Opus 50
El paradís i el peri
Any 1843
És un oratori profà escrit per Robert Schumann per a solistes, cors i orquestra. Acabat el 1843, va ser publicat com l’opus 50 del compositor.
L’obra és una adaptació del compositor, en col·laboració amb Adolf Böttger, d’una traducció a l’alemany, realitzada per Emil Flechsig, amic de Schumann, d’un conte extret de l’obra Lalla-Rookh de Thomas Moore .
Situat entre l’oratori semiprofà (gairebé una contradicció semàntica si es pensa en aquells predecessors himnes sacres de Palestrina) i la cantata, l’obra de Schumann va tenir la seva versió definitiva al començament de 1842 a partir de dues fonts: la traducció de “Lalla Rookh” , novel·la oriental de l’irlandès Thomas Moore, per Theodor Oelkcers, i el manuscrit del seu amic d’infància, Emil Flechsig, a qui Schumann afegeix algunes pàgines del seu propi encuny.
Schumann va confiar a un amic que mentre escrivia l’obra, una veu li xiuxiuejava de tant en tant que el que estava fent no ho feia completament en va, i que fins i tot Richard Wagner lloaria l’obra. D’altra banda, els alemanys van utilitzar els passatges més bèl·lics de la composició per estimular el fervor patriòtic durant la Segona Guerra Mundial .
Argument.- La peri , una criatura de la mitologia persa i islàmica , és la protagonista de l’obra. Després d’haver estat expulsada del paradís , per poder ser readmesa necessita portar el regal més estimat per al cel . Fa tres intents, per això les tres parts de l’oratori, a tres països diferents:
A l’ Índia recull la darrera gota de sang d’un lluitador jove.
A Egipte aconsegueix l’últim sospir d’una jove que s’ha sacrificat pel seu amant. Com que aquests dos regals no són suficients ha de continuar.
A Síria aconsegueix la llàgrima de la galta d’un vell pecador penedit que havia vist suplicar un nen.
Amb tot això aconsegueix que finalment les portes del cel se li tornin a obrir
Poesia per a solistes i cor amb orquestra
Peri (soprano)
Erzähler (tenor)
Jungfrau (soprano)
Engel (mezzosoprano)
Jüngling (tenor)
Gazna (baix)
Indicació de temps.- Tres Parts 26 números
Primera Part
1. Alt-Solo. Vor Edens Thor im Morgenprangen
2. Sopran-Solo (Peri). Wie glücklich sie wandeln
3. Recitativ (Tenor, Engel, Alt). Der hehre Engel, der die Pforte
4. Sopran-Solo (Peri). Wo find’ ich sie?
5. Tenor-Solo. So sann sie nach
Solo-Quartett. O süsses Land!
