la sala.
I mireu! I mireu! A la blanca paret
aparegué quelcom com una mà humana;
i escrigué, i escrigué al blanc mur
lletres de foc, les escrigué i desaparegué.
El rei s’assegué amb la mirada fixa,
els genolls li tremolaven, estava pàl·lid com un mort.
L’estol de vassalls, àlgids i esparverats,
seien en silenci, sense fer cap fressa.
Els mags arribaren, però cap d’ells pogué
interpretar les lletres de foc a la paret.
Baltasar, però, aquella mateixa nit
fou assassinat per els seus vassalls.
Tres Gesange per a veu d’homes a cappella opus 62
Any 1847
Nº1.- Der Eidgenossen Nachtwache: In stiller Bucht
Text.- Joseph vo Eichendorff
En fa sostingut menor- Nicht schenell, aber muntern Feistes
Nº2.- Freiheitslied: Zittr’, o Erde dunkle Macht
Text.- Friedrich Ruckert
En la menor – Mit Begeisterung
Nº3.- Schlachtgesang: Mit unserm Arm ist nichts getan
Text.- KlopstockEn do major – Schlachtgesang
Tres Romances i Balades per a veu i piano opus 64
En re menor
Any 1841/47
Nº1.- Die Soldatenbraut: Ach, wenn’s nur der Konig auch wuss
Text.- Edward Morike
En si bemoll major – Leicht, herzlichAny 1847
Nº2.- Das verlassene Magdlein: Fruh wann die Hahne krshn
Text.- Edward morike
En sol menor- Nicht schenel
Any 1847
Nº3.- Tragodie dividid en tre parts
Any 1841
Nº3a .- Tragodie I : Entfliech’ mit und sei mein Weib
Text.- Heinrich Heine
En mi major – Rasch und mit Feuer
Nº 3b.- Tragodie II: Es fiel ein Reif in der Fruhlingsnacht
Text.- Heinrich Heine
En mi major- Langsam
Nº 3c.-Tragodie III: Auf ihrem Grab da steht eine Linde
Text.- Heinrich Heine
En do major – Langsam
Nº3d.- Tragodie III : Auf ihrem Grab da steht eine Linde
Text.- Heinrich Heine
En do major , per a soprano i tenor – Langsam