Opus 67
Romanzen und Balladen
Cinc Romances i Balades per a cor a veus mixtes a capella
Any 1849
Llibre I
Indicació de temps.- Der König von Thule
Schön-Rohtraut
Heidenröslein
Ungewitter
John Anderson
Llibretistes.-1, 3. Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
2. Eduard Mörike (1804-1875)
4. Adelbert von Chamisso (1781–1838)
5. Robert Burns (1759-1796)
Per a cor mixt SATB nº1 tenor sol
1 Der konig von Thule/A Thule hi havia un rei
Any 1840
En clau de la menor
Indicació de temps.- Langsam, ernst (A poc a poc, seriosament)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Per a cor mixt a capella SATB nº1 tenor soper
Període Romàntic
Es war ein König in Thule
Es war ein König in Thule
Gar treu bis an [das]1 Grab,
Dem sterbend seine Buhle
Einen goldnen Becher gab.
Es ging ihm nichts darüber,
Er leert’ ihn jeden Schmaus;
Die Augen gingen ihm über,
So oft er trank daraus.
Und als er kam zu sterben,
Zählt’ er seine Städt’ im Reich,
[Gönnt’]2 alles [seinem]3 Erben,
Den Becher nicht zugleich.
Er saß beim Königsmahle,
Die Ritter um ihn her,
[Auf hohem]4 Vätersaale,
Dort auf dem Schloß am Meer.
Dort stand der alte Zecher,
Trank letzte Lebensgluth,
Und warf den [heil’gen]5 Becher
Hinunter in die Fluth.
Er sah ihn stürzen, trinken,
Und sinken tief ins Meer.
Die Augen täten ihm sinken;
Trank nie einen Tropfen mehr.
A Thule hi havia un rei
A Thule hi havia un rei,
fidel fins a la tomba,
la seva amant al morir
li donà una copa d’or.
Res era més valuós per a ell,
la buidava a cada àpat;
els seus ulls es transformaven
cada cop que d’ella bevia.
I quan es veié morir,
comptà les ciutats del seu regne,
deixà tot als seus hereus,
excepte la copa d’or.
Segué al banquet reial,
amb els cavallers al voltant,
a l’egrègia sala ancestral
del castell vora el mar.
Allà, dempeus, el vell trincó,
begué la darrera energia vital
i llançà la sagrada copa
a les aigües del mar.
La veié caure, omplir-se
i anar-se’n al fons.
Els ulls se li tancaren
i no tornà a beure mai més.
2 Schon_ Rohtraut/Com és diu la filla del rei Ringang?
Any 1840
En clau de la major
Indicació de temps.- Im frischen Tempo (A un ritme fresc)
Llibretista.- -Edward Morike (1804-1875
Per a cor mixt a capella SATB
Període Romàntic
Wie heißt König Ringangs Töchterlein?
Wie heißt König [Ringangs]1 Töchterlein?
Rohtraut, Schön-Rohtraut.
Was tut sie denn den ganzen Tag,
Da sie [wohl nicht]2 spinnen und nähen mag?
Tut fischen und jagen.
O daß ich doch ihr Jäger wär’!
Fischen and [Jagen freute]3 mich sehr.
— Schweig [stille]4, mein Herze!
Und über eine kleine Weil’,
Rohtraut, Schön-Rohtraut,
So dient der Knab’ auf [Ringangs]1 Schloß
[In]5 Jägertracht und hat [ein]6 Roß,
Mit Rohtraut zu jagen.
O daß ich doch ein [Königssohn]7 wär’!
Rohtraut, Schön-Rohtraut lieb’ ich so [sehr]8.
— Schweig’ [stille]4, mein Herze!
[Einsmals sie ruh’ten]9 am Eichenbaum,
[Da lacht]10 Schön-Rohtraut:
Was siehst [mich]11 an so [wunniglich]12?
Wenn du das Herz hast, [küsse]13 mich!
Ach! [erschrak der]14 Knabe!
Doch [denket]15 er: mir ist’s vergunnt,
Und [küsset]16 Schön-Rohtraut auf den Mund.
— Schweig’ [stille]4, mein Herze!
