Opus 117
Husarenlieder/ “ Cançons del Usards”
Any 1851
Indicació de temps.- Quatre cançons
Der Husar, trara!
Mit wild feurigem Ausdruck (En si bemoll major)
Der leidige Frieden
Nicht schnell (En sol menor minor)
Den grünen Zeigern
Mit Lustigkeit (En mi bemoll major)
Da liegt der Feinde gestreckte Schar
[No tempo] (En do minor)
Llibretista.- Nikolaus Lenau (1802–1850)
Dedicatòria Heinrich Behr
Per a baríton i piano
Període Romànti
1 Der Husar,tara!/L’hússar, tra‑la‑la!
Any 1851
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Mit wild feurigem (Amb foc salvatge)
Llibretista- Nikolaus Lenau (1802-1850)
Per a veu de baríton i piano
Període Romàntic
Der Husar,tara!
Der Husar,
Trara!
Was ist die Gefahr?
Sein herzliebster Schatz!
Sie winkt, mit einem Satz
Ist er da, trara!
Der Husar,
Trara!
Was ist die Gefahr?
Sein Wein; flink! flink!
Säbel blink! Säbel trink!
Trink Blut! trara!
Der Husar,
Trara!
Was ist die Gefahr?
Sein herzliebster Klang,
Sein Leibgesang,
Schlafgesang, trara!
L’hússar, tra‑la‑la!
L’hússar
tra-la-la!
Per a ell quin és el perill?
El seu amor estimat!
Ella li fa senyals, d’un bot
ell és allà, tra-la-la!
L’hússar
tra-la-la!
Per a ell quin és el perill?
La seva beguda; apa, apa!
Sabre brilla! Sabre beu!
Beu sang! Tra-la-la!
L’hússar
tra-la-la!
Per a ell quin és el perill?
La seva cançó preferida,
el seu cant de regiment,
el cant per dormir, tra-la-la!
2 Der leidige Frieden/La pau desplaent
Any 1851
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Nicht schnell (No ràpidament)
Llibretista.- Nikolaus Lenau (1802-1850)
Per a veu de baríton i piano
Període Romantic
Der leidige Frieden
Der leidige Frieden
Hat lange gewährt,
Wir warten geschieden,
Mein gutes Schwert!
Derweil ich gekostet
Im Keller den Wein,
Hingst du verrostet
An der Wand allein.
Von Sorte zu Sorte
Probiert’ ich den Wein,
Indessen dorrte
Das Blut dir ein.
Ist endlich entglommen
Der heiße Streit,
Mein Schwert, und gekommen
Ist deine Zeit.
Ich geb’ deiner Klingen
Den blanken Schliff,
Ich lasse dich singen
Den Todespfiff.
Im Pulvernebel
Die Arbeit rauscht,
Wir haben, o Säbel,
Die Freuden getauscht.
Im brausenden Moste,
Mein durstiges Erz,
Betrinke dich, koste
Von Herz zu Herz.
Derweil du gekostet
Das rote Blut,
Ist mir eingerostet
Der Hals vor Glut.
La pau desplaent
La pau desplaent
ha durat massa,
estàvem separats,
bona espasa meva!
Mentre tastava
el vi al celler,
tu et rovellaves,
solitària, a la paret.
Provava els vins
de tots tipus
mentre la teva sang
s’assecava.
Finalment ha esclatat
la flagrant batalla,
espasa meva,
ha arribat el teu moment.
He polit la teva fulla
fins a fer-la lluent,
et deixo cantar
el xiulet de la mort.
En el fum de la pólvora
bramula l’afany,
hem bescanviat, oh sabre,
els nostres goigs.
En el most escumejant,
assedegat acer meu,
embriaga’t, tasta
de cor en cor.
Mentre tu tastes
la sang vermella,
se’m rovella
la gola de la xardor.
3 Den grunen Zeigern/Els verds senyals
Any 1851
En clau de do menor
Indicació de temps.- Mit Lustigkeit
Llibretista.- Nikolaus Lenau (1802-1850)
Per a veu de baríton i piano
Període Romàntic
Den grünen Zeigern
Den grünen Zeigern,
Den roten Wangen,
Den lustigen Geigern
Bin ich nachgegangen
Von Schenk’ zu Schenk’,
Solang’ ich denk’.
Am Tschako jetz trag’ ich
Die grünen Äste,
Rote Wangen, die schlag’ ich
Den Feinden auf’s Beste,
Kanonengebrumm
Musiziert herum.
Els verds senyals
Els verds senyals,
les galtes vermelles,
els alegres violinistes,
els he anat seguint
de taverna en taverna
en tant que me’n recordo.
Ara porto al xacó
les branques verdes,
galtes vermelles
colpejo les de l’enemic tant bé com puc,
el grunyit dels canons
posa la música a l’entorn.
4 Da liegt der Feinde gestreckte Schaar/Allà hi ha el conjunt de l’enemic
Any 1851
En clau de fa menor
Llibretista.- Nikolaus Lenau (1802-1850)
Per a veu de baríton i piano
Període Romàntic
Da liegt der Feinde gestreckte Schaar
Da liegt der Feinde gestreckte Schar,
Sie liegt in ihrem blutroten Blut.
Wie haut er so scharf, wie haut er so gut,
Der flinke Husar!
Da liegen sie, ha! so bleich und rot,
Es zittern und wanken noch, husch! husch!
Ihre Seelen auf seinem Federbusch;
Da liegen sie tot.
Und weiter ruft der Trompetenruf,
Er wischt an die Mähne sein nasses Schwert,
Und weiter springt sein lustiges Pferd
Mit rotem Huf.
Allà hi ha el conjunt de l’enemic
Escampat allà, jau l’estol dels enemics,
jau en la seva sang vermella de sang.
Com colpeja fort, com colpeja bé,
l’hússar veloç!
Jauen allà, ah! Pàl·lids i vermells,
tremolen i vacil·len encara, moixoni!
Llurs ànimes al seu plomall;
jauen allà morts.
I les cornetes criden encara,
ell eixuga l’espasa molla a la crinera del cavall
que alegre salta encara
amb les seves peülles vermelles.
El piano de Schumann és un piano-diari on llegim la vida del compositor. Aquesta quinta essència romàntica és el seu piano.