ROBERT ALEXANDER SCHUMANN Opus 98a

Opus 98a

Nou Die lieder Mignons’s des Harfners und Philinen’s 

Cançons i cants de ‘Wilhelm Meister’
Any 1849
Indicació de temps.- 9 cançons
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Per a veu i piano
Període Romàntic

1 Mignon Kennst du das Land?/Mignon “Coneixes el país?”


Any 1849
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Per a veu i piano
Període Romàntic

Mignon Kennst du das Land?

Kennst du das Land, wo die Zitronen blühn,
Im dunkeln Laub die Gold-Orangen glühn,
Ein sanfter Wind vom blauen Himmel weht,
Die Myrte still und hoch der Lorbeer steht?
Kennst du es wohl?
Dahin! dahin
Möcht’ ich mit dir, o mein Geliebter, ziehn.

Kennst du das Haus? Auf Säulen ruht sein Dach.
Es glänzt der Saal, es schimmert das Gemach,
Und Marmorbilder stehn und sehn mich an:
Was hat man dir, du armes Kind, getan?
Kennst du es wohl?
Dahin! dahin
Möcht’ ich mit dir, o mein Beschützer, ziehn.

Kennst du den Berg und seinen Wolkensteg?
Das Maultier sucht im Nebel seinen Weg;
In Höhlen wohnt der Drachen alte Brut;
Es stürzt der Fels und über ihn die Flut!
Kennst du ihn wohl?
Dahin! dahin
Geht unser Weg! O Vater, laß uns ziehn!

Mignon “Coneixes el país?”

Coneixes la terra on floreixen les llimones,
Les taronges daurades brillen a les fulles fosques,
Un vent suau bufa del cel blau,
La murta s’atura i el llorer està alt?
Ho saps bé?
Allà! allà
M’agradaria anar amb tu, estimat meu.

Coneixeu la casa? La seva coberta descansa sobre pilars.
El vestíbul brilla, l’habitació brilla,
I les imatges de marbre s’aixequen i em miren:
Què t’han fet, pobre nen?
Ho saps bé?
Allà! allà
M’agradaria anar amb tu, oh protector meu.

Coneixeu la muntanya i el seu pont de núvols?
La mula busca el seu camí a la boira;
Els vells dracs viuen en coves;
La roca cau i la riuada per sobre!
El coneixeu bé?
Allà! allà
Segueix el nostre camí! Oh pare, anem!

2 Balade des Harfners/La balada del Harper


Any 1849
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Mit freiem declamatorischen Vortag ((Amb un dia anterior declamatori lliure)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Per a veu i piano
Període Romàntic

Balade des Harfners

„Was hör’ ich draussen vor dem Tor,
Was auf der Brücke schallen?
Lass den Gesang zu unserm Ohr
Im Saale wiederhallen!“
Der König sprach’s, der Page lief;
Der Knabe kam, der König rief:
„Bring ihn herein den Alten!“

„Gegrüsset seid ihr hohen Herrn,
Gegrüsst ihr, schönen Damen!
Welch reicher Himmel! Stern bei Stern!
Wer kennet ihre Namen?
Im Saal voll Pracht und Herrlichkeit
Schliesst, Augen, euch; hier ist nicht Zeit,
Sich staunend zu ergötzen.“

Der Sänger drückt’ die Augen ein
Und schlug die vollen Töne;
Die Ritter schauten mutig drein,
Und in den Schoss die Schöne.
Der König, dem das Lied gefiel,
Liess, ihm zu Lohne für sein Spiel,
Eine goldne Kette holen.

„Die goldne Kette gib mir nicht,
Die Kette gib’ den Rittern,
Vor deren kühnem Angesicht
Der Feinde Lanzen splittern;
Gib’ sie dem Kanzler, den du hast,
Und lass ihn noch die goldne Last
Zu seinen andern Lasten tragen.

