Opus 1
Tema variat per a piano – Variacions “Abegg”
Any 1829
En clau de fa major
Per a piano, amb el nom D’Abegg
Indicació de temps.-Tema – Animato, en fa major – Tres variacions, en fa major – Cantabile, en fa major /fa menor – Finale alla Fantasia, en fa major
Període Romàntic
Opus 2
Suit “Papallones”
Any 1829/30/31
Indicació de temps.-Dotze peces amb introducció per a piano
0.- Introducció, en re major – Moderato
1- Vals, en re major
2- Vals, en mi bemoll major- Prestissimo
3 Vals, en fa sostingut menor
4- Vals, en fa sostingut menor- Presto
5- Polonesa, en si bemoll major
6- Vals , en re menor
7- Vals, en fa menor- Semplice
8- Vals, en do sostingut menor
9- Vals, en si bemoll major- Prestissimo
10- Vals, en do major – Vivo
11- Polonesa, en re major
12- Final, en re major
Per a piano
Període Romàntic
Molt jovenet, encara no estava enamorat de Clara
Opus 3
Sis estudis per a piano, desprès del capricis de Paganini
Any 1832
1- Estudi, en la menor per a piano-Agitato # 5
2- Estudi, en mi major per a piano -Allegretto #9
3- Estudi, en do major, per a piano – Andante # 11
4- Estudi, en si bemoll major , per a piano # 13
5- Estudi, en mi bemoll major per a piano- Lento/Allegro assai# 9
6- Estudi, en sol menor, per a piano – Allegro molto # 16
Per a piano
Període Romàntic
Schumann va elaborar els estudis en una època en què els arranjaments per a piano de peces per a violí del virtuós italià estaven molt de moda.
Opus 4
Sis intermezzi per a piano
Any 1832
1- En, la major- Allegro quasi maestoso
2- En, mi menor- Presto a capriccio
3- En, la menor – Allegro marcato
4- En, do major- Allegro semplice
5- En, re menor – Allegro moderato
6-En , si menor – Allegro
Per a piano
Període Romàntic
Dedicat a Johann Wenzel Kalliwoda (1801–1866)
Opus 5
Impromtus per a piano
Any 1833
Sobre un tema de Clara Wieck?
Indicació de temps.- Tema – Un poco Adagio – Deu variacions- Dues series – Grabd final fugat
Per a piano
Període Romàntic
“Aquesta nit em vaig llançar amb sis fuites de Bach, arreglades com a duos, a vista, amb Clara… i quan vaig tornar a casa, cap a les nou en punt, em vaig asseure al piano i les idees em sortien com a veritables flors i els déus semblaven fer-les brollar dels meus dits.
Aquesta obra dedicada a Wieck, pare de Clara, i composta l’estiu del 1833, constitueix en realitat unes variacions emmascarades sota el nom d’Impromptus, potser en homenatge a Schubert.
Opus 6
Davidbündler Tanze/Danses de la confraria de David
Any 1837?
Està format per dues parts cadascuna de les quals consta de nou peces sobre personatges.
Indicació de temps.- Divuit danses
1- En sol major- Lebhaft
2- En si menor –Innig
3- En sol major- Mit humor. Etwas hahnbuchen/ Schneller
4- En si menor – Ungeduldig
5- En re major- Einfach
6- En re menor Sehrrasch und in sich hinein
7- En sol menor – Nicht schnell.Mis ausserst starker Empfindung
8- En do menor – Frisch
9- En do major – Lebhaft
10- En re menor-Balladenmassig:Sehr rash
11- En si menor – Einfach
12- En mi menor – Mit humor
13- En si menor – Wild und lustig
14- En en mi bemoll major – Zart und singend
15- En sol menor- Frisch
16- En sol major- Mit gutem Humor
17-En si major – Wie aus der Ferne
18- En do major- Nicht schnell
Per a piano
Període Romàntic
El text musical està precedit pel següent epígraf : 3
Alter Spruch :
En all und jeder Zeit
Verknüpft sich Lust und Leid:
Bleibt fromm Lust und seyd
Dem Leid mit Muth bereit
Vell dit :
En tot i en cada moment
El plaer i el dolor es combinen:
Roman pietós en el desig i estigues
Preparat per al dolor amb valor
Dedicatòria Walther von Goethe (Walter Goethe (1818–1885)
Opus 7
Toccata
Any 1829/32
En clau de do major
Indicació de temps.- Allegro
Per a piano
Període Romàntic
Dedicatòria Ludwig Schunke (1810-1834)
És una obra primerenca per a piano, extremadament virtuosa i d’un sol moviment, la primera versió del qual va ser escrita a Heidelberg a l’hivern de 1829-30.