6. Chor. Doch seine Ströme sind jetzt roth
7. Solo und Chor (Tenor, Gazna, Bass, Jüngling, Tenor). Und einsam steht ein Jüngling
8. Chor. Weh’, weh’, er fehlte das Ziel
9. Solo und Chor (Tenor, Peri). Die Peri sah das Mal der Wunde
Segona part
10. Tenor- und Alt-Solo mit Chor. Die Peri tritt mit schüchterner Geberde
11. Tenor-Solo. Ihr erstes Himmelshoffen schwand
Chor der Genien des Nils. Hervor aus den Wassern
12. Solo. (Tenor, Peri). Fort streift von hier das Kind der Lüfte
13. Tenor-Solo. Die Peri weint
Solo-Quartett. Denn in der Thrän ist Zaubermacht
14. Solo (Alt und Jüngling, Tenor). Im Waldesgrün am stillen See
15. Solo (Mezzo-Sopran, Tenor und Jüngling). Verlassener Jüngling
16. Solo (Jungfrau, Sopran und Tenor). O lass mich von der Luft durchdringen
17. Solo mit Chor (Peri). Schlaf’ nun und ruhe in Träumen voll Duft.
Tercera part
18. Chor der Houris. Schmücket die Stufen zu Allah’s Thron
19. Solo (Tenor, Engel). Dem Sang von ferne lauschend.
20. Sopran-Solo (Peri). Verstossen! Verschlossen aufs neu
21. Bariton-Solo. Jetzt sank des Abends gold’ner Schein
22. Solo-Quartett (4 Peris). Peri, ist’s wahr?
23. Solo (Peri, Tenor, Mezzo und der Mann, Bariton). Hinab zu jenem Sonnentempel
24. Solo-Quartett und Chor. O heilge Thränen inn’ger Reue
25. Solo mit Chor (Peri, Tenor). Es fällt ein Tropfen
26. Solo und Chor (Peri). Freud’, ew’ge Freude, mein Werk ist gethan
Per a veus cors i orquestra
Veus.-Soprano, Contralt, Tenor, Baix
Cor mixt (SATB)
Orquestra.- piccolo, 2 flutes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots
4 corns, 2 trumpetes, 3 trombons, figle (oficleide) timpan, 2 percussion, cordes.
Llibretista.- Emil Flechsig (1808-1878)
després Lalla-Rookh és un romanç oriental del poeta irlandès Thomas Moore, publicat el 1817(1817) per Thomas Moore (1779-1852)
Període Romàntic
El paradís i el peri
Primera Part
1 Contralt
Davant la porta de l’Edèn a l’esplendor matinal
Un peri era dolorós;
I mentre escolta la font de la vida,
El diluvi del qual ressonava harmònicament dins,
I com la seva ala brilla de llum,
Això va sorgir per portes mig obertes:
Ella plora, desterrada d’aquests prats,
Per mirar el seu sexe pecador.
2 Peri Soprano
Que feliços caminen, els esperits beneïts,
Amb l’aroma de les flors que mai s’esvaeixen!
Els jardins de la terra i del mar també són meus,
I jo mateix escull flors a les estrelles:
Una flor del cel és més bella que totes!
El llac de Kashemir també brilla assolellat i pur
Amb la seva resplendor d’illa de sicòmor,
I allà corren rierols sobre sorra daurada;
Però ai! Només ho saben els benaventurats:
Una gota de cel és més bella que totes!
Aneu, passeu d’estrella en estrella,
De món a món brillant, tan llunyà
Mentre el cel arqueja la seva sala de sol,
Preneu totes les delícies de totes les esferes
I deixeu-ho perdurar en temps interminables:
Una hora del cel és més bella que totes!
3 Recitatiu Tenor
El noble àngel que obre la porta
Guardat per la llum, escolta les paraules,
I com escolta i s’apropa
La cançó suau, una llàgrima cau d’ell.
Ell va dir:
L’àngel Contralt
A tu, fill de la tribu, bell però ple de pecats,
Encara puc anunciar una esperança feliç.
Al llibre del destí hi ha les paraules:
…Que el bar Peri sigui el culpable,
Això et porta a aquesta porta eterna
El regal més estimat del cel!
Vés, busca-la i fes-te pur:
Estaria encantat de deixar entrar els expiats!
4 Peri
On els puc trobar? On floreix, on es troba
el regal que és suficient per al cel?
Conec les urnes, plenes de tresors,
Profundament velat sota els pilars de Tschelminar;
Vaig veure el verd de les illes d’encens
Moltes braces floreixen al fons del mar;
També sé on són els genis
Amaga la copa del rei Jamshid.
És d’or i de joies
I les gotes de vida són la seva beguda.
Però el cel també vol un regal així?
Cada diamant d’una corona brilla,
Com els passos del tron miraculós d’Al·là?
I, oh, gotes de vida, què sou?
El teu per a les profunditats de l’eternitat!
5 Tenor
Així que va reflexionar i va batejar les ales
Ara sobre els turons de flors de l’Índia.
Quartet
Soprano Contralt Tenor Baríton
Oh terra dolça! Oh esplendor dels déus!
Les palmeres xiuxiuegen suaument,
Les estrelles parpellegen a la nit.
Allà el mar fa escuma sobre un terreny ambre
Sobre els esculls de corall,
Allà el sol fa calor
A la falda de les muntanyes Diamant.
Està gotejant com núvies riques,
Els rierols són rics en or,
Allà els boscos de sandàlies fan una olor dolça –
Oh paradís!
6 Cor
Però els seus rierols ara són vermells
de sang humana,
La mort fa ràbia terrible;
Passeja pels prats florits
Devastador amb peus de ferro.