Darauf sie ritten schweigend heim,
Rohtraut, Schön-Rohtraut;
[Es jauchzt der Knab’]17 in seinem Sinn:
Und würdst du heute Kaiserin,
Mich [sollt’s]18 nicht kränken:
Ihr tausend Blätter im Walde wißt,
Ich [hab’]19 Schön-Rohtrauts Mund geküßt!
— Schweig’ [stille]4, mein Herze.
Com és diu la filla del rei Ringang?
Com és diu la filla del rei Ringang?
Rohtraut, la bella Rohtraut.
Què fa ella al llarg del dia,
ja que ni fila ni cus?
Ella va a la pesca i a la caça.
Oh, si jo pogués ser el seu caçador!
La pesca i la caça m’agrades molt.
Resta silent, cor meu!
I al cap d’un cert temps,
Rohtraut, la bella Rohtraut,
el noi entrà al servei del castell de Ringang,
amb vestit de caçador i amb un cavall,
per anar a caçar amb la Rohtraut.
Oh, si jo fos el fill d’un rei!
Rohtraut, la bella Rohtraut, jo t’estimo tant.
Resta silent, cor meu!
Un dia, ells reposaven al peu d’un roure,
i aleshores la bella Rohtraut digué rient:
per què em mires tan perplex?
Si ets atrevit, besa’m!
Ai! Cridà el noi esporuguit!
Però després pensà: això m’és permès,
i besà la bella Rohtraut a la boca.
Resta silent, cor meu!
Després d’això, tornaren a casa en silenci,
Rohtraut, la bella Rohtraut;
i el noi exultant pensà:
i si avui esdevinguessis emperadriu,
no m’amoïnaria pas:
hi ha milers de fulles al bosc que saben
que jo he besat la boca de la bella Rohtraut!
Resta silent, cor meu!
3 Heidenroslein/Un noiet veié una petita rosa
Any 1840
En clau de la major
Indicació de temps.-Nicht schnell-(No ràpidament)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Per a cor mixt a capella SATB
Període Romàntic
Heidenroslein
Sah ein Knab’ ein Röslein stehn,
Röslein auf der Heiden,
War so jung und morgenschön,
Lief er schnell es nah zu sehn,
Sah’s mit vielen Freuden.
Röslein, Röslein, Röslein [roth]1,
Röslein auf der Heiden.
Knabe sprach: ich breche dich,
Röslein auf der Heiden!
Röslein sprach: ich steche dich,
Daß du ewig denkst an mich,
Und ich will’s nicht leiden.
Röslein, Röslein, Röslein roth,
Röslein auf der Heiden.
Und der wilde Knabe brach
‘s Röslein auf der Heiden;
Röslein wehrte sich und stach,
Half [ihr]2 doch kein Weh und Ach,
Mußt’ es eben leiden.
Röslein, Röslein, Röslein roth,
Röslein auf der Heiden.
Un noiet veié una petita rosa
Un noiet veié una petita rosa,
una petita rosa del camp,
era novella i formosa com el matí,
ell corregué de pressa per veure-la de prop,
la mirà amb molta alegria.
Petita rosa, rosa, rosa vermella,
petita rosa del camp.
El noi digué: jo et colliré,
petita rosa del camp!
La rosa digué: jo et punxaré
per què pensis sempre en mi
i no vull pas patir.
Petita rosa, rosa, rosa vermella,
petita rosa del camp.
I el noi, trapella, la collí,
la petita rosa del camp;
la rosa es defensà i el punxà,
de res li serviren els ais i els gemecs
i hagué així de patir.
Petita rosa, rosa, rosa vermella,
petita rosa del camp.
4 Ungewitter/La tempesta
Any 1840
En clau de re menor
Indicació de temps.- Ziemlich langsam (Més lent) Llibretista.- Adelbert von Chamisso (1781-1838)
Per a cor mixt a capella SATB
Període Romàntic
Ungewitter
Der alte König stand,
Und überschaute düster
Das düster umwölkte Land.
Es zog das Ungewitter
Mit Sturmesgewalt herauf,
Er stützte seine Rechte
Auf seines Schwertes Knauf.