Opus 8
Allegro
Any 1831
En clau de si menor
Indicació de temps.- Prestissimo
Per a piano
Període Romàntic
Es va plantejar com el primer moviment d’una sonata que no es va acabar mai.
Dedicatòria Baronin Ernestine von Fricken (1816–1844)
Després de tornar a Leipzig per reprendre els estudis de piano amb Friedrich Wieck, la vida de Schumann s’anava cap a un punt d’inflexió decisiu. La idealització de l’entorn en què van madurar les vivències d’aquell període tumultuós es va materialitzar a la Lliga dels germans de David, on per primera vegada Schumann va donar noms poètics a les persones, reals o imaginàries, que l’envoltaven; El mestre Raro a Wieck, Cilia a la Clara, Eusebio i Florestan a ell mateix. Amb la fundació de la Neue Zeitschrift für Musik, a finals de 1833, l’activitat crítica animada pel compromís de “retornar honor a la poesia de l’art”, es va entrellaçar amb la del compositor, amb el descobriment estimulant de l’entorn món i d’ell mateix. El primer nom en què Schumann va reconèixer les connotacions del geni només a través de la poesia de la música va ser el de Chopin; la revisió de les Variacions op. 2 de Chopin (que va aparèixer per primera vegada el desembre de 1831 a l’Allgemeine Musikalische Zeitung de Leipzig, va ser introduït simbòlicament a la col·lecció d’escrits editats per l’autor com a exemple d’un article programàtic que dictava les coordenades no només de l’epifania) del geni, però també de la veritat de la seva aspiració, de la força del seu mestratge El polonès Chopin va reaccionar a l’entusiasme del seu admirador alemany amb una reserva meravellada i irònica 1831 és també l’any de composició de l’Allegro en B menor per a piano, que malgrat el número d’opus (publicat només l’any 1834) és una primera obra en tots els aspectes No només està lligada a l’interès pels problemes tècnics i virtuosos de l’instrument pianístic que desperta l’exemple de Paganini al violí també als estudis teòrics de composició amb Heinrich Dorn, aleshores director musical a Leipzig, dirigits sobretot a desenvolupar la sensibilitat harmònica en estreta unió amb la conducta contrapuntística de les parts. L’obra està impregnada per aquests dos aspectes en la seva substància fins i tot abans de la seva creació, sobreabundant d’impulsos i idees amb prou feines canalitzades en una definició unitària. La impressió és que, d’una banda, pretén fer un escombrat net de qualsevol esquematització preestablerta de temps i espais sonors, de l’altra busca l’ordre i la disciplina confiant en els moments de més perilloses anarquia en la força constructiva de fugat. D’aquestes instàncies oposades, que aviat trobaran una via de conciliació en la poètica dels cicles i en la versatilitat de les variacions, la pàgina rep el seu caràcter aspre, aspre, primitiu, quasi brutal; encara lluny d’aquella “noble calma sacerdotal” que serà un dels ideals de Schumann, però precisament per això intensament viscuda i espontàniament extrema.
Opus 9
Carnaval
(Boniques escenes, sobre quatre notes per a piano)
Any 1834/35
Indicació de temps.-
Preàmbul, en la bemoll major (Quasi maestoso )
Pierrot, en mi bemoll major (Moderato )
Arlequin, en si bemoll major ( Vivo )
Vals noble, en si bemoll major ( Un poco maestoso )
Eusebius, en mi bemoll major (Adagio )
Florestan, en sol menor (Passionato )
Coquette, en si bemoll major (Vivo)
Rèplica , en sol menor ( L’intesso tempo )
Sphinxes
Papallones, en si bemoll major (Prestissimo )
Lletres dansarines, en mi bemoll major (A.S.C.H. – S.C.H.A.)(Presto)
Chiarina, en do menor (Passionato )
Chopin, en la bemoll major (Agitato)
Estel, en fa menor (Con affetto )
Reconiexament, en la bemoll major (Animato )
Pantalon i Colombina, en fa menor (Presto )
Vals Alemany, en la bemoll major (Molto vivace )
Paganini, en fa menor – Intermezzo – (Presto )
Confesió, en fa menor (Passionato )
Passejada, en re bemoll major ( Con moto )
Pausa, en la bemoll major (Vivo,presipitat)
Marxe dels Davisbunddler contra els Philistins, en la bemoll major (Non allegro )
Dedicatòria Karol Lipiński (1790-1861)
Per a piano
Període Romàntic
Opus 10
Sis estudis de concert per a piano
Després de Capricis de Paganini
2ª Serie
Any 1833
Indicació de temps.-
1- En la bemoll major – Allegro molto # 12
2- En sol menor –Cantabile.Non troppo lento #6
3- En sol menor – Vivace #10
4- En do menor- Maestoso #4
5- En si menor – Moto perpetuo #2
6- En mi menor- Sostenuto/Allegro #3
Per a piano
Període Romàntic
Opus 11
Sonata Nº1 Florestan und Eusebius
Els pseudònims Florestán i Eusebius eren alter ego adoptats per al món de l’art per l’excèntric Schumann.
