Romanzen und Balladen -Romançes i Balades
Opus 45
Per a veu i piano
Any 1840
Indicació de temps.- Der Schatzgräber
Frühlingsfahrt
Abends am Strand
Llibretistes.-Joseph von Eichendorff (Nos.1, 2)
Heinrich Heine (No.3)
Per a veu i piano
Període Romàntic
1- Romança.- Der Schatzgräber/El cercador de tresors
Any 1840
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Andante
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a veu i piano
Períde Romàntic
Der Schatzgräber
Wenn alle Wälder schliefen,
Er an zu graben hub,
Rastlos in Berges Tiefen
Nach einem Schatz er grub.
Die Engel Gottes sangen
Dieweil in stiller Nacht,
Wie rote Augen drangen
Metalle aus dem Schacht.
“Und wirst doch mein”, und grimmer
Wühlt er und wühlt hinab!
Da stürzen Steine und Trümmer
Über den Narren herab.
Hohnlachen wild erschallte
Aus der verfallnen Kluft,
Der Engelsang verhallte
Wehmütig in der Luft.
El cercador de tresors
Quan tots els boscos dormien,
ell començà a cavar,
incansable, al fons de la muntanya,
cavava cercant un tresor.
Els àngels de Déu cantaven
mentre que, en la nit silenciosa,
com uns ulls vermells, sortien
metalls del forat.
“I tu seràs meu!” I amb més fúria
furgava i furgava més fons!
Llavors les pedres i la runa
caigueren damunt de l’imbècil.
Rialles burletes ressonaren fort
des del clot ensorrat,
el cant dels àngels es va anar apagant
tristament a l’aire.
2-Romança.- Fruhlingsfahrt/Viatge a primavera
Any 1840
En clau de re major
Indicació de temps.- Frisch (Fresc)
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Fruhlingsfahrt
Es zogen zwei rüst’ge Gesellen
Zum erstenmal von Haus,
So jubelnd recht in die hellen,
Klingenden, singenden Wellen
Des vollen Frühlings hinaus.
Die strebten nach hohen Dingen,
Die wollten, trotz Lust und Schmerz,
Was Recht’s in der Welt vollbringen,
Und wem sie vorübergingen,
Dem lachten Sinnen und Herz.
Der Erste, der fand ein Liebchen,
Die Schwieger kauft’ Hof und Haus;
Der wiegte gar bald ein Bübchen,
Und sah aus heimlichen Stübchen
Behaglich in’s Feld hinaus.
Dem Zweiten sangen und logen
Die tausend Stimmen im Grund,
Verlockend’ Sirenen, und zogen
Ihn in der buhlenden Wogen
Farbig klingenden Schlund.
Und wie er auftaucht vom Schlunde
Da war er müde und alt,
Sein Schifflein das lag im Grunde,
So still war’s rings in die Runde
Und über die Wasser weht’s kalt.
Es singen und klingen die Wellen
Des Frühlings wohl über mir;
Und seh’ ich so kecke Gesellen,
Die Tränen im Auge mir schwellen –
Ach, Gott, führ’ uns liebreich zu Dir!
Viatge a primavera
Dos robusts nois joves marxaren
de casa per primera vegada,
ben alegres, vers les lluminoses,
ressonants i cantaires ones
de la plena primavera.
Ells aspiraven a grans ideals,
volien, malgrat joia i dolor,
portar justícia al món,
i a tothom que trobaven
somreien de tot cor i esperit.
El primer trobà una estimada,
els sogres li compraren casa i granja;
aviat bressolava un petit infant,
i des de la cambra a casa seva,
esguardava confortablement els camps.
Al segon, cantaren i ensibornaren
mil veus des de les fondàries,
sirenes seductores que l’arrossegaren
vers les ones afalagadores
del remorós i bigarrat abisme.
I quan ell emergí de l’abisme,
era vell i extenuat,
la seva barqueta restava al fons,
tot era silenci al seu entorn
i damunt de l’aigua bufava un vent fred.
Les ones de la primavera canten
i ressonen al meu damunt,
i quan veig joves nois tan agosarats,
s’omplen de llàgrimes els meus ulls. –
Ai, Déu, guia’ns amb amor cap a Tu!
3-Romança.- Abends am Strand/Capvespre a la platja
Any 1840
En clau de do major
Indicació de temps.- Ruhig, nach und nach bewegter (Tranquil, poc a poc més agitat)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Dedicatòria Ferdinand Hiller
Per a veu i piano
Període Romàntic
Abends am Strand
Wir saßen am Fischerhause,
Und schauten nach der See;
Die Abendnebel kamen,
Und stiegen in die Höh’.
Im Leuchtturm wurden die Lichter
Allmählich angesteckt,
Und in der weiten Ferne
Ward noch ein Schiff entdeckt.
Wir sprachen von Sturm und Schiffbruch,
Vom Seemann, und wie er lebt,
Und zwischen Himmel und Wasser,
Und Angst und Freude schwebt.
Wir sprachen von fernen Küsten,
Vom Süden und vom Nord,
Und von den seltsamen Menschen
Und seltsamen Sitten dort.
Am Ganges duftet’s und leuchtet’s,
Und Riesenbäume blühn,
Und schöne, stille Menschen
Vor Lotosblumen knien.
In Lappland sind schmutzige Leute,
Plattköpfig, breitmäulig, klein;
Sie kauern ums Feuer und backen
Sich Fische, und quäken und schrein.
Die Mädchen horchten ernsthaft,
Und endlich sprach niemand mehr;
Das Schiff war nicht mehr sichtbar,
Es dunkelte gar zu sehr.
Capvespre a la platja
Sèiem a la casa del pescador
i miràvem el mar;
vingué la boirina del capvespre
i s’enlairà cap al cel.
Al far, les llums
s’encengueren poc a poc,
i a la llunyania
es podia veure encara un vaixell.
Parlàvem de tempestes i naufragis,
de com viu el mariner,
de com està suspès entre cel i aigua,
entre el temor i la joia.
Parlàvem de ribes llunyanes,
del sud i del nord,
i de l’estranya gent d’allà
i de llurs insòlits costums.
A les ribes del Ganges flaireja i resplendeix
i hi floreixen arbres gegants,
i homes bells i tranquils
s’agenollen davant les flors del lotus.
A Lapònia, la gent és bruta,
amb el cap aplatat, de morros amples, petits;
s’arrauleixen al voltant del foc i fan coure
el peix, i braolen i criden.
Serioses, les noies escoltaven,
i finalment ningú ja no parlava;
el vaixell ja no es podia veure,
i començava a fer-se fosc.
Compost l’abril i l’octubre d’aquell any va ser el 3 Romanzen und Balladen, op. 45 i basat en un poema de Heinrich Heine i dos de Joseph Eichendorff. Encara que tècnicament no és un cicle de cançons, les tres cançons estan connectades pel tema general d’exploració i aventura: la primera, per al tresor enterrat; el segon, per a la realització; i finalment, el tercer, per terres desconegudes. En aquesta darrera cançó, Abends am Stram, basada en el poema de Heinrich Heine, Wir saßen am Fischerhause (“Ens vam asseure a la casa del pescador”), el poeta parla d’ell i dels seus companys recordant la vida al mar i les terres llunyanes com observen un vaixell que passa lluny. Un cop acaben, el dia s’ha fet fosc i el vaixell ja no es veu. Schumann elabora acuradament el seu escenari amb el piano, en la seva major part, representant les ones del mar mentre la veu pronuncia el text de Heine. L’acompanyament canvia, però, per representar les tempestes de la tercera estrofa i el brillant riu Ganges a la cinquena.