Opus 37
Dotze Gedichte aus “Liebesfruhling”, per a veu i piano
Any 1840
Indicació de temps.- 12 cançons
Der Himmel eine Träne geweint
Er ist gekommen (by Clara Schumann)
O ihr Herren
Liebst du um Schönheit (by Clara Schumann) – For an English version see Lieder, Op.12
Ich hab’ in mich gesogen
Liebste, was kann denn uns scheiden (duet for soprano and tenor)
Schön ist das Fest des Lenzes (duet for soprano and tenor)
Flügel! Flügel! um zu fliegen
Rose, Meer und Sonne
O Sonn’, o Meer, o Rose
Warum willst du andre fragen (by Clara Schumann)
So wahr die Sonne scheinet (duet for soprano and tenor or baritone)
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Malgrat les seves ocasionals dificultats matrimonials i els problemes més profunds provocats per la malaltia mental de Robert, Robert i Clara Schumann eren una de les parelles més devotes de la història de la música, i un dels pocs matrimonis d’aquest tipus on els dos socis tenien aproximadament la mateixa estatura, encara que en diferents àrees. Aquest conjunt conté cançons escrites per tots dos. Schumann va escriure les seves nou cançons al gener, i Clara les tres al juny, i Schumann va organitzar que els seus editors les publiquessin al setembre com a sorpresa d’aniversari per a ella.
Les cançons de Robert, sobretot, estan plenes de missatges musicals ocults. En el primer, descrivint una llàgrima que el Cel va plorar al mar i que va ser tancada per un musclo per transformar-la en perla, apareix al baix el famós tema “Clara”, com si la descrigués com una perla que surt d’una llàgrima, i també hi ha una breu cita de la cançó de Giordani, “Caro mio ben” (una cançó d’amor que declara: “El meu estimat amor, sense tu, el meu cor plora”), un altre missatge privat a la Clara. Tot i que potser no és un missatge o referència directe, ja que sovint utilitzava amb habilitat els postludis de piano (sobretot a Frauenliebe und -Leben), alguns dels seus escrits més imaginatius i eficaços es troben en els postludis d’aquestes peces, com el final estranyament agitat de ” Flugel! o la cançó del rossinyol que acaba “O ihr Herren”. Com molts dels cicles de cançons posteriors de Schumann, com el Minnespiel aus Ruckerts Liebesfruhling de 1849, combina cançons en solitari i combinacions de veus: aquí, dos modestos duets (la setena i la darrera cançó). De nou, encara que dues línies vocals eren un dispositiu que Robert utilitzava sovint, podria haver tingut un significat especial per als Schumann en aquest conjunt.
No és fàcil distingir entre l’escrit de la Clara i el de Robert, llevat que l’oient sàpiga per endavant quins són els de qui. Alguns estudiosos diuen que això demostra que Robert devia haver-la ajudat amb la seva, d’altres que demostra que podria haver estat una compositora de cançons tan gran com ell.
1- Der himmel hat eine Trane gewein/El cel deixà caure una llàgrima
Any 1840
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Einfach (Simplement)
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Der himmel hat eine Trane gewein
Der Himmel hat eine Träne geweint,
Die hat sich ins Meer verlieren gemeint.
Die Muschel kam und schloß sie ein:
Du sollst nun meine Perle sein.
Du sollst nicht vor den Wogen sagen,
Ich will hindurch dich ruhig tragen.
O du mein Schmerz, du meine Lust,
Du Himmelsträn’ in meiner Brust!
Gib, Himmel, dass ich in reinem Gemüte den reinsten
deiner Tropfen hüte.
El cel deixà caure una llàgrima
El cel deixà caure una llàgrima
i ella es cregué perduda en el mar.
La petxina vingué i la capturà:
tu ara seràs la meva perla.
No hauràs de tenir por de les onades,
jo et portaré al seu través.
Oh tu, el meu dolor, la meva joia,
tu llàgrima del cel en el meu pit!
Permet, oh cel, que jo, amb ànim pur,
guardi la més pura de les teves gotes.
