ROBERT ALEXANDER SCHUMANN Opus 69

Opus 69

6 Romanzen für Frauenstimmen

Sis Romançes per a cor de veus  femenines amb piano ad libitum (a voluntat)

Any 1849

Llibre I

Indicasió de temps.- 6 Cançons

Tamburinschlägerin
Waldmädchen
Klosterfräulein
Soldatenbraut
Meerfeÿ
Die Capelle

Llibretistes.- Traditional Spanish, translated by Joseph von Eichendorff (1788-1857)
2, 5. Joseph von Eichendorff (1788-1857)
3. Justinus Kerner (1786-1862)
4. Eduard Mörike (1804-1875)
6. Ludwig Uhland (1787-1862)

Per a cor femení, piano ad lib.

Període Romàntic

1 Tamburinschlägerin/La que toca la pandereta


Any 1849
En clau de la menor
Indicació de temps.-Rasch – Rapidamen
Llibretista.- Traditional Espanyol, traduït per Joseph von Eichendorff (1788-1857)
Per a cor femení i piano ad lib
Període Romàntic

Tamburinschlägerin

Schwirrend Tamburin, dich schwing ich,
Doch mein Herz ist weit von hier.

Tamburin, ach könntst du’s wissen,
Wie mein Herz von Schmerz zerrissen,
Deine Klänge würden müssen
Weinen um mein Leid mit mir.

Weil das Herz mir will zerspringen,
Laß ich hell die Schellen klingen,
Die Gedanken zu versingen
Aus des Herzens Grunde mir.

Schöne Herren, tief im Herzen
Fühl ich immer neu die Schmerzen,
Wie ein Angstruf ist mein Scherzen,
Denn mein Herz ist weit von hier.

La que toca la pandereta

Pandereta brunzent, jo et sacsejo,
però el meu cor és molt lluny d’aquí.

Pandereta, si poguessis saber
com el meu cor està esquinçat de dolor,
els teus sons haurien de plorar
amb mi per la meva pena.

Perquè el cor se’m vol partir,
faig sonar ben fort els cascavells,
i fer així ressonar els pensaments
des del fons del meu cor.

Homes gentils, al fons del meu cor
sento sempre renovellar la pena,
la meva tocada és un crit d’angoixa,
car el meu cor és molt lluny d’aquí.

2 Waldmadchen/Noia del bosc


Any 1849
En clau de la major
Indicació de temps.- Fluchtschlupfend- Escapar de l’eclosió
Llibretista.- Joseph von Eichendorff (1788-1857)
Per a cor femení i piano ad lip
Període Romàntic

Waldmadchen

Bin ein Feuer hell, das lodert
Von dem grünen Felsenkranz,
Seewind ist mein Buhl’ und fordert
Mich zum lust’gen Wirbeltanz,
Kommt und wechselt unbeständig,
Steigend wild,
Neigend mild,
Meine schlanken Lohen wend’ ich:
Komm nicht nah’ mir, ich verbrenn’ dich!

Wo die wilden Bäche rauschen
Und die hohen Palmen stehn,
Wenn die Jäger heimlich lauschen,
Viele Rehe einsam gehn.
Bin ein Reh, flieg’ durch die Trümmer,
Über die Höh’,
Wo im Schnee
Still die letzten Gipfel schimmern,
Folg’ mir nicht, erjagst mich nimmer!

Bin ein Vöglein in den Lüften,
Schwing’ mich übers blaue Meer,
Durch die Wolken von den Klüften
Fliegt kein Pfeil mehr bis hieher.
Und die Au’n, die Felsenbogen,
Waldeseinsamkeit
Weit, wie weit,
Sind versunken in die Wogen —
Ach, ich habe mich verflogen!

La noia del bosc

Soc un foc viu que flameja
des de la verda corona de roques,
el vent del mar és el meu amant i em convida
a un alegre ball de giravolts,
arriba i canvia inconstant,
pujant fortament,
davallant suaument,
jo faig girar les meves esveltes flames:
no se m’acostis, et cremaré!

On mormolen els rierols feréstecs
i on es troben les altes palmeres,
quan els caçadors sotgen d’amagat,
passen molts capirols solitaris.
Jo soc un capirol, volo per les runes,
damunt les altures
allà on, coberts de neu,
immòbils, els darrers cims resplendeixen,
no em segueixis, mai em capturaràs!

Soc un ocell en els aires,
em balandrejo damunt el mar blau,
des dels congostos, travessant els núvols,
cap fletxa pot arribar fins aquí.
I les prades, els arcs rocallosos,
la solitud del bosc,
lluny, ben lluny,
s’han esfondrat en les ones —
Ai! He perdut el rumb!