„Ich singe, wie der Vogel singt,
Der in den Zweigen wohnet;
Das Lied, das aus der Kehle dringt,
Ist Lohn, der reichlich lohnet!
Doch darf ich bitten, bitt’ ich eins:
Lass einen Trunk des besten Weins
In reinem Glase bringen.“

Er setzt’ es an, er trank es aus:
„O, Trank der süssen Labe!
O, dreimal hochbeglücktes Haus,
Wo das ist kleine Gabe!
Ergeht’s euch wohl, so denkt an mich,
Und danket Gott so warm, als ich
Für diesen Trunk euch danke.“

La balada del Harper

“Què sento fora de la porta?
Quins ressons al pont?
Que el cant arribi a les nostres orelles
Ressò a la sala!”
El rei va parlar, el patge va córrer;
Va venir el nen, el rei va cridar:
“Feu-lo entrar, el vell!”

“Salve, noble Senyor,
Salutacions, dones precioses!
Quin cel ric! Estrella a estrella!
Qui sap els seus noms?
A la sala plena d’esplendor i glòria
Tanca els ulls; aquí no hi ha temps
Per delectar-se amb la sorpresa.”

El cantant va arrufar els ulls
I va tocar les notes completes;
Els cavallers semblaven valents,
I a la falda la bonica.
El rei a qui li agradava la cançó
Que sigui recompensat pel seu joc,
Aconsegueix una cadena d’or.

“No em dones la cadena d’or,
Dóna la cadena als cavallers,
Davant la seva cara atrevida
Les llances de l’enemic es fragmenten;
Doneu-lo al canceller que teniu
I deixa-li la càrrega daurada
Per suportar les seves altres càrregues.

“Canto com canta l’ocell,
Qui habita a les branques;
La cançó que surt de la gola,
És un sou que val molt la pena!
Però puc preguntar, pregunto una cosa:
Preneu una copa del millor vi
Porta vidre pur”.

Se la va posar, se la va beure:
“Oh, beu de quall dolç!
Oh, casa tres vegades beneïda,
On és aquest petit regal!
Si estàs bé, pensa en mi,
I gràcies a Déu tan cordialment com jo
Gràcies per aquesta beguda.”

3 Mignon:Nur wer die Sehnsucht kennt /Només els que coneixen l’enyorança


Any 1849
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Langsam, seht gehalten (Lent molt subjecte)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Per a veu i piano
Període Romàntic

Nur wer die Sehnsucht kennt

Nur wer die Sehnsucht kennt
Weiss, was ich leide!
Allein und abgetrennt
Von aller Freude,
Seh’ ich an’s Firmament
Nach jener Seite.
Ach! der mich liebt und kennt
Ist in der Weite.
Es schwindelt mir, es brennt
Mein Eingeweide.
Nur wer die Sehnsucht kennt
Weiss, was ich leide

Només els que coneixen l’enyorança

Només els que coneixen l’enyorança
Sapigueu el que pateixo!
Sols i separats
De tota alegria,
Miro el firmament
A aquell costat.
Oh! que m’estima i em coneix
Està a la distància.
Em mareja, em crema
Les meves entranyes.
Només els que coneixen l’enyorança
Sapigueu el que pateixo

4 Harfners :Wer nie sein Brot mit Tranen ass/Qui mai ha menjat el seu pa amb…


Any 1849
En clau de do menor
Indicació de temps.- Erst langsam, dann heftiger (Primer lentament, després més violentament)
Llibretista.-Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Per a veu i piano
Període Romàntic

Harfners :Wer nie sein Brot mit Tranen ass

Wer nie sein Brod [mit]1 Thränen aß,
Wer [nie die kummervollen Nächte]2
Auf seinem [Bette]3 weinend saß,
Der kennt euch nicht, ihr himmlischen Mächte!

Ihr führt ins Leben uns hinein,
Ihr laßt den Armen schuldig werden,
Dann überlaßt ihr ihn der Pein:
Denn alle Schuld rächt sich auf Erden.

Qui mai ha menjat el seu pa amb…

Qui mai ha menjat el seu pa amb llàgrimes,
qui mai ha passat nits d’aflicció
assegut al seu llit plorant,
no us coneix a vosaltres, poders celestials.

Vosaltres ens guieu per la vida,
feu que els mísers siguin culpables
i després l’abandoneu a la seva pena:
car totes les culpes s’han de pagar a la terra.