2- Er ist gekommen in Sturn und Regen/Ell vingué sota
Any 1840
En clau de fa menor
Indicació de temps.-Sehr schnell/ Leidenschatlich (Molt ràpid/apassionat)
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866)
Composició de Clara Schumann
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Er ist gekommen in Sturn und Regen
Er ist gekommen
In Sturm und Regen,
Ihm schlug beklommen
Mein Herz entgegen.
Wie konnt’ ich ahnen,
Daß seine Bahnen
Sich einen sollten meinen Wegen?
Er ist gekommen
In Sturm und Regen,
Er hat genommen
mein Herz verwegen.
Nahm er das meine?
Nahm ich das seine?
Die beiden kamen sich entgegen.
Er ist gekommen
In Sturm und Regen,
Nun ist gekommen
Des Frühlings Segen
Der Freund zieht weiter,
Ich seh’es heiter,
Denn er bleibt mein auf allen Wegen.
Ell vingué sota
Ell vingué sota
pluja i tempesta,
el meu cor bategà
angoixat al seu encontre.
Com podria albirar
que el seu camí
s’ajuntaria amb el meu.
Ell vingué sota
pluja i tempesta,
atrevit, em robà
el meu cor.
Em robà el meu?
Vaig robar jo el seu?
Ambdós ensems es trobaren.
Ell vingué sota
pluja i tempesta,
ara ha arribat el goig
de la primavera.
L’amic ha reprès el seu camí,
ho veig amb serenor
car, a tots els viaranys, seguirà sent meu.
3-O Ihr Herren/Oh vosaltres senyors
Any 1840
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Innig (Intimament)
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
O Ihr Herren
O ihr Herren, o ihr werten
großen reichen Herren all!
Braucht in euren schönen Gärten
ihr denn keine Nachtigall?
Hier ist eine, die ein stilles
Plätzchen sucht die Welt entlang.
Räumt mir eines ein, ich will es
euch bezahlen mit Gesang.
Oh vosaltres senyors
Oh vosaltres senyors, oh tots vosaltres
dignes, grans i rics senyors!
No us cal un rossinyol
en els vostres bonics jardins?
Aquí n’hi ha un que per tot el món
cerca un lloc tranquil.
Cediu-me’n un i us el pagaré
amb les meves cançons.
4-Liebst du um Schonheit/T’agrada la bellesa
Any 1840
En clau de re bemoll major
Indicació de temps.- Nicht zu langsam (No massa lent)
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866)
Composició de Clara Schumann
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Liebst du um Schönheit
Liebst du um Schönheit,
O nicht mich liebe!
Liebe die Sonne,
Sie trägt ein gold’nes Haar!
Liebst du um Jugend,
O nicht mich liebe!
Liebe den Frühling,
Der jung ist jedes Jahr!
Liebst du um Schätze,
O nicht mich liebe.
Liebe die Meerfrau,
[Die]1 hat viel Perlen klar.
Liebst du um Liebe,
O ja, mich liebe!
Liebe mich immer,
Dich lieb’ ich immerdar.
T’agrada la bellesa
Si estimes per la bellesa,
Oh! no m’estimis!
Estima el sol
ell porta cabells d’or!
Si estimes per la joventut,
Oh! no m’estimis!
Estima la primavera
que és jove cada any!
Si estimes pels tresors,
Oh! no m’estimis!
Estima la sirena
que té perles brillants.
Si estimes per l’amor,
Oh sí, estima’m!
Estima’m per sempre
i per sempre t’estimaré.
5 Ich hab’ in mich gesogen/He absort en mi
Any 1840
En clau de fa major
Indicació de temps.- Einfach innig (Simplement íntim)
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Ich hab’ in mich gesogen
Ich hab’ in mich gesogen
Den Frühling treu und lieb,
Daß er, der Welt entflogen,
Hier in der Brust mir blieb.
Hier sind die blauen Lüfte,
Hier sind die grünen Aun,
Die Blumen hier, die Düfte,
Der blühnde Rosenzaun.
[Und hier am Busen lehnet
Mit süßem Liebesach,
Die Liebste, die sich sehnet
Den Frühlingswonnen nach.]1
Sie lehnt sich an, zu lauschen,
Und hört in stiller Lust
Die Frühlingsströme rauschen
In ihres Dichters Brust.
