Opus 48
Setze Dichterlieber per a veu i piano
Els amors del poeta”
Any 1840 revisat 1844
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Indicació de temps.- Setze Cançons
Im wunderschönen Monat Mai
Aus meinen Tränen sprießen
Die Rose, die Lilie
Wenn ich in deine Augen seh’
Ich will meine Seele tauchen
Im Rhein, im heiligen Strome
Ich grolle nicht
Und wüssten’s die Blumen
Das ist ein Flöten und Geigen
Hör’ ich das Liedchen klingen
Ein Jüngling liebt ein Mädchen
Am leuchtenden Sommermorgen
Ich hab’ im Traum geweinet
Allnächtlich im Traume
Aus alten Märchen winkt es
Die alten, bösen Lieder
Dedicatòria Frau Wilhelmine Schröder-Devrient (1804–1860)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Junt amb Schubert, Schumann va ser el sembrador, el creador i el més digne representant del lieder romàntic, és a dir, d’un tipus de cant molt lligat a la paraula poètica i obedient a les regles d’una declamació en alguns aspectes precursor de l’impressionisme futur. . El camí seguit per Schumann per ampliar i enriquir la gran literatura alemanya del Lied va ser relativament curt i enlluernador. Quan era adolescent, el músic es va apropar a la poesia de Schiller, Byron i Jean-Paul (Richter i Ernst Th. A. Hoffmann, simpàtics amb ell, seguiran sent per sempre els dominadors de l’estètica schumanniana). Més tard el compositor es va sentir atret pels versos de Goethe, Rückert, Eichendorff i Tieck. Finalment, el músic es va trobar amb els poemes de Heine i es va entusiasmar amb ells: les dues personalitats s’integren fins a tal punt que és gairebé impossible creure que cap dels Lieder resultant de la trobada tingui dos autors diferents. Sobre els versos de Heine, Schumann va desenvolupar les seves primeres melodies significatives recollides en el cicle de Liederkreis op. 24, escrit el 1840 i caracteritzat per una fusió homogènia entre el cant i la paraula, de la qual la música pretén subratllar cada sensació, i cada matís de la sensació i cada detall del matís. I per penetrar-hi amb efectes tan efectius, l’autor utilitza el piano en la mateixa mesura que la veu solista, i la veu solista amb les mateixes intencions expressives també confiades al piano.
1- Im wunderschonen Monait Mai/El meravellós mes de maig
Any 1840
En clau de fa sostingut menor
Indicació de temps.- Langsam, zart (A poc a poc, amb delicadesa)
Llibretista- Heinrich Heine (1797-1856)
(Christian Johan Heinrich Heine -Poeta alemany, va escriure diversos lieds, que altres músics van musicar, però el que més va ser Robert Schumann.)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Im wunderschonen Monait Mai
Im wunderschönen Monat Mai,
Als alle Knospen sprangen,
Da ist in meinem Herzen
Die Liebe aufgegangen.
Im wunderschönen Monat Mai,
Als alle Vögel sangen,
Da hab’ ich ihr gestanden
Mein Sehnen und Verlangen.
El meravellós mes de maig
El meravellós mes de maig,
quan tots els capolls s’obrien,
va ser llavors quan al meu cor
va néixer l’amor.
El meravellós mes de maig,
quan totes les aus cantaven,
jo li vaig confessar a ella
els meus anhels i desitjos.
2- Aus meinen Tranen spriessen/De les meves llàgrimes brollen
Any 1840
En clau de la major
Indicació de temps.- Nicht schnell (No és ràpid)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aus meinen Tranen spriessen
Aus meinen Tränen sprießen
Viel blühende Blumen hervor,
Und meine Seufzer werden
Ein Nachtigallenchor.
Und wenn du mich lieb hast, Kindchen,
Schenk’ ich dir die Blumen all’,
Und vor deinem Fenster soll klingen
Das Lied der Nachtigall.
De les meves llàgrimes brollen
De les meves llàgrimes brollen
moltes flors obertes,
i els meus sospirs es converteixen
en un cor de rossinyols.
i quan tu m’estimes, nena,
et regalo totes les flors,
i sota la teva finestra ressonarà
la cançó del rossinyol.