Any 1833/35
Grosse sonate ” o “Gran sonata”
En clau de fa sostingut menor
Indicació de temps.- 1 – Introducció- Un poco Adagio/ Allegro vivaç, en fa sostingut menor
2.- Ària, en fa sostingut menor
3.- Scherzo e Intermezzo- Allegrissimo, en fa sostingut menor
4.- Final- Allegro un poco Maestoso, en fa sostingut menor
Per a piano
Període Romàntic
Dedicatòria Clara Wieck
Eric Frederick Jensen descriu la sonata com “la menys convencional i la més intrigant” de les sonates per a piano de Schumann a causa de la seva inusual estructura. 5 6 L’ Ària es basa en la seva anterior Lied , “An Anna” o “Nicht im Thale”. 7 Schumann va dir més tard a la seva dona, Clara , que la sonata era “un crit solitari per a tu des del meu cor… en què el teu tema apareix en totes les formes possibles”
Opus 12
Nou Fantasiestucke (Peces de fantasia)
Any 1837
En clau (varies)
Indicació de temps.-1- Des Abends,(El vespre) en re bemoll- Sehr ihhig zu spielen
2- Aufschwung, (Alçament) en fa menor – Sehr rasch
3- Warum?, (Per qué) en re bemoll major- Langsam und zart
4- Grillen, (Quimeres) en re bemoll major- Mit Humor
5- In der nacht, (En la nit) en fa menor- Mit Leidenschaft
6- Fabel, (Fàbula)en do major- Langsam
7- Traumes Wirren, (Confusió dels somnis) en fa major- Aeusserst lebhaft
8- Ende vom Lied, (Final del cant) en fa major- Mit gutem Humor
Per a piano
El piano era el centre musical de la vida a casa. Els anys 1820-1850 van ser testimonis de moltes millores en el seu disseny que van originar nous efectes pianístics i d’àmbit molt més ampli. En un instrument així, un pianista podia expressar un pensament musical gairebé tant complert com una orquestra sencera o inclús de manera més personal. Aquestes característiques van fer el piano l’instrument del segle xix per excel·lència
Període Romàntic
Dedicatòria Miss Anna Robena Laidlaw (1819–1901)
Opus 13
Dotze estudis simfònics i variacions per a piano
Any 1834/ 35
Indicació de temps.-
0.- Tema, en do sostingut menor, per a piano- Andante
1-Variació nº1, en do sostingut menor-Un poco vivo-
2-Variació, en do sostingut menor- marcato il canto
3- Estudi nº 1, en do sostingut menor – Vivaç
4- Estudi nº2.- En do sostingut menor
5- Estudi nº 3 .- En do sostingut menor
6-Estudi nº 4.- En do sostingut menor – Agitato
7- Estudi nº 5, en mi major- Allegro molto
8- Variació nº1 3, en do sostingut menor
9- Estudi nº6.- En do sostungut menor- Presto poddibile
10- Variació nº 4 – En do sostingut menor
11- Variació nº 5 – En sol sostingut menor- Con espressione
12.- Final, en re bemoll- Allegro brillante
Per a piano
Període Romàntic
Dedicatòria William Sterndale Bennett (1816-1875)
La primera interpretació pública de l’obra va anar a càrrec de la seva dona Clara durant un recital al Gewandhaus de Leipzig. Des d’aquell moment aquest opus 13 ocupa un lloc important en el repertori de concerts, sent interpretats habitualment.
Aquests estudis són un grup de variacions. El tema del qual neix tot el conjunt és original del baró Von Fricken, amant de la música, flautista aficionat i pare d’Ernestine, primera dona important a la vida de Schumann, de la qual es va enamorar el 1834 i amb qui va tenir una petita relació. El baró va enviar al compositor l’estiu del 1834 una sèrie de variacions que havia compost per a flauta, i Schumann va decidir utilitzar el tema d’aquestes variacions per al seu opus 13.
Opus 14
Sonata per a piano Nº3
Condeguda com a Concert sense orquestra
Any 1836 – Revisat 1853
En clau de fa menor
Indicació de temps.- Allegro brillant , en fa menor – II. Scherzo . Molt còmode , en re bemoll major – III Quasi variazioni . Andantí de Clara Wieck , en fa menor – IV Prestissimo possibile, en fa menor i acaba en fa major
L’obra, en general, és una sonata típica amb algunes sorpreses com l’ andantí de Clara Wieck.
