Opus 78
Quatre duos per a soprano i tenor amb piano
Any 1849
Indicació de temps.- 4 duets
Llibretistes.-Friedrich Rückert (1788-1866)
Justinus Kerner (1786-1862)
Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Friedrich Hebbel (1813-1863)
Per a dues veus, Soprano, Tenor i piano
1 Tanzlied/Cançó de ball
Any 1849
En clau de sol major
Indicació de temps.-Nicht schnell, mit abmuthigem Vortag (No ràpid, amb un dia anterior descoratjador)
Llibretista.- Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a dues veus, Soprano, Tenor i Piano
Període Romàntic
Tanzlied
Sie:
Eia, sieh, wie die Bänder am Kranz flattern –
Komm, tanz mit mir, mein Lieber!
Lass uns schaukeln,
Lass uns schnell springen
Mitten hinein in diesen entzückenden Glanz!
Komm, tanz mit mir, mein Lieber!
Er:
Weh, wie mein Herz pocht!
Sag mir, was ist das für ein Scherz?
Lass mich dich umarmen,
Lass mich dahinschmelzen,
Ruhe in seligem Schmerz.
Sag mir, was ist das für ein Scherz?
Sie:
Eia, der Walzer beginnt:
Paar um Paar wiegen sich,
Jungfrauen und Burschen,
Schurken und Lieblinge!
Schnell, springen wir hinein, wo die Menge dicht ist.
Paar um Paar wiegen sich!
Er:
Weh! Mein Arm ist herabgesunken
Mitten in die jubelnde Menge.
Sieh, wie sie sich berühren!
Ich werde blass…
Vielleicht werde ich verletzt
Mitten in die jubelnde Menge.
Sie:
Eia, wie die Bänder am Kranz flattern
Heute, für alle, die tanzen:
Heute wirbelnd,
Morgen weg;
Morgen, o Liebchen, ganz dein,
Heute, für alle, die tanzen!
Cançó de ball
Ella:
Eia, mira com aletegen les cintes de la corona…
Vine a ballar amb mi, amor meu!
balancegem,
Saltem ràpidament
Just al mig d’aquesta brillantor deliciosa!
Vine a ballar amb mi, amor meu!
Ell:
Ai, com em batega el cor!
Digues-me, quina mena de broma és aquesta?
Deixa’m abraçar-te,
Deixa’m fondre
Descansa en un dolor feliç.
Digues-me, quina mena de broma és aquesta?
Ella:
Eia, comença el vals:
Parella rere parella es pesen,
donzelles i nois,
Dolents i estimats!
Ràpidament, anem a saltar on hi ha molta gent.
Parella rere parella pesen!
Ell:
Dolor! M’ha caigut el braç
Just al mig de la multitud animada.
Mireu com toquen!
M’estic posant pàl·lid…
Potser em faré mal
Just al mig de la multitud animada.
Ella:
Oh, com aletegen les cintes de la corona
Avui, per a tothom que balla:
Remolinant avui,
Se n’ha anat demà;
Demà, estimat, tot teu,
Avui, per a tots els que balleu!
2 Er und Sie/Ell i Ella
Any 1849
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Nicht schnell (No ràpidament)
Llibretista.-Justinus Andreas Christian Kerner (1786-1862)
Per a dues veus, Soprano, Tenor i Piano
Període Romàntic
Er und Sie
Er.
Seh’ ich in das stille Thal,
Wo im Sonnenscheine
Blumen prangen ohne Zahl,
Blick’ ich nur auf Eine.
Ach! es blickt Ihr Auge blau
Jezt auch auf die Auen;
Im Vergißmeinnicht voll Thau
Kann ich es erschauen.
Sie.
Tret’ ich an mein Fensterlein,
Wann die Sterne scheinen,
Mögen alle schöner seyn,
Blick’ ich nur auf Einen;
Dort gen Abend blickt Er mild
Wohl nach Himmelshöhen,
Denn dort ist ein liebes Bild
In dem Stern zu sehen.
Ell i Ella
Ell:
Esguardo a la tranquil·la vall,
on, a la llum del sol,
incomptables flors resplendeixen,
però jo només en miro una.
Ai, ara els seus ulls blaus
esguarden també la prada,
entre els miosotis plens de rosada,
els puc ben veure.