3-Die Rose, die Lilie, die Taube/La rosa, el lliri, el colom, el sol
Any 1840
En clau de re major
Indicació de temps.- Munter (Animada)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Die Rose, die Lilie, die Taube
Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne,
Die liebt’ ich einst alle in Liebeswonne.
Ich lieb’ sie nicht mehr, ich liebe alleine
Die Kleine, die Feine, die Reine, die Eine;
Sie selber, aller Liebe Wonne,
Ist Rose und Lilie und Taube und Sonne.
Ich liebe alleine
Die Kleine, die Feine, die Reine, die Eine.
La rosa, el lliri, el colom, el sol
La rosa, el lliri, el colom, el sol,
a tots vaig estimar antany, amb deliri.
Però ja no els estimo, només estimo
la petita, la delicada, la pura, la única;
ella mateixa, on viu tot l’amor,
és la rosa, el lliri, el colom, i el sol.
Jo estimo només a
la petita, la delicada, la pura, l’única.
4- Wenn ich in deine Augen seh’/Quan veig els teus ulls
Any 1840
En clau de sol major
Indicació de temps.- Langsam (Lent)
Llibretista.-Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Wenn ich in deine Augen seh’
Wenn ich in deine Augen seh,
So schwindet all’ mein Leid und Weh;
Doch wenn ich küsse deinen Mund,
So werd ich ganz und gar gesund.
Wenn ich mich lehn an deine Brust,
Kommt’s über mich wie Himmelslust;
Doch wenn du sprichst: Ich liebe dich!
So muß ich weinen bitterlich
Quan veig els teus ulls
Quan veig els teus ulls
desapareixen tota pena i dolor;
però quan peto la teva boca,
de sobte em sento totalment sa.
Quan em resto al teu pit
m’embriaga un plaer celestial;
però quan dius: t’estimo!
he de plorar amargament.
5- Ich will meine Seele tauchen/He de submergir la meva ànima
Any 1840
En clau de mi menor
Indicació de temps.-Leise (Tranquil)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Ich will meine Seele tauchen
Ich will meine Seele tauchen
In den Kelch der Lilie hinein;
Die Lilie soll klingend hauchen
Ein Lied von der Liebsten mein.
Das Lied soll schauern und beben
Wie der Kuß von ihrem Mund,
Den sie mir einst gegeben
In wunderbar süßer Stund.
He de submergir la meva ànima
He de submergir la meva ànima
al calze d’un lliri;
el lliri ha d’exhalar
un cant de la meva estimada.
Aquest cant s’ha d’estremir i tremolar,
com el petó de la boca
que una vegada em va donar
en una hora meravellosament dolça.
6- Im Rhein, im Heiligen Strome/En el sagrat Rin
Any 1840
En clau de mi menor
Indicació de temps.- Ziemlich langsam (Bastant lent)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Im Rhein, im Heiligen Strome
Im Rhein, im heiligen Strome,
Da spiegelt sich in den Wellen
Mit seinem großen Dome
Das große, heilige Köln.
Im Dom, da steht ein Bildnis,
Auf goldenem Leder gemalt;
In meines Lebens Wildnis
Hat’s freundlich hineingestrahlt.
Es schweben Blumen und Englein
Um unsre Liebe Frau;
Die Augen, die Lippen, die Wänglein,
Die gleichen der Liebsten genau.
En el sagrat Rin
Al sagrat Rin,
sobre les seves onades,
es reflecteix la gran catedral
de la magna i sacrosanta Colònia.
A la catedral hi ha un retrat
pintat en cuir daurat
que al desert de la meva vida
va resplendir dolçament.
Voletegen flors i angelets
entorn de La nostra Senyora;
els ulls, els llavis, les galtes
són iguals a les de la meva estimada.
7- Ich grolle nicht/No guardo rancor encara que el meu cor es destrossi
Any 1840
En clau de do major
Indicació de temps.- Nicht zu schnell (No massa ràpid)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Ich grolle nicht, und wenn das Herz auch bricht
Ich grolle nicht, und wenn das Herz auch bricht,
Ewig verlor’nes Lieb! ich grolle nicht.