Per a piano
Període Romàntic
Dedicatòria Ignaz Moscheles (1794–1870)
Opus 15
Kinderszenen/Escenes d’infants
Any 1838
Indicació de temps.- 13 peces
1. Von fremden Ländern und Menschen-(De gents i països estrangers)
2. Kuriose Geschichte (Curiosa història)
3. Hasche-Mann (L’home cec)
4. Bittendes Kind (El nen suplicant)
5. Glückes genug (Felicitat perfecta)
6. Wichtige Begebenheit (Un esdeveniment important)
7. Träumerei (Somiant )
8. Am Kamin (A la cantonada del foc)
9. Ritter vom Steckenpferd (Cavaller sobre el cavall de bosc)
10. Fast zu ernst (De manera gaire bé massa seriosa)
11. Fürchtenmachen (De por)
12. Kind im Einschlummern (El nen s’adorm)
13. Der Dichter spricht (El poeta parla) (De manera gaire bé massa seriosa)
Per a piano
Període Romàntic
La partitura es correspon amb un període turmentat de la vida de Schumann (que contrasta amb el caràcter serè de l’obra), quan el pare de Clara Wieck, l’amant del compositor, va rebutjar la seva petició de mà de la seva filla.
Robert Schumann es va inspirar en el món dels nens en la seva obra compositiva. Probablement al febrer i març de 1838 va dissenyar una sèrie de peces per a piano més petites, que van ser publicades un any més tard per Breitkopf & Härtel a Leipzig com a Escenes infantils op 15. Dues de les peces (núms. 6 i 9) probablement van ser escrites a la tardor de 1837. Originalment, totes les 13 peces van ser creades en el context de les novel·les op 21, que posteriorment es van imprimir. Les escenes infantils estaven pensades per formar un apèndix d’una col·lecció planificada, però aviat es van emancipar com a obra independent. Les peces que finalment van acabar en dues col·leccions van sorgir totes de la vessant optimista i alegre de Schumann, que en aquell moment el va fer creure fermament que es produiria una unió matrimonial amb Clara Wieck.
Va escriure a la seva núvia el 19 de març de 1838 que havia escrit “unes 30 petites coses maques” i que n’havia “seleccionat dotze i les va anomenar ‘escenes infantils'”
Schumann també va aportar a les seves “coses maques” títols característics, que de seguida van provocar els primers malentesos: la ressenya de Ludwig Rellstab sobre les escenes infantils a la revista Iris en el camp de la música.de l’agost de 1839 va resultar de tal manera que Schumann es va sentir obligat a reaccionar amb ràbia: “Però no vaig trobar res de més maldestre i de ment estreta que el que va escriure Rellstab sobre les escenes de la meva infantesa. Probablement vol dir que hauria d’imaginar un nen cridant i després buscar els sons. És al revés. Però no nego que tenia en ment alguns caps de nens quan estava component; Però , per descomptat, els encapçalaments van sorgir més tard i en realitat no són més que indicacions més fines per a la presentació i la percepció per a adults que volen recordar la seva infantesa. Aquests són “reflexos d’una persona gran per a gent gran”, va escriure Schumann l’octubre de 1848 al seu amic pianista, compositor i director d’orquestra Carl Reinecke.
Opus 16
Kreisleriana
Any 1838
“La meva obra preferida”
Indicació de temps.- Vuit fantasies
1- Ausserst bewegt, (extremadament animat) en re menor
2-Sehr innig, (Molt interiorment i no massa ràpid) en si bemoll major
3- Sehr aufgeregt, en sol menor
4- Sehr langsam, (Molt lentament) en si bemoll major
5- Sehr lebhaft (Molt animada) en sol menor
6- Sehr langsam, (Molt lentament) en si bemoll major
7- Sehr rasch, (Molt ràpid) en do menor
8- Schnell und spielend, (Ràpid i juganer) en sol menor
Per a piano
Període Romàntic
Dedicatòria Frédéric Chopin (1810–1849)
En una carta a la seva dona Clara , Schumann revela que ha figurat principalment en la composició de Kreisleriana :
“Ara estic desbordant de música i de boniques melodies; imagineu-vos, des de la meva última carta he acabat un altre quadern de peces noves. Tinc la intenció d’anomenar-lo Kreisleriana. Tu i una de les teves idees hi tens el paper principal, i vull dedicar-te-ho a tu –sí, a tu ia ningú més– i aleshores somriuràs tan dolçament quan t’hi descobreixis”.
