Opus 123
Rheinweinlied (Fest- obertura)
Any 1852- 1853
Gesang, per a tenor solista i cor amb orquestra
Indicació de temps.-
1 Obertura, en do major per a orquestra
2 Was lockt so suss! En do major
3 Bakranzt mit laub den lieben
Llibretista.- Wolfgang Müller von Königswinter (1816–1873)
Per a tenor cor mixt i orquestra
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, quatre trompes, dues trompetes, tres trombons, timbales i cordes
Rheinweinlied
Was lockt so süß!
Bekränzt mit Laub den lieben vollen Becher
Und trinkt ihn fröhlich leer.
In ganz Europia, ihr Herren Zecher!
Ist solch ein Wein nicht mehr.
Er kommt nicht her aus Ungarn noch aus Polen,
Noch wo man franzmännisch spricht;
Da mag Sankt Veit, der Ritter, Wein sich holen!
Wir holen ihn da nicht.
Ihn bringt das Vaterland aus seiner Fülle;
Wie wär es sonst so gut!
Wie wär es sonst so edel und so stille,
Und doch voll Kraft und Mut!
Er wächst nicht überall im deutschen Reiche;
Und viele Berge, hört,
Sind, wie die weiland Kreter, faule Bäuche,
Und nicht der Stelle wert.
Thüringens Berge, zum Exempel, bringen
Gewächs, sieht aus wie Wein,
ists aber nicht; man kann dabei nicht singen,
Dabei nicht fröhlich sein.
Im Erzgebirge dürft ihr auch nicht suchen,
Wenn ihr Wein finden wollt;
Das bringt nur Silbererz und Kobaltkuchen,
Und etwas Laufegold.
Der Blocksberg ist der lange Herr Philister,
Er macht nur Wind, wie der;
Drum tanzen auch der Kuckuck und sein Küster
Auf ihm die Kreuz und Quer.
Am Rhein, am Rhein, da wachsen unsre Reben.
Gesegnet sei der Rhein!
Da wachsen sie am Ufer hin, und geben
Uns diesen Labewein.
So trinkt ihn denn, und laßt uns alle Wege
Uns freun und fröhlich sein!
Und wüßten wir, wo jemand traurig läge,
Wir gäben ihm den Wein.
Cançó del vi del Rin
Què ens atreu tan dolçament?
Coroneu amb fulles les estimades copes plenes
i buideu-les alegrement!
En tota Europa, senyors bevedors,
no hi ha un vi com aquest!
No ve d’Hongria ni de Polònia,
ni d’allà on hom parla francès;
ja pot el cavaller Sant Veit recollir el vi,
nosaltres no ho farem!
És la pàtria la que li dona la seva plenitud;
com seria sinó tan bo!
com seria sinó tan noble i reposat
i, amb tot, tan ple de força i coratge!
No creix a tot arreu en l’imperi alemany;
i moltes muntanyes, escolteu,
són, com antics volcans, uns ventres
mandrosos,
i no són dignes de consideració.
A les muntanyes de Turíngia, per exemple,
hi creixen plantes que semblen vi,
però no ho són; amb elles no es pot cantar,
ni es pot estar content.
Tampoc heu de buscar a la regió de les mines,
si voleu trobar vi;
allà només es troba mineral de plata i de cobalt
i un mica d’or corrent.
El Blocksberg és el llarg senyor burgès,
com ell, només fa vent;
per això el cucut i el seu sagristà
dansen a tort i a dret.
Al Rin, al Rin creixen les nostres vinyes,
beneït sia el Rin!
Creixen a la seva riba, i ens donen
aquest vi refrescant.
Per això, beveu-lo i alegrem-nos
en tot moment!
I si sabéssim on hi ha algú entristit,
li donaríem el vi.
El que determina que resulti difícil comprendre la música de Schumann, tant ahir com avui, és la naturalesa personal del seu contingut. Són de vegades gairebé autobiogràfiques . el que passa m’impressiona i em força a expressar-ho en música.”