Opus 91
Sis Romanzen für Frauenstimmen
Sis Romançes per a cor de veus femenines
Any 1849
Llibre II
Indicació de temps.- Rosmarien
Jäger Wohlgemuth
Der Wassermann
Das verlassene Mägdlein
Der Bleicherin Nachtlied
In Meeres Mitten
Llibretistes.- Traditional German
from Des Knaben Wunderhorn
Justinus Kerner (1786-1862)
Eduard Mörike (1804-1875)
Robert Reinick (1805-1852)
Friedrich Rückert (1788-1866)
Cor femení i piano ad lib.
Piano ad libitum
1 Rosemarien/Romaní
Any 1849
En clau de sol menor
Llibretista.- Cançons populars
Per a cor femení i piano ad lib
Període Romàntic
Rosemarien
Es wollt [die Jungfrau]1 früh aufstehn,
Wollt in des Vaters Garten gehn,
Rot Röslein wollt sie brechen ab,
Davon wollt sie sich [machen]2,
Ein [Kränzelein wohl]3 schön.
Es sollt ihr Hochzeitskränzlein sein:
“Dem feinen Knab, dem Knaben mein,
Ihr Röslein rot, ich brech euch ab,
Davon will ich mir winden,
Ein [Kränzelein so]4 schön.”
Sie [gieng im Grünen]5 her und hin,
Statt Röslein fand sie [Rosmarien]6:
“So bist du, mein Getreuer hin!
Kein Röslein ist zu finden,
Kein [Kränzelein so]4 schön.”
Sie gieng im Garten her und hin,
Statt Röslein [brach]7 sie [Rosmarien]6:
“Das nimm du, mein Getreuer, hin!
Lieg bei dir unter Linden,
Mein Totenkränzlein [schön]
La donzella volia llevar‑se d’hora
La donzella volia llevar-se d’hora,
volia anar al jardí del seu pare.
Volia collir rosetes vermelles
i fer-se, amb elles,
una petita corona, ben bonica.
Havia de ser la seva corona de noces:
“Per al meu xamós xicot, el meu xicot.
Rosetes vermelles jo us colliré
i amb vosaltres trenaré
una petita corona, ben bonica.”
Ella anà d’una banda a l’altra dels camps
i en lloc de roses trobà romaní:
“Així doncs tu, fidel amic, te’n has anat!
No es troben roses
i no hi haurà cap corona bonica.”
Ella anà d’una banda a l’altra del jardí,
i en lloc de roses portà romaní:
“Accepta això, fidel amic meu!
Restaré amb tu sota els til·lers,
amb la meva petita, bonica corona de morts.”
2 Jäger Wohlgemut/L’alegria del caçador
Any 1849
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Frisch (Fresc)
Llibretista.- Cançó popular
Per a cor femení i piano ad lib
Període Romàntic
Jäger Wohlgemut
Es jagt ein Jäger wohlgemut,
Er jagt aus frischem freien Mut
Wohl unter grünen Linden,
Er jagt derselben Tierlein viel,
Mit seinen schnellen Winden.
Er jagt über Berg und tiefe Tal,
Unter den Stauden überall.
Sein Hörnlein tät er blasen,
Sein Lieb wohl auf den Jäger harrt,
Dort auf der grünen Straßen.
Er spreit den Mantel in das Gras,
Bat, daß sie zu ihm nieder saß,
Mit weissem Arm umfangen:
«Gehab dich wohl mein Trösterin,
Nach dir steht mein Verlangen.
Uns netzt kein Reif, uns kühlt kein Schnee,
Es brennen noch im grünen Klee,
Zwei Röslein auf der Heiden,
In Liebesschein, in Sonnenschein,
Die zwei soll man nicht scheiden.»
L’alegria del caçador
Un alegre caçador està caçant,
ell caça amb un ànim fresc l lliure
sota els verds til·lers,
caça sempre molts petits animals,
amb els seus veloços llebrers.
Ell caça damunt les muntanyes i a les profundes valls,
sota els matossars, per tot arreu.
Ell fa sonar el seu petit corn,
l’estimada espera el caçador,
allà, als verds viaranys.