Opus 17
Fantasia per a piano
Any 1836/38
En clau de do major
Indicació de temps.- Durchaus phantastisch und leidenschaftlich vorzutragen – Im Legendenton – Erstes Tempo – Adagio – Im Tempo, en do major
Mässig. Durchaus energisch. – Etwas bewegter. – Viel bewegter en mi bemoll major
Langsam getragen. Durchweg leise zu halten. – Etwas bewegter. – Nach und nach bewegter und schneller. – Adagio en do major
Per a piano
Període Romàntic
Dedicada a Franz Liszt
Quan encara no tenia vint anys, va assistir a classes de dret i filosofia a la Universitat de Leipzig, alternant-les amb l’estudi de tota la vida i furiós del piano, Schumann va llegir amb entusiasme les obres d’alguns escriptors alemanys de la generació romàntica i en particular va mostrar la seva predilecció pel poeta Johann Paul Richter i per Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, un personatge eclèctic i polifacètic tant en lletres com en música, així com un agut i brillant estudiós del fenomen de l’art en la seva dimensió més oculta i misteriosa. Hoffmann, en particular, va exercir una influència profunda i duradora en la ment i la sensibilitat de Schumann, que va absorbir d’ell el concepte segons el qual la música parla un llenguatge total i universal i en ell l’artista aboca totes les seves passions, sentiments i emocions estreta simbiosi espiritual amb la vida. Diverses vegades el músic va recordar en les seves composicions el pensament i les invencions literàries d’ambdós escriptors: de Richter, que havia creat les dues figures oposades de Walt i Vult a la seva novel·la “Flegeljahre” (Anys de Scapigliatura), Schumann es va inspirar per crear el seu maridatge estètic favorit, l’apassionat Florestan i el somiador Eusebi, descrits de manera completa i simbòlica a les obres per a piano de Davidsbündler, els companys de la Lliga de David, destinades a enderrocar i vèncer el filisteisme i la mediocritat en l’art; el músic en canvi va demanar a Hoffmann la Kreisleriana imaginativa, composta el 1838 en homenatge al capritxos i excèntric mestre de cor Johann Kreisler, tan eficaçment descrit a les històries del musicògraf de Königsberg.
Molt complexa i rica en valors musicals i estètics és la Fantasia op. 17, compost el 1836, revisat el 1838 i publicat el 1839 per Breitkkopf & Härtel. Originalment aquesta peça va ser concebuda amb una finalitat pràctica: la necessitat de recaptar diners per a la construcció d’un monument a Bonn en honor de Beethoven. Tant és així que, en les intencions de l’autor, s’hauria d’anomenar «Obolen auf Beethoven’s Monument: Ruinen, Trophaen, Palmen» o simplement «Für Beethoven’s Denkmal». Però sembla que Schumann, en escriure aquesta poderosa peça per a piano, va pensar en la seva estimada Clara, que l’any 1836 estava lluny d’ell, també per la intransigència del vell Wieck, hostil al matrimoni de la seva filla amb el músic, que també va ser colpejat. en aquell any per la molt greu pèrdua de la mare. A més, el mateix Schumann ho deixa clar quan, en una carta adreçada a Clara el març de 1836, diu: «El primer moviment és realment el més apassionat que he fet mai: un lament profund per tu».
Opus 18
Arabeska
Any 1838/ 39
En clau de do major
Indicació de temps.- Arabeska – Leicht und zart (Lleuger i delicat)
Per a piano
Període Romàntic
Dedicatòria Sra. del Major F. Serre auf Maxen (1800-1872)
Les seves obres neixen en moments molt concrets ia partir de vivències personals molt intenses, i s’hi reflecteixen els sentiments que poblaven la vida de Schumann. El piano de Schumann és un pianodiari on llegim la vida del compositor. Aquesta quinta essència romàntica és el seu piano
Schumann comença a exercir la tasca de crític musical i afloren els personatges d’Eusebius (el seu costat tendre) i Florestán (el seu costat heroic)
El títol és informatiu: un arabesc o arabesc és un ornament o estil de contorns figurats, florals o animals utilitzats per crear patrons intricats, inspirats en l’arquitectura àrab. També és un terme de dansa, una posició de ballet.
Moltes vegades el mateix Schumann no sabia què significava la seva música.
Primer la componia i després l’examinava i assignava el títol a l’obra. El nom es limita a proposar un indici de l’estat d’ànim i no s’ha d’interpretar com a guia d’una història.