5 Mignon: Heiss’ mich nicht reden, heiss’ mich schweigen/No em diguis de parlar, digues‑me de…


Any 1849
En clau de do menor
Indicació de temps.- Mit freiem leidenschaftlichen Vortrag (Amb una conferència gratuïta i apassionada)
Llibretista- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Per a veu i piano
Període Romàntic

Mignon: Heiss’ mich nicht reden, heiss’ mich schweigen

Heiß mich nicht reden, heiß mich schweigen,
Denn mein Geheimniß ist mir Pflicht;
Ich möchte dir mein ganzes Innre zeigen,
Allein das Schicksal will es nicht.

[Zur rechten]1 Zeit vertreibt der Sonne Lauf
Die finstre Nacht, und sie muß sich erhellen;
Der harte Fels schließt seinen Busen auf,
Mißgönnt der Erde nicht die tiefverborgnen Quellen.

Ein jeder sucht im Arm [des Freundes]2 Ruh,
Dort kann die Brust in Klagen sich ergießen;
Allein ein Schwur drückt mir die Lippen zu
Und nur ein Gott vermag sie aufzuschließen.

No em diguis de parlar, digues‑me de…

No em diguis de parlar, digues-me de callar,
car el secret és la meva obligació,
voldria mostrar-te tota la meva ànima,
però el destí no ho permet.

En el moment just, el curs del sol foragita
la foscúria de la nit que s’ha d’il·luminar,
la dura roca obre el seu interior,
la terra allibera deus profundament ocultes.

Cadascú cerca el repòs en el braç de l’amic,
allà pot buidar tots els planys del seu cor,
tan sols un jurament em tanca els llavis
i només un Déu té el poder d’obrir-los.

6 Harfners: Wer sich der Einsamkeit ergibt/El que s’abandona a la soledat


Any 1849
En clau de fa menor
Indicació de temps.-Mit tief melancholischem Ausdruck (Amb una expressió profundament melancòlica)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Per a veu i piano
Període Romàntic

Wer sich der Einsamkeit ergibt

Wer sich der Einsamkeit ergibt
Ach! der ist bald allein,
Ein jeder lebt, ein jeder liebt,
Und läßt ihn seiner [Pein]1.

Ja, laßt mich meiner [Qual]2!
Und kann ich nur einmal
Recht einsam seyn,
Dann bin ich nicht allein.

Es schleicht ein Liebender lauschend [sacht]3!
Ob seine Freundin allein?
So überschleicht bei Tag und Nacht
Mich Einsamen die Pein,
Mich Einsamen die Qual.
Ach werd ich erst einmal
Einsam in Grabe seyn,
[Da]4 läßt [sie]5 mich allein!

El que s’abandona a la soledat

El que s’abandona a la soledat,
ai, ben aviat es trobarà sol;
tothom viu, tothom estima
i el deixen sol amb la seva pena.

Sí! Deixeu-me amb el meu turment!
I si puc, per una vegada,
restar del tot solitari,
llavors no estaré sol.

Un amant s’apropa de puntetes parant l’orella,
està sola la seva estimada?
Així s’apropen dia i nit
a mi, solitari, la pena,
a mi, solitari, el turment.
Ai, quan finalment estaré
solitari a la tomba,
llavors ella em deixarà sol!

7 Philippinen: singet nicht in trauertönen/No canteu en tonades tristes


Any 1849
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Munter (Animada)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Per a veu i piano
Període Romàntic

Philippinen: singet nicht in trauertönen

Singet nicht in Trauertönen
Von der Einsamkeit der Nacht.
Nein, sie ist, o holde Schönen,
Zur Geselligkeit gemacht.

Wie das Weib dem Mann gegeben
Als die schönste Hälfte war,
Ist die Nacht das halbe Leben
Und die schönste Hälfte zwar.

Könnt ihr euch des Tages freuen,
Der nur Freuden unterbricht?
Er ist gut, sich zu zerstreuen;
Zu was anderm taugt er nicht.

Aber wenn in nächt’ger Stunde
Süsser Lampe Dämmrung fließt,
Und vom Mund zum nahen Munde
Scherz und Liebe sich ergießt;

Wenn der rasche, lose Knabe,
Der sonst wild und feurig eilt,
Oft bei einer kleinen Gabe
Unter leichten Spielen weilt;

Wenn die Nachtigall Verliebten
Liebevoll ein Liedchen singt,
Das Gefangnen und Betrübten
Nur wie Ach und Wehe klingt;

Mit wie leichtem Herzensregen
Horchet ihr der Glocke nicht,
Die mit zwölf bedächtgen Schlägen
Ruh und Sicherheit verspricht.

