Opus 51
Cinc liedes un Gesange per a veu i piano
Llibre II
Any 1842
Indicació de temps.- Cinc cançons
Sehnsucht
Volksliedchen
Ich wandre nicht
Auf dem Rhein
Liebeslied
Llibretistes.- Emanuel Geibel (1815-1884)
Friedrich Rückert (1788-1866)
Carl Christern (fl. 1840)
Karl Immermann (1796-1840)
Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Per a veu i piano
Període Romàntic
1- Sehnsucht/Anhel
Any 1842
En clau de re menor
Indicació de temps.- Mit leidenschaftlichem Vortage (Amb dies anteriors apassionats)
Llibretista.- Emanuel Geibel (1815-1884)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Sehnsucht
Ich blick’ in mein Herz und ich blick in die Welt,
bis vom schwimmenden Auge die Träne mir fällt,
Wohl leuchtet die Ferne mit goldenem Licht,
Doch hält mich der Nord, ich erreiche sie nicht.
O die Schranken so eng Und die Welt so weit,
Und so flüchtig die Zeit, So flüchtig die Zeit!
Ich weiß ein Land, wo aus sonnigem Grün,
um versunkene Tempel die Trauben blühn,
wo die purpure Woge das Ufer besäumt
und von kommenden Sängern der Lorbeer träumt.
Fern lockt es und winkt dem verlangenden Sinn,
Und ich kann nicht hin, ich kann nicht hin!
O hätt’ ich Flügel durchs Blau der Luft,
Wie wollt ich baden im Sonnenduft!
Doch umsonst! Und Stunde auf Stunde entflieht,
Vertraure die Jugend, begrabe das Lied.
O die Schranken so eng und die Welt so weit,
Und so flüchtig die Zeit, so flüchtig die Zeit!
Anhel
Jo miro dins del meu cor i miro cap al món,
fins que les llàgrimes es desprenen d’ulls humits,
encara que resplendeixi amb daurada llum la llunyania,
el Nord em reté i mai no l’assoleixo.
Oh! Els límits són tan estrets i el món tan vast,
i el temps tan fugaç, el temps tan fugaç!
Jo conec un país on els raïms floreixen en assolellades praderies,
entorn dels temples submergits,
on els purpúries núvols sembren l’horitzó.
Allí és d’on prové el llorer somiat pels poetes.
La llunyana terra atrau el meu anhelant pensament,
i encara no hi puc anar, no hi puc anar!
Oh! Si jo tingués ales travessaria el cel blau,
com voldria banyar-me als raigs del sol!
Però tot és en va! I hora rere hora s’escapen.
Plorar la joventut perduda, enterrar les cançons.
Oh! Els límits són tan estrets i el món tan vast,
i el temps tan fugaç, tan fugaç!
2- Wolksliedchen/Cançoneta Popular
Any 1184
En clau de mi menor
Indicació de temps.- Einfach (Simplement)
Llibretista.- Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Wolksliedchen
Wenn ich früh in den Garten geh’
In meinem grünen Hut,
Ist mein erster Gedanke,
Was nun mein Liebster tut?
Am Himmel steht kein Stern,
den ich dem Freund nicht gönnte.
Mein Herz gäb’ ich ihm gern,
Wenn ich’s heraus tun könnte.
Cançoneta Popular
Quan d’hora vague pel jardí,
al meu verd barret
hi ha el meu primer pensament.
Què fa ara el meu estimat?
Al cel no hi ha estrella
que no hagi ofert a l’amic.
M’estimaria més donar-li el meu cor,
si pogués treure-m’ho del pit.
3-Ich wand’re nich/No Vagaré
Any 1842
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Heiter (Alegre)
Llibretista.- Carl Christen (1840)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Ich wand’re nich
Warum soll ich denn wandern
Mit andern gleichen Schritt?
Ich pass’ nicht zu den andern
und Liebchen geht micht mit.
Man singt in tausend Weisen
von Bergen, Felsenhöhn:
Allein warum noch reisen?
Die Heimat ist so schön!
Ich will ja alles glauben,
was draußen wächst und blüht,
Das Gold der süßen Trauben,
Wie’s Sonnenfunken sprüht.
Allein der Trank der Reben,
Er kommt ja auch hierher,
Wo mir mein holdes Leben
Ihn reicht, was will ich mehr?
Ich geh nicht ins Gewimmel
Der großen, weiten Welt;
Den klarsten, blausten Himmel
zeigt Liebchens Augenzelt.