Oh terra del sol, el pas del qual
Camina pel teu pis,
Captura els teus pilars, els aixafa
Els pilars i les pagodes del déu?
És de Gazna,
Ell ve amb la seva ira!
Cor del Conqueridor
Gazna viu, el príncep poderós!
Cor d’Indos
Que es mori el tirà!
7 Tenor
I un jove encara està sol,
La seva sang brolla de moltes ferides,
No inclina el coll al jou,
Un Leu envoltat de Weidmannshunden.
La seva espasa ja ha entrat a l’eixam de l’enemic
Escrit amb lletres sagnants,
Que el seu cor i el seu braç no estan inclinats,
Només li quedava una fletxa.
Cor del Conqueridor
Visca Gazna, visca el poderós príncep!
Gazna Baix
Vine, heroi agosarat, i fes-me un homenatge,
Vols vessar la teva sang gratis?
La teva lluita vana no pot servir de res,
Vine, et donaré la teva vida!
La Joventut Tenor
Vas colpejar els ciutadans del país,
Tu, els meus germans estrangulador…
Aquesta última fletxa per a tu!
Gazna
Ho pagareu per això!
8 Cor
Ai, ai, va fallar el gol,
Visca el tirà, va caure el noble!
9 Tenor
El Peri va veure la marca de la ferida,
I ara s’apaga la fúria de la lluita
Va arribar als raigs de l’alba
I va agafar l’última gota de sang
Que va sortir del cor de l’heroi,
Abans que l’esperit lliure s’escapés.
Cor Peri i Final
Sigues aquest el meu regal,
Benvinguts allà
A les portes de l’Edèn!
Perquè la sang és santa
Per la llibertat esquitxada d’heroisme!
I no ennuvolaria la riuada més clara,
Que flueix per les arbredes dels beneïts!
Oh, hi ha un sacrifici del món terrenal,
Un regal que el cel estima,
És la sang del fill moribund de la llibertat
Porteu la libació com a darrera!
Segona Part
10 Tenor
El Peri apareix amb un gest tímid
Davant la porta de l’Edèn,
Al cor de l’esperança del cel felicitat:
Si la porta s’obrirà,
Ella pregunta amb una mirada silenciosa d’amor.
Àngel
Volem saludar els que han anat així
La mort heroica de la pàtria.
Però mira, la barra de l’honor encara no s’ha tret;
El do ha de ser molt més sant,
Que t’admet a la porta de la llum.
Cor Àngel
El do ha de ser molt més sant,
Que t’admet a la porta de la llum!
11 Tenor
La seva primera esperança al cel es va esvair.
Ara es va enfonsar molt lluny a la terra calenta,
A baix a les muntanyes d’Àfrica,
I va banyar les seves plomes avorrides
A la font del Nil, el seu origen
Encara no s’ha vist cap persona nascuda a la Terra.
Cor del Genis del Nil
Surt ràpidament de les aigües,
I mireu el nen preciós!
És un Peri, quina cara més bonica…
Però no la molestis!
Escolta com canta ella
Escolta com es queixa!
Silenci!
Peri
Oh Eden, oh Eden, quantes ganes de tu
Cor meu, oh, quan s’obrirà la porta?
12 Tenor
El nen de l’aire s’allunya d’aquí
Sobre les tombes reials d’Egipte,
Envoltat de palmeres;
Ara veu la vall de Rosetta
Al niu dels coloms,
Ara escolta els cignes, blancs com la neu,
Corren amb orgull pel llac de Möris.
Quina imatge! Cap ull mortal ho ha fet mai
Una terra de major esplendor vist!
Però un silenci, terrible,
Es troba sobre aquests corredors celestes:
Amb un alè verinós els seus rastres
Perseguint, la pesta es mou per la terra.
Peri
Per al teu primer cas
Que malament, pobres, heu de pagar
Encara tens algunes flors de l’Edèn,
La serp s’arrossega sobre tots ells.
13 Tenor i Quartet (Soprano, Contralt,Tenor,Baix)
La Peri plora, amb les llàgrimes brillants
L’aire és clar al voltant, el cel riu.
Perquè hi ha poder màgic a les llàgrimes,
Que tal esperit plora per la gent.