3 Klosterfraulei/La monja


Any 1849
En clau de re menor
Indicació de temps.- Langsam – Lentament
Llibretista.- Justinus Kerner (1786-1862)
Per a cor femení i piano ad lib
Període Romàntic

Klosterfräulei

Ich armes Klosterfräulein!
O Mutter! was hast du gemacht!
Lenz ging am Gitter vorüber,
Hat mir kein Blümlein gebracht.

Ach, wie weit, weit dort unten
Zwei Schäflein gehen im Tal!
Viel Glück, ihr Schäflein, ihr sahet
Den Frühling zum erstenmal!

Ach, wie weit, weit dort oben
Zwei Vöglein fliegen in Ruh’!
Viel Glück, ihr Vöglein, ihr flieget
Der besseren Heimat zu!

La monja

Soc una pobra monja!
Oh, mare què has fet!
La primavera ha passat de llarg per les reixes,
i no m’ha portat cap flor.

Ai, que lluny, lluny, allà baix,
dos petits anyells passen per la vall!
Bona sort petits anyells, heu vist
la primavera per primer cop!

Ai, que lluny, lluny, allà dalt
volen tranquil·lament dos ocellets!
Bona sort ocellets, voleu
vers un país millor!

4 Soldatenbraut/Ai, si el rei sabés també


Any 1849
En clau de la menor
Indicació de temps.-  Nicht zu schnell-  No massa ràpid
Llibretista.- Edward Mörike (1804-1875)
Per a cor femení i piano ad lib
Període Romàntic

Soldatenbraut

Ach, wenn’s nur der König auch wüßt’,
Wie wacker mein Schätzelein ist!
Für den König, da ließ’ er sein Blut,
Für mich aber ebensogut.

Mein Schatz hat kein Band und kein’ Stern,
Kein Kreuz wie die vornehmen Herrn,
Mein Schatz wird auch kein General;
Hätt’ er nur seinen Abschied einmal!

Es scheinen drei Sterne so hell
Dort über Marien-Kapell;
Da knüpft uns ein rosenrot’ Band,
Und ein Hauskreuz ist auch bei der Hand.

Ai, si el rei sabés també

Ai, si el rei sabés també
que valent és el meu tresor!
Per al rei, ell donaria la seva sang
i per a mi faria el mateix.

El meu tresor no té cap guardó ni medalla,
cap creu com els nobles cavallers,
el meu tresor no serà mai general;
oh, si mai vingués de permís!

Tres estrelles brillen ben lluminoses
allà, a la capella de la Mare de Déu;
allà ens unirà una cinta rosa
i la creu del matrimoni a la mà.

5 Meerfey/La sirena


Any 1849
En clau de la menor
Indicació de temps.- Sehr leise -Molt tranquil
Llibretista.-  Joseph von Eichendorff (1788-1857)
Per a cor femení i piano ad lib
Període Romàntic

Meerfey

Still bei Nacht fährt manches Schiff,
Meerfei kämmt ihr Haar am Riff,
Hebt von Inseln an zu singen,
Die im Meer dort untergingen.

Wann die Morgenwinde wehn,
Ist nicht Riff noch Fei zu sehn,
Und das Schifflein ist versunken,
Und der Schiffer ist ertrunken.

La sirena

Moltes barques naveguen a la nit en silenci,
la sirena pentina els seus cabells a l’escull,
i comença a cantar sobre les illes
que en aquest lloc dins del mar s’enfonsaren.

Quan bufen els vents del matí
no es veuen ni escull ni sirena,
la barqueta s’ha enfonsat
i el mariner s’ha ofegat.

6 Die Kapelle/La capella


Any 1849
En clau de fa major
Indicació de temps.- Langsam -Lentament
Llibretista.-Ludwig Uhland (1787-1862)
Per a cor femení i piano ad lib
Període Romàntic

Die Kapelle

Droben stehet die Capelle,
schauet still in’s Thal hinab,
drunten singt bei Wies‘ und Quelle
froh und hell der Hirtenknab‘.
Traurig tönt das Glöcklein nieder,
schauerlich der Leichenchor.
Stille sind die frohen Lieder
und der Knabe lauscht empor.
Droben bringt man sie zu Grabe,
die sich freuten in dem Thal.
Hirtenknabe,
dir auch singt man dort einmal.

La capella

A dalt hi ha la capella,
mira tranquil·lament a la vall,
A continuació canta a Wies’ i Quelle
el noi pastor és feliç i brillant.
La campaneta sona tristament,
el cor funerari esgarrifós.
El silenci són les cançons feliços
i el nen escolta.
A sobre són portats a la tomba,
que es va alegrar a la vall.
noi pastor,
També et canten allà una vegada.

Moltes vegades el mateix Schumann no sabia què significava la seva música.