Ell estén el seu mantell damunt l’herba,
i li demana de seure al seu costat,
abraçat per els seus braços blancs, li diu:
“Porta’t bé, tu, el meu confort,
el meu afany és per tu.
El gebre no ens mulla, la neu no ens refreda,
al verd trèvol hi cremen encara
dues petites roses a la prada,
en la llum de l’amor, en la llum del sol,
ambdues no han de ser separades.”
3 Der Wassermann/El tritó
Any 1849
En clau de sol menor
Llibretista.- Justinus Kerne (1786-1862)
Per a cor femení i piano ad lib
Període Romàntic
Der Wassermann
Es war in des Maien [mildem]1 Glanz,
Da hielten die [Jungfern]2 von Tübingen Tanz.
Sie tanzten und tanzten wohl allzumal
Um eine Linde im grünen Tal.
Ein fremder Jüngling, [in stolzem]3 Kleid,
Sich [wandte]4 [bald]5 zu der schönsten Maid;
Er [reicht ihr dar die Hände]6 zum Tanz,
[Er]7 setzt ihr auf’s Haar einen meergrünen Kranz.
“O Jüngling! warum ist so kalt dein Arm?”
“In Neckars Tiefen da ist’s nicht warm.”
“O Jüngling! warum ist so bleich deine Hand?”
“Ins Wasser dringt nicht der Sonne Brand!”
Er [tanzt]8 mit ihr von der Linde weit:
“Lass’, Jüngling! horch, die Mutter [mir]9 schreit!”
Er [tanzt]10 mit ihr den Neckar entlang:
“Lass’, Jüngling! weh! mir wird so bang!”
Er fasst sie fest um den schlanken Leib:
“Schön’ Maid, du bist des Wassermann’s Weib!”
Er [tanzt]10 mit ihr in die Wellen hinein:
“O Vater und du, o Mutter mein!”
Er führt sie in [seinen]11 krystallenen Saal:
“Ade, ihr Schwestern [allzumal]12!”
El tritó
Al dolç esclat del mes de maig,
les donzelles de Tübingen celebraven una dansa.
Totes juntes dansaven i dansaven
al voltant d’un til·ler, a la verda vall.
Un jovencell foraster, en un superb vestit,
s’adreçà adés a la més bella de les noies;
li donà la mà invitant-la a la dansa
i li posà una corona de color verd marí al cap.
“Oh jove! Per què és tan fred el teu braç?”
“Al fons del Neckar no hi fa calor.”
“Oh jove! Per què és tan pàl·lida la teva mà?”
“Els raigs ardents del sol no penetren dins l’aigua!”
Dansant se l’emporta lluny del til·ler:
“Deixa’m jove! Escolta, la meva mare em crida!”
Ell dansa amb ella tot al llarg del Neckar:
“Deixa’m jove! Ai! Que tinc molta por!”
Ell l’agafa fort per l’esvelta cintura:
“Formosa donzella, tu ets la dona del tritó!”
Ambdós s’enfonsen dins les ones, tot dansant:
“Oh pare i tu, oh mare meva!”
La condueix al seu palau de cristall:
“Adéu a totes vosaltres, germanes!”
4 Das Verlassene Magdlein/De bon matí, quan canten els galls
Any 1849
En clau de la menor
Indicació de temps.- Im Volkston ( En el to popular)
LLibretista.- Edward Morike (1804 – 1875)
Per a cor femení i piano ad lib
Període Romàntic
Das Verlassene Magdlein
Früh, [wann]1 die Hähne kräh’n,
[Eh’]2 die Sternlein [verschwinden]3,
Muß ich am [Herde stehn]4,
Muß Feuer zünden.
Schön ist der [Flammen]5 Schein,
[Es]6 springen die Funken.
Ich schaue so [drein]7,
In Leid versunken.
Plötzlich, da kommt es mir,
Treuloser Knabe,
Daß ich die Nacht von dir
Geträumet habe.
Träne auf Träne dann
Stürzet hernieder;
So kommt der Tag heran –
O ging’ er wieder!
De bon matí, quan canten els galls
De bon matí, quan canten els galls,
abans que les estrelles desapareguin,
haig d’estar a la llar,
haig d’encendre el foc.
Bonica és la resplendor de les flames,
salten les espurnes.
Jo esguardo el foc,
immersa en la meva pena.