14 Contralt
Al verd del bosc al costat del llac tranquil,
Aleshores un jove sospira amb un gran dolor:
Apresat per la plaga mortal, robat
Vol acabar amb el seu turment.
Ell, on es trobava a la vida,
Al qual tots els cors es van dirigir una vegada,
Ara mor com si no tingués amic,
Aquí no vist i sense plorar.
Juvenil (Tenor II)
Oh, només una gota del mar,
Per refredar el dolor ardent febril
Oh, només una gota de la riuada,
Per refredar les brases febrils!
15 Mezzosoprano
Joventut abandonat, només una cosa
Allò que encara li dóna consol roman,
Que ella, a qui ell havia estimat fidelment durant anys
Protegit de l’alè de la tomba,
A les sales reials del seu pare;
Perquè fa goig caure-hi
Fonts, dolçament fumades
L’olor balsàmica omple els passadissos,
I l’aire allà encara és pur,
Pur com el front respirava d’ella.
Tenor
Però mira, qui s’hi arrossega tranquilament
Els arbustos malenconiosos,
S’assembla a la deessa de la salut,
Fresc de primavera amb galtes de rosa!
És ella! – mira des del raig de la lluna
Es transfigura en silenci a prop de la fidel núvia.
Sosté el seu xicot en braços, l’estreny
La galta vermella contra la seva pàl·lida,
Mulla els seus cabells fluïts a l’estany,
Que li refredi el front.
Juvenil (Tenor II)
Ets aquí? – Escapa’t!
Una respiració de mi et portarà la mort!
16 Verge (Soprano II)
Oh deixa que l’aire em penetri,
De l’aire beneït respirat per tu,
I el que porta sobre les seves ales,
La mort o la vida, és dolç per a mi.
Beu les meves llàgrimes, fins i tot la meva sang,
Tu mateix has rebut la sang del meu cor,
Si només fos un bàlsam per al teu resplendor,
Si pogués descansar uns minuts!
Gira, oh! no treguis la teva cara bonica,
No sóc la teva núvia, sóc teva?
No és a la vida, com a la tomba,
El lloc al teu costat és meu?
Creus que només són de tu?
En un món fosc rebeu llum,
Aguantes la nit ennuvolada
Caure quan et trenqui l’ull?
Visc sense tu, sol,
Tu de la meva vida, no!
Oh deixa que l’aire em penetri,
De l’aire beneït respirat per tu,
I el que porta sobre les seves ales,
La mort o la vida, és dolç per a mi!
Tenor
Ella vacil·la -s’enfonsa- i com una llum
En l’alè verinós de l’eix
Apagat, es trenca tan de sobte
El teu amable ull –
Una rampa: llavors el seu dolor desapareixerà,
La seva vida és completa.
Ella li dóna una altra pressió llarga
I l’últim petó i morir en donar.
17 Peri i Cor
Dormiu ara i descanseu en somnis plens de fragància,
L’aire balsàmic bufa al teu voltant,
A mesura que emergeix el foc màgic del Fènix,
Quan canta la seva pròpia cançó tomba.
Dorm ara i descansa en somnis plens de plaer,
Tu, el pit més fidel i amorós!
Va parlar, i l’alè del cel va fluir per ella
Des dels seus llavis aquest lloc,
Ella balanceja l’aureola i aboca
Tanta lluminositat a les dues cares,
Que jaien com un parell de sants.
Mentrestant el peri està despert, i lleuger
Brilla suaument a la nit de la seva mort,
Fins que les seves ànimes es desperten.
18 Cor dels Houris
Decoreu els passos del tron d’Al·là
Decoreu-los amb flors, tots els vostres amics,
Això també a la part més baixa del cel
Que l’Etern miri amb misericòrdia!
Recorre el ball,
Inclinem-nos
Alegre i humil davant el Senyor!
Tampoc t’oblidis dels teus éssers estimats,
Els que queden a la terra!
És fosc a sota, llum a dalt,
L’odi hi és, l’amor etern és aquí.
Decorar els esglaons…etc.
Heus aquí, el camí cap a la llum eterna
Vinga, el Peri està volant!
Estimat Peri, no et desesperis,
La fe i la confiança mai han enganyat!
Busca el bo
Descans a l’ull
Què és el més estimat del Senyor!