Ella:
Vaig a la meva petita finestra
quan brillen els estels,
encara que tots siguin formosos,
només en miro un.
Allà, al capvespre, ell sens dubte,
esguarda dolçament vers el cel,
car allà la seva estimada imatge
es veu reflectida a l’estel.
3 Ich denke dein/Penso en tu, quan veig el besllum del…
Any 1849
En clau de mi menor
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Per a dues veus, mezzosoprano, tenor (o baríton) amb acompanyament de piano
Període Romàntic
Ich denke dein
Ich denke dein, wenn mir der Sonne Schimmer
[Vom Meere]1 strahlt;
Ich denke dein, wenn sich des Mondes [Flimmer]2
In Quellen mahlt.
Ich sehe dich, wenn auf dem fernen Wege
Der Staub sich hebt;
In tiefer Nacht, wenn auf dem schmalen [Stege]3
Der Wandrer bebt.4
Ich höre dich, wenn dort mit dumpfem Rauschen
Die Welle steigt.
Im [stillen]5 [Haine geh’]6 ich oft [zu]7 lauschen,
Wenn alles schweigt.
Ich bin bei dir, du seyst auch noch so ferne,
Du bist mir nah!
Die [Sonne]8 sinkt, [bald]9 leuchten mir die Sterne.
O wärst du da!
Penso en tu, quan veig el besllum del…
Penso en tu, quan veig el besllum del sol
resplendint al mar;
penso en tu, quan la llum tremolosa de la lluna
es dibuixa a la font.
Et veig, quan als camins llunyans,
s’aixeca la pols;
en la nit profunda, quan damunt l’estreta passera,
el vianant tremola.
Et sento quan allà, amb un sord bramul
s’alça l’onada.
Sovint vaig al tranquil boscatge per escoltar
quan tot emmudeix.
Estic amb tu, encara que siguis tan lluny.
Ets a prop meu!
El sol s’amaga, aviat lluiran per a mi les estrelles.
Oh, si tan sols fossis aquí!
4 Wiegenlied am Lager eines kranken Kindes/Cançó de bressol al jaç d’un infant malalt
Any 1849
En clau de mi menor
Indicació de temps.-Langsam (Lentament)
Llibretista.- Friedrich Hebbel (1813-1863)
Per a Soprano, Tenor i piano
Període Romàntic
Wiegenlied am Lager eines kranken Kindes
Schlaf, mein Knäblein, schlaf!
Wie Du schläfst, so bist Du brav.
Mutter will für all die Mühe,
Die Du ihr, so spät, als frühe,
Machst, Du lachst nun, oder schmollst,
Nichts, als daß Du schlafen sollst.
Schlaf, mein Knäblein, schlaf!
Wie Du schläfst, so bist Du brav.
Draußen, roth im Mittagsscheine,
Glüht der schönsten Kirschen eine,
Wenn Du aufwachst, gehen wir,
Und mein Finger pflückt sie Dir.
Schlaf, mein Knäblein, schlaf!
Wie Du schläfst, so bist Du brav.
Immer süßer kocht die Sonne
Deine Kirsche, Dir zur Wonne,
Schlaf denn, Knäblein, leicht bedeckt,
Bis der Durst nach ihr Dich weckt.
Schlaf, mein Knäblein, schlaf,
Wie Du schläfst, so bist Du brav!
Cançó de bressol al jaç d’un infant malalt
Dorm, infant meu, dorm!
Quan tu dorms, tu ets tan bo.
La mare, per tota la pena que li dones
del matí al vespre,
tant quan rius o fas mala cara,
ara només vol que dormis.
Dorm, infant meu, dorm!
Quan tu dorms, tu ets tan bo.
A fora, vermella, a la claror del migdia,
brilla la més formosa de les cireres,
quan et despertis, hi anirem
i els meus dits la colliran per a tu.
Dorm, infant meu, dorm!
Quan tu dorms, tu ets tan bo.
La calor del sol la fa cada cop més dolça,
la teva cirera, per a la teva fruïció,
així doncs, infant, dorm tapadet,
fins que el desig per ella et desperti.
Dorm, infant meu, dorm!
Quan tu dorms, tu ets tan bo.
De totes les vides dels grans compositors, la de Schumann és potser la més desgarradora pels seus dos últims anys, que van ser una tràgica espiral cap al fosc abisme de la malaltia mental.