Die Linke, der entsunken
Das gold’ne Zepter schon,
Hielt noch auf der finstern Stirne
Die schwere goldne Kron’.
Da zog ihn seine Buhle
Leis’ an des Mantels Saum:
Du hast mich einst geliebet,
Du liebst mich wohl noch kaum?
Was Lieb’ und Lust und Minne?
Laß ab, du süße Gestalt!
Das Ungewitter ziehet
Herauf mit Sturmesgewalt.
Ich bin auf Burgeszinnen
Nicht König mit Schwert und Kron’,
Ich bin der empörten Zeiten
Unmächtiger, bangender Sohn.
Was Lieb’ und Lust und Minne?
Laß ab, du süße Gestalt!
Das Ungewitter ziehet
Herauf mit Sturmesgewalt.
Tempesta
Als elevats merlets del castell
estava l’ancià rei
i trist observava
l’ombrívol país cobert de núvols.
La tempesta amenaçava
amb la violència d’un temporal,
ell posà la mà dreta
al pom de la seva espasa.
La mà esquerra, que ja havia
deixat caure el ceptre d’or,
aguantava encara, al seu sorrut front,
la feixuga corona d’or.
Aleshores, la seva amant estirà
suaument l’orla del seu mantell:
“Adés tu m’has estimat,
m’estimes una mica encara?”
“Què són l’amor, el desig i la passió?
Deixa estar tot això, tu dolça criatura!
La tempesta amenaça
amb la violència d’un temporal.
Als merlets del castell no soc pas
el rei amb corona i espasa,
soc l’impotent i angoixat fill
dels temps turbulents.
Què són l’amor, el desig i la passió?
Deixa estar tot això, tu dolça criatura!
La tempesta amenaça
amb la violència d’un temporal.”
5 John Anderson
Any 1840
En clau de sol major
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.-. Robert Burns ( (1759-1796) , traduït per Wilhelm Gerhard (1780-1858)
Per a cor mixt a capella SATB
Període Romàntic
John Anderson
John Anderson, mein Lieb, [John]1!
Wir haben uns gesehn,
Wie rabenschwarz dein Haar, [John]1,
Die Stirne glatt und schön:
Nun Glätte nicht, noch Locke, [John]1,
Der schönen Stirne blieb:
Doch segne Gott dein schneeig Haupt,
John Anderson, mein Lieb!
John Anderson, mein Lieb, [John]1!
Wir klommen froh bergauf,
Und manchen heitern Tag, [John]1,
Begrüssten wir im Lauf.
Nun abwärts Hand in Hand, [John]1,
Froh wie’s bergauf uns trieb,
Und unten selges Schlafengehn,
John Anderson, mein Lieb!
John Anderson
John Anderson, amor meu, [John]!
Ens hem vist,
Com són els teus cabells negres, [John],
El teu front suau i guapo:
Ara ni suavitat ni rínxol, [Joan],
S’ha quedat al teu bell front:
Però que Déu beneeixi el teu cap nevat,
John Anderson, amor meu!
John Anderson, amor meu, [John]!
Vam pujar feliços amunt,
I molts dies brillants, [Joan],
Vam saludar durant el nostre viatge.
Ara baixant de la mà, [Joan],
Tan alegrement com ens esforàvem costa amunt,
I al peu del turó, son beneïda,
John Anderson, amor meu!
Robert Alexander Schumann
La bellesa de la música està en la seva capacitat de transportar-nos a llocs i emocions inimaginables.
La cèlebre cita de Robert Schumann, “La bellesa de la música està en la seva capacitat per transportar-nos a llocs i emocions inimaginables”, encapsula l’essència d’aquesta forma d’art. La música té el poder de portar-nos a mons alternatius, evocar records passats i despertar emocions profundes que de vegades ni tan sols sabíem que existien. A través de melodies, ritmes i harmonies, la música ens transporta més enllà dels límits del nostre entorn físic i ens submergeix en un oceà de sensacions i sentiments, brindant-nos una experiència única i inigualable. És en aquesta capacitat per crear estats d’ànim i connectar-nos amb aspectes emocionals profunds que rau l’autèntica màgia de la música.