19 Tenor Sol
Escoltar la cançó des de lluny, gronxadors
El peri puja més alt;
El més pur. L’amor fa sospirs
Tu com a regal a la porta d’Edèn.
El seu cor batega alt, l’esperança parla;
Aviat s’acostarà als palmells d’Edèn,
Perquè somriure pren l’esperit de la llum
Aquest regal a la porta.
I escolta, crides dels arbres del cel
Sona una campana de cristall, ella escolta
Al sonar en l’aire ambrosial,
Qui es precipita del tron d’Al·là;
Ella veu les petxines de les estrelles parpellejar
Alineats al voltant del llac de llum,
On beuen les ànimes transfigurades
La primera copa de glòria.
Però Peri Hope era vana,
La porta eterna encara no estava oberta;
L’àngel parla amb dolor als ulls:
Àngel
Encara no!
La donzella era fidel, i la història
Escrit sobre el cap del Senyor,
Al serafí li agradarà molt llegir;
Sí, Peri, el tancament encara hi és
Des de la porta de l’Edèn:
El do ha de ser molt més sant,
Que t’admet a la porta de la llum!
20 Peri
Proscrit!
Tancat
De nou el portal d’or!
Dirigit! Destruït
L’últim raig d’esperança!
Mai ho trobaré així,
El noble deliciós bo –
Ai de mi, el sento desaparèixer
L’alt coratge;
Però no vull descansar, vull anar sense descans
Caminant d’un pol a l’altre,
Vull fer un pelegrinatge per tota la immensitat,
Fins que n’agafo el bo, fins que l’agafo,
Això em promet la màxima felicitat,
Això, Eden, m’obre la teva porta!
I estava vigilat
En gris i nit,
En les profunditats més profundes de la terra,
Vull, he de trobar la joia!
21 Baríton
Ara la resplendor daurada del vespre es va enfonsar
Al país roser de Síria,
El sol penjava com una espurna de glòria
Sobre el sant Líban.
S’alça en la majestuositat de l’hivern
El seu cap, brillant de neu eterna,
Mentrestant l’estiu dorm amb corona
Al Peu sobre un llit de flors.
Els de dalt podien veure
Fins a tots els prats màgics,
Que bonic no li semblava el món,
La vida viva al voltant il·lumina,
L’esplendor dels jardins, les onades brillants,
A les seves ribes fruits daurats,
Encara més bonic a la llum del sol,
I llavors el crit de mil veus,
El vell canyís del pastor, el taral·leig
De les abelles de la terra promesa,
Pulcen sobre camps de flors,
I Jordània, la teva platja beneïda,
I els teus boscos plens de rossinyols!
22 Tenor
I mentre es balanceja cap avall,
Una multitud de Peris els envolta:
Quartet Soprano I i II ,Contralt I i II Cor
Peri, és veritat
Que vols anar al cel?
No n’hi ha prou
La llum del sol
I les estrelles, la lluna i la terra?
Peri, és veritat
Que vols anar al cel,
Així que porta’ns amb tu ràpidament.
Baríton
Amb les paraules de les seves germanes el seu dolor creix,
El seu cos pesa, el seu cor està trist;
Mira com es pon el sol sense alegria
Allà darrere del temple, abans seu,
Els pilars són alts i solitaris, amples
Les ombres s’estenen pels prats.
23 Peri
Fins al temple del sol!
Un amulet, a la seva pedra
Una marca brilla del llamp
Fot, jo també ho vaig notar allà
Un llençol sobre el qual pur
El segell és de Salomó;
Potser em diran on
A la terra, als mars, descansa
El poder màgic, el bé noble,
L’Edèn s’obre als éssers pecadors,
Potser els meus ulls poden llegir, Avall!
Tenor
Ella flota amb feliç esperança,
L’ull del cel encara somriu,
Els cèrcols també fets d’or del vespre
Encara obert a l’oest.
Ara balancejant sobre la vall de Balbek,
Si veu un nen jugant,
Cantant entre roses silvestres,
Tan rosats com són salvatges.