Da quellen auf die Lieder
Und strömen über sie
Den [vollen]2 Frühling nieder,
Den mir der Gott verlieh.
Und wie sie, davon trunken,
Umblicket rings im Raum,
[Blüht auch]3 von ihren Funken
Die Welt, ein Frühlingstraum.
He absort en mi
He absort en mi
la primavera fidel i estimada,
i així, havent fugit de la terra
romandrà al meu pit.
Aquí són els aires blaus,
aquí les verdes prades,
aquí les flors, les flaires,
la tanca florida de roses.
I aquí, al meu pit,
amb un dolç sospir d’amor,
es recolza la meva estimada,
que enyora el goig de la primavera.
Ella s’hi recolza per escoltar,
i sent, amb una plàcida joia,
el mormol dels rius de la primavera
en el pit del seu poeta.
Allà brollen les cançons
i aboquen al seu damunt
tota la primavera
que Déu em concedí.
I quan ella, de tot això embriagada,
esguarda l’espai al seu entorn,
del seu esclat, també floreix el món,
un somni de primavera.
6-Liebste, was kann denn uns scheiden?/Estimada, què ens pot doncs separar?
Any 1840
En clau de la bemoll major
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a dues veus Soprano i Tenor i piano
Període Romàntic
Liebste, was kann denn uns scheiden?
[Liebste, was kann denn uns]1 scheiden?
Kann’s das Meiden?
Kann uns Meiden scheiden? Nein.
Ob wir uns zu sehn vermieden,
Ungeschieden
Wollen wir im Herzen sein.
Mein und dein,
Dein und mein
Wollen wir, o [Liebste]2, sein.
Liebste, was kann denn uns scheiden?
Wald und Haiden?
Kann die Fern’ uns scheiden? Nein.
Unsre Lieb’ ist nicht hienieden,
Ungeschieden
Wollen wir im Himmel sein.
Mein und dein,
Dein und mein
Wollen wir, o [Liebste]2, sein.
Liebste, was kann denn uns scheiden?
Glück und Leiden?
Kann uns beides scheiden? Nein.
Sei mir Glück, sei Weh beschieden,
Ungeschieden
Soll mein Los von deinem sein.
Mein und dein,
Dein und mein,
Wollen wir, o [Liebste]2 sein.
Liebste, was kann denn uns scheiden?
Haß und Neiden?
Kann die Welt uns scheiden? Nein.
Niemand störe deinen Frieden,
Ungeschieden
Wollen wir auf ewig sein.
Mein und dein,
Dein und mein,
Wollen wir, o [Liebste]2, sein
Estimada, què ens pot doncs separar?
Estimada, què ens pot doncs separar?
Potser l’allunyament?
Ens pot separar l’allunyament? No.
Si hem defugit de veure’ns,
units volem estar en els nostres cors.
El meu i el teu,
el teu i el meu,
volem estar, oh estimada.
Estimada, què ens pot doncs separar?
El bosc i l’ermàs?
Ens pot separar la distància? No.
El nostre amor no és d’aquesta terra,
units volem estar al cel.
El meu i el teu,
el teu i el meu,
volem estar, oh estimada.
Estimada, què ens pot doncs separar?
La felicitat o el patiment?
Ens poden ambdós separar? No.
Tant si em són donats la felicitat o el sofriment,
units el meu destí serà el teu.
El meu i el teu,
el teu i el meu,
volem estar, oh estimada.
Estimada, què ens pot doncs separar?
L’odi i l’enveja?
El món ens pot separar? No.
Que ningú destorbi la teva pau,
units volem restar eternament.
El meu i el teu,
el teu i el meu,
volem estar, oh estimada.
7- Schon ist das Fest des lenzes/Bella és la festa de primavera
Any 1840
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.-Einfach, nicht rasch (Simple, no ràpid)
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a dues veus Soprano i Tenor i piano
Període Romàntic
Schon ist das Fest des lenzes
Schön ist das Fest des Lenzes,
Doch währt es nur der Tage drei.
Hast du ein Lieb’, [bekränz’]1 es
Mit Rosen, eh’ sie geh’n vorbei!
Hast du ein Glas, kredenz’ es,
O Schenk, und singe mir dabei:
Schön ist das Fest des Lenzes,
Doch währt es nur der Tage drei.