Und mehr als Frühlingswonne
verspricht ihr Lächeln mir,
O Zarte meine Sonne!
Ich wandre nicht von hier.
No Vagaré
Per què he de vagar
amb pas semblant als altres?
Jo no faig cas als altres
i el meu amor no va amb ells.
Es canta en milers de cançons
a les muntanyes, els alts cingles.
Per què he de viatjar?
La Pàtria és tan bonica!
Vull creure que fora
tot creix i floreix.
L’or dels dolços raïms,
destella com a raigs de sol.
El glop de la vinya
arriba també fins aquí,
on omple la meva encantadora vida.
Què més vull?
No entraré a la munió,
ni al món enorme.
El claríssim, límpid cel
descobreix els ulls de la meva ben estimada.
I més quan la delícia primaveral
em promet el somriure.
Oh, el meu sol tendre!
No m’allunyaré d’aquí.
4- Auf dem Rhein/Al Rin
Any 1842
En clau de fa major
Indicació de temps.- Ziemlich langsam (Bastant lent)
Llibretista.- Karl Leberecht Immermann (1796-1840)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Auf dem Rhein
Auf deinem Grunde haben
Sie an verborgnem Ort
Den goldnen Schatz begraben,
Der Nibelungen Hort.
Ihn wahren deine Wellen
Bis an den Jüngsten Tag,
Zu der geheimen Stellen
Kein Räuber dringen mag.
Mir ward ins Herz gesenket
Ein Schatz, gleich wie dem Rhein,
Er ist darin ertränket,
Wird ewig drinnen sein.
Al Rin
A les teves profunditats tenen sepultat,
en un secret lloc,
el daurat tresor dels nibelungs.
Les teves onades el protegeixen
fins al dia del Judici Final.
A l’ocult paratge
cap lladre vol internar-se.
Al meu cor també es troba submergit
un tresor, com al fons del Rin.
El seu interior està negat,
i eternament romandrà
allà dins.
5- Liebeslied/Cançó d’amor
Any 1842
En clau de la major
Indicació de temps.- Nicht zu rasch aber mit liedenschaftlichen Ausdruck (No massa ràpid, però amb una expressió amorosa)
Llibretistes.- Marianne von Willemer (1784-1860) i
Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Liebeslied
Dir zu eröffnen
mein Herz verlangt mich;
Hört’ ich von deinem,
darnach verlangt mich;
Wie blickt so traurig
die Welt mich an!
In meinem Sinne
wohnet mein Freund nur,
Und sonsten keiner
und keine Feindesspur.
Wie Sonnenaufgang
ward mir ein Vorsatz!
Mein Leben will ich
nur zum Geschäfte
von seiner Liebe
von heut an machen.
Ich denke seiner,
mir blutet das Herz.
Kraft hab’ ich keine
als ihn zu lieben,
So recht im Stillen.
Was soll das werden!
Will ihn umarmen,
und kann es nicht.
Cançó d’amor
Desitjo a tu
obrir el meu cor
i anhel, després,
pertànyer-te.
El món em contempla
tan tristament!
En el meu pensament
només resideix el meu amic,
i ningú més,
cap rastre d’enemic.
La sortida del sol arriba fins a mi
com un designi!
Vull dedicar la meva vida
només
al servei del seu amor.
Jo penso fer seu
el dolor
del meu cor.
Però ja no tinc fortalesa
per estimar-ho així, en silenci…
Què he de fer llavors?
Vull abraçar-lo i no puc.
Vull abraçar-lo i no puc…
no puc…
La música té la capacitat de connectar les persones més enllà de les barreres de l’idioma o la cultura.
Robert Alexander Schumann
La cèlebre cita de Robert Schumann, “La música té la capacitat de connectar les persones més enllà de les barreres de l’idioma o la cultura”, demostra la poderosa influència d’aquesta forma d’art a les nostres vides. A través de la música, som capaços d’expressar i comunicar emocions de manera universal, sense importar d’on provenim o quin sigui el nostre idioma matern. La música transcendeix les fronteres lingüístiques i culturals, creant ponts entre persones de diferents parts del món, permetent-nos entendre i apreciar altres cultures de manera única. És en aquesta connexió que trobem la veritable bellesa de la música, la seva capacitat per unir les persones, superant les diferències que poden, de vegades, semblar insuperables. En paraules de Schumann, la música és el llenguatge universal que uneix la humanitat en una harmonia sense fronteres.