Wie du auch strahlst in Diamantenpracht,
Es fällt kein Strahl in deines Herzens Nacht.
Das weiß ich längst. Ich sah dich ja im Traume,
Und sah die Nacht in deines Herzens Raume,
Und sah die Schlang’, die dir am Herzen frißt,
Ich sah, mein Lieb, wie sehr du elend bist.
No guardo rancor encara que el meu cor es destrossi
No guardo rancor, encara que el meu cor es destrossa.
Amor perdut per sempre! no et guardo rancor.
Encara que brillis amb la resplendor d’un diamant,
sé que cap llum il·lumina la nit de la teva ànima.
No guardo rancor, encara que el meu cor es destrossa.
Et vaig veure en un somni, i vaig veure la foscor de la teva ànima,
i vaig veure la serp que el teu cor corca,
i vaig veure el meu amor, com de dissortat ets.
8- Und wussten’ die Blumen, die kleinen/Si les floretes sabessin
Any 1840
En clau de do major
Indicació de temps.- ?
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Und wussten’ die Blumen, die kleinen
Und wüßten’s die Blumen, die kleinen,
Wie tief verwundet mein Herz,
Sie würden mit mir weinen,
Zu heilen meinen Schmerz.
Und wüßten’s die Nachtigallen,
Wie ich so traurig und krank,
Sie ließen fröhlich erschallen
Erquickenden Gesang.
Und wüßten sie mein Wehe,
Die goldenen Sternelein,
Sie kämen aus ihrer Höhe,
Und sprächen Trost mir ein.
Sie alle können’s nicht wissen,
Nur eine kennt meinen Schmerz:
Sie hat ja selbst zerrissen,
Zerrissen mir das Herz.
Si les floretes sabessin
Si les floretes sabessin
com n’és de profundament ferit el meu cor,
amb mi plorarien
per alleujar el meu dolor,
Si els rossinyols sabessin
com trist i malalt estic,
gustosos entonarien
una refrescant cançó.
Si el meu dolor sabessin
les estrelletes daurades,
de dalt baixarien
i em parlarien consoladorament.
Però ningú no ho pot saber,
només una coneix el meu dolor,
i és la mateixa
que va destrossar el meu cor.
9-Das ist ein Floten und Geigen/Les flautes i violins sonen
Any 1840
En clau de re menor
Indicació de temps.- Nich zu rasch (No massa ràpid)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Das ist ein Floten und Geigen
Das ist ein Flöten und Geigen,
Trompeten schmettern darein;
Da tanzt wohl den Hochzeitsreigen
Die Herzallerliebste mein.
Das ist ein Klingen und Dröhnen,
Ein Pauken und ein Schalmei’n;
Dazwischen schluchzen und stöhnen
Die lieblichen Engelein.
Les flautes i violins sonen
Les flautes i violins sonen,
ressonen les trompetes,
potser ball la dansa nupcial,
la meva ben estimada.
Això és una sonora guirigall
de timbals i gaites;
i al mig, sanglotant, es queixen
els adorables angelets.
10- Hor’ ich das Liebchen kligen/Escolto el so de la cantarella
Any 1840
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Langsam (Lent)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Hör’ ich das Liebchen kligen
Hör’ ich das Liedchen klingen,
Das einst die Liebste sang,
So will mir die Brust zerspringen
Von wildem Schmerzendrang.
Es treibt mich ein dunkles Sehnen
Hinauf zur Waldeshöh’,
Dort löst sich auf in Tränen
Mein übergroßes Weh.
Escolto el so de la cantarella
Escolto el so de la cantarella
que la meva estimada va cantar un dia.
El meu pit creu esclatar
pel salvatge dolor.
Un desig fosc m’impulsa
cap a l’alçada del bosc,
allà es dissiparà en llàgrimes
el meu dolor immens.
11- Ein Jungling liebt ein Madchen/Un jove estimava una noia
Any 1840
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- ?
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Ein Jungling liebt ein Madchen
Ein Jüngling liebt ein Mädchen,
Die hat einen andern erwählt;
Der andre liebt eine andre,
Und hat sich mit dieser vermählt.
Das Mädchen nimmt aus Ärger
Den ersten besten Mann,
Der ihr in den Weg gelaufen;
Der Jüngling ist übel dran.