Bella és la festa de primavera
Bella és la festa de primavera,
però només dura tres dies.
Si tens una estimada, corona-la
de roses, abans que es marceixin!
Si tens una copa, omple-la,
oh taverner, i canta al mateix temps:
bella és la festa de primavera,
però només dura tres dies.
8-Flügel! Flügel! Um zu fliegen/Ales! Ales! Per volar
Any 1840
En clau de sol sostingut menor
Indicació de temps.- Leidenschaftlich (Apassionat)
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Flügel! Flügel! Um zu fliegen
Flügel! Flügel! um zu fliegen
Über Berg und Tal.
Flügel, um mein Herz zu wiegen
Auf des Morgens Strahl.
Flügel, übers Meer zu schweben
Mit dem Morgenrot,
Flügel, Flügel über’s Leben,
Über Grab und Tod.
Flügel, wie [die]1 Jugend hatte,
Da sie mir entflog,
Flügel, wie des Glückes [Schatte]2,
Der mein Herz betrog!
Flügel, nachzuflieh’n den Tagen,
Die vorüber sind,
Flügel, Freuden einzujagen,
Die entfloh’n im Wind.
Flügel, gleich den Nachtigallen,
Wann die Rosen [flieh’n]3,
Aus dem Land, wo Nebel wallen,
Ihnen nachzuzieh’n.
Ach! von dem Verbannungsstrande,
Wo kein Nachen winkt,
Flügel nach dem Heimatlande,
Wo die Krone blinkt!
Freiheit, wie zum Schmetterlinge
Raupenleben reift,
[Wann]4 sich dehnt des Geistes Schwinge
Und die Hüll entstreift!
Oft in stillen Mitternächten
Fühl’ ich mich empor
Flügeln von des Traumes Mächten
Zu dem Sternentor.
Doch gewachsenes Gefieder
In der Nächte Duft,
Mir entträufeln seh’ ich’s wieder
An des Morgens Luft.
Sonnenbrand den Fittich schmelzet,
Ikar stürzt in’s Meer,
Und der Sinne Brausen wälzet
Über’m Geist sich her.
Ales! Ales! Per volar
Ales! Ales! Per volar
damunt muntanyes i valls.
Ales, per bressolar el meu cor
a la llum del matí.
Ales, per surar damunt el mar
amb la vermellor de l’aurora,
ales, ales, per damunt la vida,
per damunt la tomba i la mort.
Ales, com les de la joventut
que de mi s’ha enfugit,
ales, com l’ombra de benaurança
que enganyà el meu cor!
Ales, per encalçar els dies
que ja han passat,
ales, per atrapar les joies
que han fugit en el vent.
Ales, com les dels rossinyols
quan floreixen les roses,
per escapar del país on rauen
les boires i seguir-los.
Ai, des de la riba de l’exili
on cap barca fa senyals,
ales, per volar a la pàtria
on brilla la corona!
Llibertat, com quan l’eruga
es transforma en papallona,
quan les ales de l’esperit s’obren
i surten del capoll!
Sovint, en mitjanits tranquil·les,
em sento enlairar
amb les ales del poder dels somnis
vers la porta de les estrelles.
Però, aquestes ales que m’han crescut
en la flaire de les nits,
tornen a desprendre’s
a l’aire del matí.
Les ales es fonen amb la calor del sol,
Ícar cau al mar,
i el brum dels sentits
volteja damunt el seu esperit.
9- Rose, Meer uns Sonne/Rosa, mar i sol
Any 1840
En clau de si major
Indicació de temps.- Ruhig, die letzren Verse mit steigendem druck (Tranquil, els darrers versos amb pressió creixent)
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Rose, Meer uns Sonne
Rose, Meer und Sonne
Sind ein Bild der Liebsten mein,
Die mit ihrer Wonne
Faßt mein ganzes Leben ein.
Aller Glanz, ergossen,
Aller Tau der Frühlingsflur
Liegt vereint beschlossen
In dem Kelch der Rose nur.
Alle Farben ringen,
[Alle Düft’]1 im Lenzgefild’,
Um hervorzubringen
Im Verein der Rose Bild.