Opus 19
Blumenstuch “Peça floral”
Any 1839
En clau de re bemoll major
Indicació de temps.- 1- Leise bewegt, (Mogut en silenci) en re bemoll major
2- Ein wenig langsamer, (Una mica més lent) en la bemoll major
3- En re bemoll major
4- En re bemoll major
Per a piano
Període Romàntic
Dedicatòria Sra. del Major F. Serre auf Maxen (1800–1872)
És un petit parèntesi d’intensitat moderada entre els resultats decisius del piano, Kreisleriana i Phantasie immediatament anteriors, Humoreske i Novelletten immediatament després.
Segons Cortot, l’obra «sembla reflectir els miratges més dolços d’una felicitat a punt de fer-se realitat. De fet, només uns mesos encara separen els destins de Clara i Schumann”.
La poètica floral del Blumenstück de Schumann, op. 19″, explora com les flors, com a representants suprems de la bellesa no humana, es van teixir en les nocions de gènere, art i transcendència del segle XIX. La peça per a piano de Schumann Blumenstück (1839) s’ha vist com un esforç directe per atraure els consumidors aficionats, especialment les dones, de la música de piano nacional. L’estatus estètic mixt de la peça està estretament lligat a la situació ambivalent de les flors (i al gènere de pintura floral al qual al·ludeix el títol de Schumann) a l’Alemanya de principis del segle XIX. No obstant això, les flors també van constituir un símbol notablement evocador en la literatura romàntica. Els discursos sentimentals i romàntics de la flor van confluir en el trope de Blumensprache (el llenguatge de les flors), una pràctica significant desenvolupada en manuals populars que catalogaven els significats de les flors i referenciada en els escenaris més esotèrics de la crítica de Schumann, els contes d’ETA Hoffmann i els de Heinrich Heine. poesia. En cadascun d’aquests llocs, les flors van servir com a conductes no humanes per a viatges imaginaris entre els àmbits mundans i transcendents. Basant-se en el treball de Friedrich Kittler, el capítol elabora les dualitats relacionades a Blumenstück de Schumann, una peça que combina categories estètiques d’una manera que soscava les nocions tradicionals tant d’organicisme com de classificació genèrica.
Opus 20
Humoresca
Any 1839
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Einfach (Simplement)
Per a piano
Període Romàntic
Dedicatòria a la Senyora Julie von Webenau, geb. Baroni-Cavalcabò (1813–1887)
Un tipus de peça de personatge, generalment una composició breu per a piano que expressa un estat d’ànim o una idea vaga no musical, generalment més de bon humor que d’humor. Robert Schumann, el primer compositor que va utilitzar el terme com a títol musical, va anomenar el seu Opus 20 (1839) Humoreske (és atípicament com una suite llarga).
Opus 21
Vuit noveletten
Any 1838
1- Markirt und kraftig (Marcat i potent) En fa major amb trio
2- Ausserst rasch und mit Bravour (Extremadament ràpid i brillant) en re major
Amb intermezzo : Etwas langsamer, durchaus Zart (Una mica més lent, sens dubte tendre)
3-Leicht und mit Humor (Lleuger i amb humor) en re major amb intermezzo: Rasch ind wild
4- Ballmassig.Sehr munter (Voluminós,Molt animat) en re major
5-Rauschend und festlich (Emocionant i festiu) en re major
6- Sehr lebhaft (Molt animada) en mi major
7- Ausserst rasch (Extremadament ràpid) en mi major
8- Sehr lebhaft (Molt animada), en re major amb dos trios
Per a piano
Període Romàntic
Dedicatòria Adolf von Henselt (1814–1889)
«Que feliç he estat aquests últims dies… les últimes tres setmanes he escrit una quantitat ingent de música, scherzos , escenes familiars, un casament, en fi, com veus, totes les coses més desitjables. ¡Vaig trucar a tot Novelletten perquè el teu nom és Clara com el de la Novello i perquè Wiecketten malauradament no sonava tan bé!»
Aquesta carta de Schumann a Clara Wieck, escrita el 6 de febrer de 1838 amb aquell to bromista i apassionat que el va distingir, revela l’estat d’ànim des del qual les vuit Novelletten op. 21, un dels fruits més madurs i extraordinàriament densos del pianisme de Schumann. L’amor per la Clara, encara que encara amargament disputat i cobert en el títol d’una metàfora curiosa (i qui sap si el fantasma de la bella cantant que estava de moda a Leipzig va fer gelar a Clara), ardeva en aquell moment més fort que mai, donant a Schumann meravelloses inundacions de música. «La música em va fluir» – va escriure; «Vaig cantar contínuament mentre componia, i gairebé tot va sortir molt bé. Ara jugo amb les formes…”.