Es ist eine alte Geschichte,
Doch bleibt sie immer neu;
Und wem sie just passieret,
Dem bricht das Herz entzwei.
Un jove estimava una noia
Un jove estimava una noia,
ella preferia un altre;
l’altre estimava una altra
i s’hi ha casat.
La noia escull despitada
el primer jove
que se li creua pel camí:
el jove està desolat.
És una vella història,
però sempre actual;
ia qui acaba de passar-li
li destrossa el cor.
12- Am leuchtenden Sommermorgen/En un brillant matí estiuenc
Any 1840
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Ziemlich langsam (Bastant lent)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Am leuchtenden Sommermorgen
Am leuchtenden Sommermorgen
Geh’ ich im Garten herum.
Es flüstern und sprechen die Blumen,
Ich aber wandle stumm.
Es flüstern und sprechen die Blumen,
Und schaun mitleidig mich an:
Sei unsrer Schwester nicht böse,
Du trauriger, blasser Mann!
En un brillant matí estiuenc
En un brillant matí estiuenc
passejo pel jardí.
Xiuxiuegen i parlen les flors,
però jo passejo silenciós.
Xiuxiuegen i parlen les flors
i em miren compassives.
No t’enfadis amb la nostra germana,
oh tu, home trist i pàl·lid!
13- Ich hab’im Traum geweinet/He plorat en somnis
Any 1840
En clau de sol bemoll major
Indicació de temps.- Leise (Tranquil)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Ich hab’ im Traum geweinet
Ich hab’ im Traum geweinet,
Mir träumte, du lägest im Grab.
Ich wachte auf, und die Träne
Floß noch von der Wange herab.
Ich hab’ im Traum geweinet,
Mir träumt’, du verließest mich.
Ich wachte auf, und ich weinte
Noch lange bitterlich.
Ich hab’ im Traum geweinet,
Mir träumte, du wär’st mir noch gut.
Ich wachte auf, und noch immer
Strömt meine Tränenflut.
He plorat en somnis
He plorat en somnis.
En el meu somni, jeies a la tomba.
Vaig despertar i les llàgrimes
fluïen encara per les galtes.
En somnis he plorat.
Vaig somiar que em deixaves.
Vaig despertar i vaig plorar llarga,
amargament.
En somnis he plorat.
Vaig somiar que em volies.
Vaig despertar i encara
flueix el riu de les meves llàgrimes.
14-Allnächtlich im Traume seh’ ich dich/Totes les nits et veig en somnis
Any 1840
En clau de si major
Indicació de temps.-?
Llibretista.-Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Allnächtlich im Traume seh’ ich dich
Allnächtlich im Traume seh’ ich dich
Und sehe dich freundlich grüßen,
Und laut aufweinend stürz’ ich mich
Zu deinen süßen Füßen.
Du siehst mich an wehmütiglich
Und schüttelst das blonde Köpfchen;
Aus deinen Augen schleichen sich
Die Perlentränentröpfchen.
Du sagst mir heimlich ein leises Wort
Und gibst mir den Strauß von Zypressen.
Ich wache auf, und der Strauß ist fort,
Und das Wort hab’ ich vergessen.
Totes les nits et veig en somnis
Totes les nits et veig en somnis
i et veig saludar-me amistosament,
i plorant fort em llanço
als teus bonics peus.
Tu em mires malenconiosa
i bellugues el teu petit cap ros;
dels teus ulls s’escapen
llàgrimes com perles.
D’amagat, em dius baixet una paraula
i em dónes un ram de xiprer.
Em desperto i el ram ja no hi és
i he oblidat la paraula.
15- Aus alten Marchen winkt es/Dels antics contes
Any 1840
En clau de mi major
Indicació de temps.-Lebendig (Animada)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aus alten Märchen winkt es
Aus alten Märchen winkt es
Hervor mit weißer Hand,
Da singt es und da klingt es
Von einem Zauberland;
Wo bunte Blumen blühen
Im goldnen Abendlicht,
Und lieblich duftend glühen
Mit bräutlichen Gesicht;
Und grüne Bäume singen
Uralte Melodei’n,
Die Lüfte heimlich klingen,
Und Vögel schmettern drein;
Und Nebelbilder steigen
Wohl aus der Erd’ hervor,
Und tanzen luft’gen Reigen
Im wunderlichen Chor;
Und blaue Funken brennen
An jedem Blatt und Reis,
Und rote Lichter rennen
Im irren, wirren Kreis;
Und laute Quellen brechen
Aus wildem Marmorstein.