Rose, Meer und Sonne
Sind ein Bild der Liebsten mein,
Die mit ihrer Wonne
Faßt mein ganzes Leben ein.
Alle Ströme haben
Ihren Lauf auf Erden bloß,
Um sich zu begraben
Sehnend in des Meeres Schoß.
Alle Quellen fließen
In den unerschöpften Grund,
Einen Kreis zu schließen
Um der Erde blüh’ndes Rund.
Rose, Meer und Sonne
Sind ein Bild der Liebsten mein,
Die mit ihrer Wonne
Faßt mein ganzes Leben ein.
Alle Stern’ in Lüften
Sind ein Liebesblick der Nacht,
In des Morgens Düften
Sterbend, wann der Tag erwacht.
Alle Weltenflammen,
Der zerstreute Himmelsglanz,
Fließen hell zusammen
In der Sonne Strahlenkranz.
Rose, Meer und Sonne
Sind ein Bild der Liebsten mein,
Die mit ihrer Wonne
Faßt mein ganzes Leben ein.
Rosa, mar i sol
Rosa, mar i sol
són la imatge de la meva estimada,
que amb el seu encís,
envolta tota la meva vida.
Tota l’esplendor es vessa,
tota la rosada dels camps de primavera
rauen ensems, recloses,
solament al calze de les roses.
Tots els colors, totes les flaires
dels prats de primavera malden
per crear en unió
la imatge de la rosa.
Rosa, mar i sol
són la imatge de la meva estimada,
que amb el seu encís,
envolta tota la meva vida.
Tots els rius tenen
el seu curs a la terra només
per submergir-se delerosos
a les entranyes del mar.
Totes les fonts ragen
vers els fondals inesgotables
i clouen un cercle a l’entorn
de l’esfera florida de la terra.
Rosa, mar i sol
són la imatge de la meva estimada,
que amb el seu encís,
envolta tota la meva vida.
Totes les estrelles al cel
són esguards d’amor de la nit,
que moren a la flaire del matí
quan es desperta el dia.
Totes les flames del món,
l’esclat dispers del cel,
lluminosos, es barregen ensems
en la corona dels raigs del sol.
Rosa, mar i sol
són la imatge de la meva estimada,
que amb el seu encís,
envolta tota la meva vida.
10-O Sonn’, o Meer , o Rose/Oh sol, oh mar, oh rosa!
Any 1840
En clau de si major
Indicació de temps.-tempo, wie im vorigen Lied (ritme, com a la cançó anterior)
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
O Sonn’, o Meer , o Rose
O Sonn’, o Meer, o Rose!
Wie wenn die Sonne triumphierend sich
Hebt über Sterne, die am Himmel stunden,
Ein Schimmer nach dem andern leis’ erblich,
Bis alle sind in einen Glanz geschwunden;
So hab’ ich, Liebste, dich
Gefunden:
Du kamst, da war, was je mein Herz empfunden,
Geschwunden
In dich.
O Sonn’, o Meer, o Rose!
Wie wenn des Meeres Arme aufthun sich
Den Strömen, die nach ihnen sich gewunden,
Hinein sich diese stürzen brünstiglich,
Bis sie die Ruh im tiefen Schooß gefunden;
So, Liebste, hab’ ich dich
Empfunden:
Sich hat mein Herz mit allen Sehnsuchtswunden
Entbunden
In dich.
O Sonn’, o Meer, o Rose!
Wie wenn im Frühling tausendfältig sich
Ein buntes Grün hat ringend losgewunden,
Ein hadernd Volk, bis Rose, königlich
Eintretend, es zum Kranz um sich verbunden;
So, Liebste, hab’ ich dich
Umwunden:
Der Kranz des Daseyns muss sich blühend runden,
Gebunden
In dich.
Oh sol, oh mar, oh rosa!
Oh sol, oh mar, oh rosa!
Com quan triomfant el sol s’aixeca
damunt les estrelles del cel,
i que un besllum rere l’altre suaument s’esblaimen,
fins que tots s’esvaneixen en una lluïssor,
així jo, estimada,
t’he trobat:
tu vingueres i tot el que el meu cor havia sentit
desaparegué
en tu.
