ROBERT ALEXANDER SCHUMANN Opus 84

Opus 84  

Beim Abschied zu singen/És certament el designi de Déu


Any 1847 
En clau de fa major
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Per a cor mixt i instruments de vent – Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes
Llibretista.- Ernst von Feuchtersleben  (1806-1849)
Període Romàntic

Beim Abschied zu singen

Es ist bestimmt in Gottes Rath,
das man, was man hat,
muß scheiden,
wie wohl doch nichts im Lauf der Welt
dem Herzen, ach, so sauer fällt,
als Scheiden, ja Scheiden,

So dir geschenkt ein Blümlein was,
so thu’ es in ein Wasserglas,
doch wisse:
blüht morgen dir ein Röslein auf,
es welkt wohl schon die Nacht darauf,
das wisse, das wisse.

Und hat dir Gott ein Lieb bescheert,
nd hältst du sie recht innig werth,
die Deine,
es wird wohl wenig Zeit nur sein,
da lässt sie dich so gar allein,
dann weine.

Nun musst du mich auch recht verstehn,
ja, recht verstehn,
wenn Menschen auseinandergehn,
so sagen sie: auf Wiedersehn!
auf Wiedersehn!

És certament el designi de Déu

És certament el designi de Déu,
que el que més ens agrada,
ho hem de defugir;
per mal que res en el curs d’aquest món
sigui tan malagradós per als cors
com separar-se, sí, separar-se!

Així, si et regalen una petita poncella
i la poses en un vas amb aigua, 
sàpigues que:
si demà et floreix una petita rosa,
de ben segur passada la nit es marcirà;
sàpigues això, sí, ho has de saber!

I si Déu t’ha donat un amor
i tu gentilment cartens aquest amor
el teu –
caldran ben bé vuit taulers
per què prest el puguis posar a dins;
aleshores plora, sí, plora!

Ara, m’has d’entendre bé,
sí, entendre bé!
Quan les persones se separen,
diuen: a reveure!
Sí, a reveure!

Schumann, un dels més grans músics alemanys, un dels més típicament alemanys, un dels poetes més prodigiosos de la història de la música, Schumann és, però, un geni incomplet. Romàntic en els més petits detalls de la seva vida i del seu art, romàntic revolucionari (en allò que s’oposa a Mendelssohn), campió del provenir, no va poder assumir no obstant fins a la fi la missió per a la qual se sentia més o menys encarregat.