El nen, que ara està cansat de jugar,
Ha estat en flors,
La veu baixar del cavall calent
Ara un home cansat i ràpid
En una font ben pasturada
Ajupi’s a beure,
Aleshores gira ràpidament la seva cara salvatge
Al nen bonic que s’asseia sense por,
Encara que mai la llum del dia
Una cara més salvatge que aquella serra,
Terriblement salvatge, un grup terrible,
Com un núvol de nit i calor,
Tots els vicis hi són, sí
Allà es dóna a conèixer la peça de cada nen,
Perjuri, convidat assassinat,
Núvia enganyada, amb escriptura sagnant
Hi havia escrit en aquella cara.
Mezzosoprano
Escolta, com la crida a l’oració,
Mentre el sol sura en silenci,
Dels mil minarets de Síria
Ara tremolant per l’aire;
El nen s’aixeca del llit de flors,
Això li va donar un llit al cap,
Agenolla’t al terra florit,
Llavors amb la boca d’un àngel pur
Ell parla el nom etern de Déu;
Brilla amb la mirada i la mà
Girat cap al cel del vespre,
Un nen àngel baixant
Es va perdre
I la seva pàtria torna a cucheting.
Tenor
I què sent ell, l’home pecador,
Qui s’hi inclina i ara recorda
Molts anys plens de culpa i sang,
El de la marea fosca de la vida
Busqueu en va el camí de la salvació,
On res porta la branca d’olivera de la gràcia!
L’home Baríton
Hi va haver un temps, nen beneït,
Tan jove i pur com tu, les meves accions
I resar era, – però ara!
24 Quartet i Cor (Soprano,Contralt,Tenor, Baix)
Oh santes llàgrimes de profund remordiment,
En el teu suau riu d’expiació
L’únic, el primer nou
El plaer sense culpa per a la culpa descansa!
Oh santes llàgrimes de profund remordiment!
25 Peri
Una gota cau a terra
Egipte, cremat per la calor del juny,
Baix de la lluna,
De tal poder curatiu que a aquesta hora
El dimoni de la pesta sura,
I la salut, el cel i la terra es van animar.
No ens deixeu recuperar així, pecadors
Et molesta aquest cas de llàgrimes de remordiment?
Que brillants eren les ferides del pit,
Una gota de cel els cura a tots!
Tenor amb Cor
I vet aquí, agenollat humilment en pregària
L’home allà al costat del nen,
Mentrestant un raig de sol a tots dos,
El pecador i el pur, resplenden.
I els himnes suren pel cel,
Perquè una ànima ha estat perdonada!
La bola d’or s’havia enfonsat,
Llavors va caure un raig més pur, més bonic,
Sempre que brillaven el sol i les estrelles,
A aquella llàgrima.
Un ull mortal el va agafar de fet
Veritat com un meteor, com les aurores boreals,
Però el Peri ho sap bé: l’aparença,
Deu ser el somriure de l’àngel,
Amb el qual saluda suaument les llàgrimes,
Qui aviat li obrirà el cel.
26 Peri i Cor dels Beatos
Alegria, alegria eterna, la meva feina està acabada,
La porta està oberta al cel.
Que beneït, oh alegria, que beneït sóc!
Adéu, olors de la terra, fumadors.
Ràpidament, mentre els amants respiren els seus sospirs!
La meva festa és ara de l’arbre de la tuba,
Respira l’aroma de l’eternitat!
Adéu, flors a la meva corona,
Vas florir tan bellament i tanmateix ja estàs marcint;
Oh, quines flors tenen el seu esplendor terrenal
Però contra el lotus davant el tron d’Al·là,
Envoltat de branques de flors eternes,
On una ànima viu a cada fulla!
Oh alegria eterna, la meva obra s’ha acabat,
La porta es va obrir al cel,
Que beneït, oh alegria, que beneït sóc!
Benvingut, benvingut
Entre els piadosos!
Has lluitat i no has descansat,
Ara l’has guanyat, el bé preuat!
Gravat
Al jardí de l’Edèn,
On esperen les ànimes amoroses,
La felicitat eterna flueix al teu voltant,
Sigueu benvinguts a nosaltres,
Salutacions.
La passió per la literatura i l’àmplia cultura literària de Schumann són
documentades als seus diaris i el llibre de lectures dels quals s’ha identificat una llista de lectures corresponent a sis-cents autors diferents, des dels clàssics a la literatura universal, premsa política, literatura contemporània, tractats científics o revistes especialitzades