Oh sol, oh mar, oh rosa!
Com quan els braços del mar s’obren
als rius que han serpentejat al seu envers
i ferventment a dins s’hi precipiten,
fins que troben el repòs a les profundes entranyes;
així jo, estimada,
t’he copsat:
amb totes les ferides del deler, el meu cor
s’ha deslliurat
en tu.
Oh sol, oh mar, oh rosa!
Com quan mil vegades la primavera
ha maldat per lliurar una acolorida verdor,
un poble litigant, fins que la rosa
entrant reialment, els enllaça
al seu voltant en una garlanda;
així jo, estimada,
t’he enllaçat:
la garlanda de l’existència s’ha d’arrodonir amb flors,
lligada a tu.
11- Warum Willst du And’re fragen/Per què vols preguntar als altres
Any 1840
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Andante
Composició de Clara Schumann
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Warum Willst du And’re fragen
Warum willst du And’re fragen,
Die’s nicht meinen treu mit dir?
Glaube [nichts]1, als was dir sagen
Diese beiden Augen hier.
Glaube nicht den fremden Leuten,
Glaube nicht dem eig’nen Wahn;
Nicht mein Thun auch sollst du deuten,
Sondern sieh’ die Augen an.
Schweigt die Lippe deinen Fragen,
Oder zeugt sie gegen mich?
Was auch meine Lippen sagen,
Sieh’ mein Aug’ — ich liebe dich.
Per què vols preguntar als altres
Per què vols preguntar als altres,
els que no són lleials amb tu?
No creguis res que no sigui
el que et diguin aquests ulls!
No creguis a la gent estranya,
no creguis el teu propi fantasieig;
tampoc has d’interpretar el meu capteniment,
sinó simplement mirar aquests ulls!
Silenciaran els llavis les teves preguntes
o declararan contra meu?
Sigui el que sigui, el que diguin els meus llavis,
mira’m als ulls, t’estimo!
12- So wahr die Sonne scheinet/Tan cert com surt el sol
Any 1840
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Einfach (Simplement)
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866)
Duet per a soprano i tenor o baríton
Període Romàntic
So wahr die Sonne scheinet
So wahr die Sonne scheinet,
[So wahr die Wolke weinet,
So wahr die Flamme sprüht]1,
So wahr der Frühling blüht;
So wahr hab’ ich empfunden,
Wie ich dich halt’ umwunden:
Du liebst mich, wie ich dich,
Dich lieb’ ich, wie du mich.
Die Sonne mag verscheinen,
Die Wolke nicht mehr weinen,
Die Flamme mag versprühn,
Der Frühling nicht mehr blühn!
Wir wollen uns umwinden
Und immer so empfinden;
Du liebst mich, wie ich dich,
Dich lieb’ ich, wie du mich.
Tan cert com surt el sol
Tan cert com surt el sol,
tan cert com ploren els núvols,
tan cert com la flama espurneja,
tan cert com floreix la primavera;
tan cert com he sentit
al tenir-te en els meus braços:
és que tu m’estimes, com jo a tu,
que jo t’estimo, com tu a mi.
El sol pot deixar de brillar,
els núvols deixar de plorar,
la flama apagar-se,
la primavera deixar de florir!
Nosaltres volem abraçar-nos
i sentir-nos sempre així;
que tu m’estimes, com jo a tu,
que jo t’estimo, com tu a mi.
La bellesa de la música està en la seva capacitat de transportar-nos a llocs i emocions inimaginables.
Robert Alexander Schumann
La cèlebre cita de Robert Schumann, “La bellesa de la música està en la seva capacitat per transportar-nos a llocs i emocions inimaginables”, encapsula l’essència d’aquesta forma d’art. La música té el poder de portar-nos a mons alternatius, evocar records passats i despertar emocions profundes que de vegades ni tan sols sabíem que existien. A través de melodies, ritmes i harmonies, la música ens transporta més enllà dels límits del nostre entorn físic i ens submergeix en un oceà de sensacions i sentiments, brindant-nos una experiència única i inigualable. És en aquesta capacitat per crear estats d’ànim i connectar-nos amb aspectes emocionals profunds que rau l’autèntica màgia de la música.