De sobte, em ve al cap,
noi infidel,
que aquesta nit
he somiat amb tu.
Llavors, llàgrima rere llàgrima
em corren cara avall;
així es presenta el dia,
oh, si ja hagués passat!
5 Der Bleicherin Nachtlied/Cançó nocturna de la bugadera
Any 1849
En clau de re menor
Indicació de temps.- Nicht schenll (No rapidament)
Llibretista.- Robert Reinick (1805-1852)
Per a cor femení i piano ad lib
Període Romàntic
Der Bleicherin Nachtlied
Wellen blinkten durch die Nacht,
Blass der Mond am Himmel stand,
Mägdlein saß an Ufers Rand,
Hielt bei ihren Leinen Wacht,
Sang in leisen Melodein
In die weite Nacht hinein:
Bleiche, bleiche weisses Lein,
In des stillen Mondes Hut!
Bist du bleich, dann bist du gut,
Bist du bleich, dann bist du rein,
Bleiche, bleiche weisses Lein!
Bleich muss alles Ende sein.
Sonne gibt zu lichten Schein,
Läßt dem Herzen keine Rast;
Ist der Tag nur erst erblasst,
Wird das Herz auch ruhig sein.
Bleiche, bleiche weisses Lein!
Bleich muss alles Ende sein.
War ein töricht Mägdelein,
Rot und frisch mein Angesicht;
Rote Wangen taugen nicht,
Locken Unglück nur herein.
Bleiche, bleiche weisses Lein!
Bleich muss alles Ende sein.
Eile dich und bleiche fein!
Hab’ ja treu gewartet dein;
Legt man mich ins Grab hinein,
Deck’ in Frieden mein Gebein!
Bleiche, bleiche weisses Lein!
Bleich muss alles Ende sein!
Cançó nocturna de la bugadera
Les ones brillaven en la nit,
la lluna estava pàl·lida al cel,
la noia era a la riba del riu
tenint cura de la seva bugada
i cantava una dolça melodia
en la vasta nit:
renta, renta, roba blanca,
sota l’abric de la lluna silenciosa!
Si ets blanca, aleshores ets bona,
si ets blanca, aleshores ets neta,
renta, renta, roba blanca!
Tot al final ha d’ésser blanc.
El sol brilla massa fort,
no dóna repòs al meu cor,
només quan el sol s’amagui,
el meu cor restarà tranquil.
Renta, renta, roba blanca!
Tot al final ha d’ésser blanc.
Jo era una noia bleda,
amb el rostre fresc i vermell;
les galtes vermelles no serveixen de res,
només atrauen la dissort.
Renta, renta, roba blanca!
Tot al final ha d’ésser blanc.
Afanya’t i renta bé!
Jo t’he esperat fidelment;
quan em fiqueu a la tomba,
cobriu en pau els meus ossos!
Renta, renta, roba blanca!
Tot al final ha d’ésser blanc.
6 In Meeres Mitten/Al mig del mar
Any 1849
En clau de la menor
Indiació de temps.- Feierlich (Solemnement)
Llibretista.- Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a cor femení i piano ad lib
Període Romàntic
In Meeres Mitten
In Meeres Mitten ist ein off’ner Laden,
Und eine junge Kaufmannsfrau darinnen,
Die feil hat golden Band und Seidenfaden.
In Meeres Mitten ist ein Ball von Golde,
Es streitet drum der Türke mit dem Christen.
Wem wird zuletzt der edle Schatz zu Solde?
In Meeres Mitt’ ist ein Altar erhaben,
Mit Rosenkränzen kommen alle Frauen;
O bittet ihn für mich, Jesum den Knaben!
Al mig del mar
Hi ha una botiga oberta al mig del mar,
I a dins la dona d’un jove comerciant,
L’arxiu té una cinta daurada i fil de seda.
Al mig del mar hi ha una bola d’or,
Per això el turc lluita amb el cristià.
Qui rebrà finalment el noble tresor com a sou?
Al mig del mar hi ha un altar exaltat,
Totes les dones venen amb rosaris;
Oh, prega per mi, el nen Jesús!
La seva obra suposa un dels cims del romanticisme i destaca per l’esplèndid tractament del piano i de la veu.