Und seltsam in den Bächen
Strahlt fort der Widerschein.
Ach, könnt’ ich dorthin kommen
Und dort mein Herz erfreun
Und aller Qual entnommen
Und frei und selig sein!
Ach! jenes Land der Wonne,
Das seh’ ich oft im Traum;
Doch kommt die Morgensonne,
Zerfließt’s wie eitel Schaum.
Dels antics contes
Dels antics contes
em fa senyals una mà blanca.
Canta i ressona des de
un país màgic;
On flors multicolors
s’obren al daurat capvespre
i resplendeixen els seus dolços perfums
amb nupcials caretes radiants;
I els verds arbres canten
antigues melodies,
que els aires entonen
i les aus canten amb força;
I trossos de boira
pugen del terra
i ballen airoses danses
en un meravellós conjunt;
I blaves centelles cremen
a cada fulla i arrel,
i llums vermelles corren
en boig i embullat cercle;
I fonts sorolloses brollen
de les roques marmòries,
i el reflex brilla estranyament
als rierols
Ai! si pogués arribar-hi
i alegrar el meu cor,
lliurar-me de tot turment
i ser feliç.
Ai! Aquell deliciós país.
Ho veig en somnis sovint,
però en arribar el sol del matí
s’esvaeix com l’escuma.
16- Die alten bösen Lieder/Les velles, malvades cançons
Any 1840
En clau de do sostingut menor
Indicació de temps.-Ziemlich langsam (Bastant lent)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Die alten, bösen Lieder
Die alten, bösen Lieder,
Die Träume bös’ und arg,
Die laßt uns jetzt begraben,
Holt einen großen Sarg.
Hinein leg’ ich gar manches,
Doch sag’ ich noch nicht, was;
Der Sarg muß sein noch größer,
Wie’s Heidelberger Faß.
Und holt eine Totenbahre
Und Bretter fest und dick;
Auch muß sie sein noch länger,
Als wie zu Mainz die Brück’.
Und holt mir auch zwölf Riesen,
Die müssen noch stärker sein
Als wie der starke Christoph
Im Dom zu Köln am Rhein.
Die sollen den Sarg forttragen,
Und senken ins Meer hinab;
Denn solchem großen Sarge
Gebührt ein großes Grab.
Wißt ihr, warum der Sarg wohl
So groß und schwer mag sein?
Ich senkt’ auch meine Liebe
Und meinen Schmerz hinein.
Les velles, malvades cançons
Les velles, malvades cançons
els lletges malsons,
ara les hem d’enterrar.
Porteu un enorme taüt.
Allí ficaré moltes coses,
però encara no diré quins.
El sarcòfag ha de ser encara més gran
que el bóta de Heidelberg
Porteu també una llitera
amb taulons fixos i gruixuts.
Deurà també aquesta
ser més llarga que el pont de Magúncia.
Porteu-me també dotze gegants.
Hauran de ser més forts
que el Sant Cristòfol
de la catedral de Colònia, al costat del Rin
Ells han de portar el taüt
i submergir-lo a l’oceà;
doncs un taüt tan gran
mereix una tomba enorme.
Saps per què el taüt
ha de ser tan gran i pesat?
És per ficar juntes
tota la meva pena i la meva angoixa.
Robert Alexander Schumann
És el primer que encarna de manera tan completa el romanticisme en marxa. A diferència de Schubert i Mendelssohn, no ens ofereix només les seduccions de nova sensibilitat; ens dóna les raons, les justificacions estètiques i musicals d’aquesta sensibilitat, ja que ha raonat i pensat el seu art abans de deixar-se anar sobre les ales del seu geni, d’aquest geni múltiple, animat alternativament per “les dues ànimes que habiten al seu si, l’heroic Florestan i el tendre Eusebio.