Opus 22
Sonata Nº2
Any 1833/38
En clau de sol menor
Indicació de temps.- So rasch wie moglich(El més ràpid possible) en sol menor
Andantino. Getragen (Desgastat) en sol menor
Scherzo. Sehr rasch und markirt (Molt ràpid i marcat) en sol menor
Rondó. Presto, en sol menor
Per a piano
Període Romàntic
Robert seguia els consells de la seva dona, el judici de la qual com a intèrpret experimentada respectava. Tal va ser el cas que va passar amb aquesta sonata sobre la qual Clara es va expressar de la següent manera en una carta que li va escriure a Robert el 1838: 2 3
«Estic enormement emocionada amb la idea de la teva segona sonata; em recorda tantes hores felices així com doloroses. M’encanta com a tu. Tot el teu ésser està tan clarament expressat en ella, ia més, no és massa fosca.
Només una cosa. Vols deixar el darrer moviment com estava abans? Millor canviar-ho i fer-ho una mica més fàcil perquè és massa difícil. Jo ho entenc i puc tocar-ho bé, però la gent, el públic, fins i tot els entesos per als que un escriu, no ho entenen. No t’ho prendràs malament, oi?»
Dedicatòria Madame Henriette Voigt (1808–1839)
Opus 23
Nachstucke/Peces nocturnes
Any 1839
Indicació de temps.- Trauerzug (Corteig fúnebre ) en do major .
Kuriose Versammlung (Curiosa reunió) en fa major
Nächtliches Gelage (Jerga nocturna)
en re bemoll major .
Rundgesang mit Solostimmen ( Rondalla amb veus solistes) en fa major
Per a piano
Període Romàntic
Dedicatòria F.A. Becker gewidmet
Schumann va escriure les Nachtstücke en condicions d’extrema tensió. Estava passant l’hivern a Viena . El 30 de març de 1839 va rebre una carta sobre la imminent mort del seu germà gran Eduard (1799-1839), que podia suposar un desastre econòmic per al negoci editorial de la seva família. En una missiva a la seva promesa Clara Wieck va escriure: 2
«No em deixaries si ara em convertís en un home molt pobre i et digués que em deixessis perquè no et portaria més que penes?»
Com que tenia premonicions de la mort del seu germà, va voler anomenar la seva nova composició Corpse Fantasia .
“Sempre veia processons fúnebres, taüts, gent infeliç i desesperada. […] Sovint estava tan angoixat que les llàgrimes brollaven i no sabia per què; aleshores [la dona d’Eduard] va arribar la carta de la Teresa i sabia per què”.
Mentre treballava en el seu Corpse Fantasia, Schumann sempre es va quedar atrapat “en un lloc on semblava com si algú estigués sanglotant ‘Oh Déu’ amb el cor pesat”.
Schumann va marxar de Viena cap a Zwickau , Alemanya, el 5 d’abril de 1839, un dia abans que el seu germà hi morís. (En realitat es va perdre el funeral.) Va escriure a la Clara:
“El dissabte tres quarts de tres del matí, mentre viatjava, vaig escoltar un coral de trombons, va ser el moment en què va morir l’Eduard. […] Encara em sento sorprès per tot l’esforç. […] Sense vosaltres ja fa temps que ho faria. han estat on és ara”.
Schumann finalment va escoltar el consell de Clara sobre el títol de l’obra: “El públic no entendrà què vols dir i els molestarà. Crec que t’hauries de conformar amb el títol general Nightpieces “.
Friedrich von Schiller va escriure una Leichenphantasie que podria haver inspirat Schumann. L’obertura s’adapta a l’estat d’ànim de la processó fúnebre de Schumann :
Mit erstorbnem Scheinen
Steht der Mond auf todtenstillen Hainen,
Seufzend streicht der Nachtgeist durch die Luft –
Nebelwolken schauern,
Sterne trauern
Bleich herab, wie Lampen in der Gruft.
Gleich Gespenstern, stumm und hohl und hager,
Zieht in schwarzem Todtenpompe dort
Ein Gewimmel nach dem Leichenlager
Unterm Schauerflor der Grabnacht fort. […]
Amb un resplendor mort
La lluna s’aixeca en boscos de mort silencioses,
Sospirant, l’esperit nocturn escombra l’aire –
núvols de pluja de boira,
Les estrelles ploren
Cauen com llums a la tomba.
Com fantasmes, silenciosos i buits i demacrats,
Pulls in black death pompe torta
Una multitud al campament de cadàvers
Sota l’horror de la nit de la tomba.