Darum an dem langen Tage,
Merke dir es, liebe Brust;
Jeder Tag hat seine Plage,
Und die Nacht hat ihre Lust.

No canteu en tonades tristes

No canteu en tonades tristes
sobre la solitud de la nit.
No, ella està, oh belles encisadores,
feta per a la companyonia.

Tal com la dona a l’home és donada
per ser la seva més bella meitat,
així, la nit és la meitat de la vida
i, a ben cert, la més formosa.

Us podeu alegrar en el dia
que tan sols la joia interromp?
Està bé per divertir-se,
però no serveix per a res més.

Però quan a l’hora nocturna
el dolç besllum de les llànties flueix,
i d’una boca a la propera
es vessen plagasitat i amor;

quan el minyó rabent i bellugadís,
que d’ordinari feréstec i enardit s’apressa,
sovint amb un petit obsequi
passa l’estona amb un senzill joc;

quan el rossinyol als enamorats
els canta una cançó amorosa,
que als presoners i entristits
sona només com un lament;

amb quin lleuger batec del cor
no escolteu la campana
que amb dotze tocs
us promet repòs i seguretat.

Així doncs, en el llarg dia
para esment, cor estimat;
cada dia té el seu turment
i cada nit el seu plaer.

8 Harfners: An die Türen will ich schleichen/


Any 1849
En clau de do menor
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.-Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Per a veu i piano
Període  Romàntic

Harfners: An die Türen will ich schleichen

An die Thüren will ich schleichen,
[Still]1 und sittsam will ich stehn;
[Fromme]2 Hand wird Nahrung reichen;
Und ich werde weiter gehn.
Jeder wird sich glücklich scheinen,
Wenn mein Bild vor ihm erscheint;
Eine Thräne wird er weinen,
Und ich weiß nicht was er weint.

Vull anar d’esquitllada de porta en…

Vull anar d’esquitllada de porta en porta,
mantenint-me silenciós i discret,
una mà pietosa em donarà menjar
i jo seguiré el meu camí.
Tothom semblarà content
de veure el meu semblant,
vessaran una llàgrima
i no sabré per què ploren.

9 Mignon: So lasst mich scheinen, bis ich werde/Deixeu‑me aparèixer fins que així…


Any 1849
En clau de mi menor
Indicació de temps.-Langsam (Lentament)
Llibretista.- Johann Wolgang von Goethe (1749-1831)
Per a veu i piano
Període Romàntic

Mignon: So lasst mich scheinen, bis ich werde

So laßt mich scheinen, bis ich werde,
Zieht mir das weiße Kleid nicht aus!
Ich eile von der [schönen]1 Erde
Hinab in jenes [feste]2 Haus.

Dort ruh’ ich eine kleine Stille,
Dann öffnet sich der frische Blick;
Ich lasse dann die reine Hülle,
Den Gürtel und den Kranz zurück.

Und jene [himmlischen]3 Gestalten
Sie fragen nicht nach Mann und Weib,
Und keine Kleider, keine Falten
Umgeben den verklärten Leib.

Zwar lebt’ ich ohne Sorg und Mühe,
Doch fühlt’ ich tiefen Schmerz genung.
Vor Kummer altert’ ich zu frühe;
Macht mich auf ewig wieder jung.

Deixeu‑me aparèixer fins que així…

Deixeu-me aparèixer fins que així esdevingui,
no em traieu el vestit blanc!
M’apresso lluny d’aquesta bella terra
vers el ferm sojorn d’allà baix.

Allà reposaré un petit moment
i s’obrirà un nou esguard;
llavors deixaré enrere el pulcre embolcall,
el cinturó i la corona.

Aquelles criatures celestials
no preguntaran si soc home o dona,
i cap roba, cap vestit,
cobrirà el meu cos transfigurat.

Per bé que he viscut sense tribulls ni fatics,
també he sofert a bastament.
De pena he envellit abans d’hora;
feu que torni a ser jove eternament!

Robert Schumann

Si tots volguessin ser primer violí, Com seria possible formar una orquestra? Per tant valora cada executant a la part que exerceix