WoO 24
Variacions
Any 1854
En clau de mi bemoll major sobre un tema original (1854)
Indicació de temps.-
1 Tema – Leise, innig (Tranquil, seriós)
2 Variació I
3 Variació II – Canonisch (com un cànon )
4 Variació III – Etwas belebter (Una cosa més animada)
5 Variació IV
6 Variació V
El WoO 24 constitueix l’última obra de Schumann abans de ser internat al sanatori mental d’Endenich, Bonn . Wolf-Dieter Seiffert va escriure al pròleg Thema mit Variationen (Geistervariationen) que, durant aquella època de la seva vida, Schumann creia estar envoltat d’ esperits que tocaven música per a ell, sent aquesta tant “meravellosa” com “horrible”. Aquests esperits li oferien “les més magnífiques revelacions”, però també l’amenaçaven d’enviar-lo a l’ infern . Seiffert escriu que entre els dies 17 i 18 de febrer de 1854 Schumann va escriure un tema que, segons ell, li va ser dictat per àngels , sense reconèixer que es tractava en realitat d’un tema que ell mateix havia escrit temps enrere. [1] Alguns dies més tard va començar a escriure una sèrie de variacions sobre aquest mateix tema.
En els seus anys de decadència, Robert Schumann es va trobar cada cop més desafiat per la demència invasora que el turmentava i que finalment el va portar a estar confinat en un asil des del 1854 fins a la seva mort dos anys després. Convençut que estava prenent el dictat de veus angelicals, Schumann va escriure un tema que era de fet seu, utilitzat anteriorment en el seu poc conegut Concert per a violí.
Entre les seves darreres obres hi ha el seu conjunt de variacions sobre aquest tema, conegut com les Geistervariationen (Variacions fantasma). La seva dona Clara va suprimir la partitura, encara que Johannes Brahms la va convèncer de permetre la publicació del tema el 1893. No va ser fins al 1939 que es va publicar l’obra completa, editada pel biògraf de Brahms Karl Geiringer. (Com a homenatge al seu amic, el mateix Brahms havia utilitzat el tema inèdit per als seus dospiano Variacions sobre un tema de Robert Schumann, Op. 23).
Opus 26
Faschingsschwank aus Wien/Carnestoltes de Viena
Any 1839
Claus diverses
Indicació de temps.- 5 peces
1. Allegro- Sehr Lebhaft (Molt animat) En si bemoll major
2. Romanze – Ziemlich Langsam (Més lent) En sol menor menor
3. Scherzino – En si bemoll major
4. Intermezzo – Mit Größter Energie (Amb la màxima energia) (En mi bemoll menor)
5. Finale – Höchst Lebhaft (Extremadament animada) En si bemoll major
Dedicatòria Simonin de Sire (1800–1872)
Per a piano
Període Romàntic
Opus 28
Tres romances per a piano
Any 1839
Indicació de temps.- Tres peces
1.- Sehr markirt (Molt marcat) En si bemoll major
2.- Einfach ( Simplement) En fa sostingut menor
3.-Sehr markirt (Molt marcat) En si menor
Les Tres Romances Op. 28, formen part d’aquest grup d’obres per a piano particularment feliços que Roberto Schumann va escriure en els dos anys (1838-1839) que van precedir el matrimoni amb Clara Wieck. El mateix Schumann tenia en gran estima aquestes Tres Romances, considerant-les, juntament amb les obres 12, 16 i 21, les millors peces que havia compost per a piano. La relació de les tonalitats en què se situen les tres peces (si bemoll menor, fa sostingut major i si major), així com els contrastos i similituds en l’expressió, demostren que Schumann les havia concebut com un grup unificat que s’havia d’interpretar a la seva totalitat, encara que la segona Romanza és la que més sovint s’interpreta sola actualment. La primera és una mena de perpetuum mobile on en el moviment incessant dels arpegis de semicorxeres es teixeix, segons la predilecció de Schumann, el fil d’una melodia profundament expressiva i sovint dramàticament accentuada. La segona Romanza és sens dubte una de les pàgines més íntimament commovedores que va escriure Schumann. Té una calma interior i una concentració que contrasten amb l’inquiet dinamisme de la tercera Romança. Aquesta és la més extensa de les tres i adopta la forma d’un Scherzo amb dos Intermezzos.
Quatre Klavierstucke Opus 32
Any 1835/36
Indicació de temps.-1 Scherzo- Sehr markit (Molt marcat) en si bemoll major –
2.- Giga, en sol menor – 3 Romançe – Sehr rasch und mit Bravour (Molt ràpid i amb nota) en re menor – 4 Fugueta -Leise (Tranquil) en sol menor.
Per a piano
Dedicatòria Fräulein Amalie Rieffel (1822–1877)
El seu gran amor
La música és sens dubte una de les més pures i noble de totes les arts
Robert Schumann
“Crec que la música es el llenguatge ideal de l’ànima. Alguns consideran que no més serveix per a satisfacció de l’oïda, mentre que altres l’utilitzen com a càlcul matemàtic”
Robert Schumann