Opus 43
Tres Lieders per a dues veus amb piano
Any 1840
Indicació de temps.- Tres Cançons
Wenn ich ein Vöglein wär
Herbstlied
Schöne Blümelein
Llibretistes.- Georg Friedrich Treitschke
Siegfried August Mahlmann (1771-1826)
Robert Reinick (1805-1852)
Per a dues veus (soprano i contralt)i piano
1- Wenn ich ein Vöglein wär’/Si jo fos un ocellet
Any 1840
En clau de mi menor
Indicació de temps.- Nicht schnell-(No és ràpid) incorporat en el Opus 81
Llibretista.- Johann Gottfried Herder (1744-1803)
Per a dues veus (soprano i contralt) i piano
Període Romàntic
Wenn ich ein Vöglein wär
Wenn ich ein Vöglein wär’,
Und auch zwey Flüglein hätt’,
Flög’ ich zu dir;
Weil es aber nicht kann seyn,
Bleib’ ich allhier.
Bin ich gleich weit von dir,
Bin ich doch im Schlaf bey dir,
Und red’ mit dir:
Wenn ich erwachen thu’,
Bin ich allein.
Es vergeht keine Stund’ in der Nacht,
Da mein Herze nicht erwacht,
Und an dich gedenkt,
Daß du mir viel tausendmal
Dein Herz geschenkt.
Si jo fos un ocellet
Si jo fos un ocellet
i tingués dues ales,
volaria cap a tu;
però com que això no pot ser,
resto aquí.
Encara que estigui lluny de tu,
quan dormo soc al teu costat
i parlo amb tu:
quan em desperto,
estic tot sol.
No hi ha cap hora de la nit
en la que el meu cor no es desperti
i no pensi en tu,
que tu molts milers de vegades
m’has donat el teu cor.
2- Herbstlied/Cançó de tardor
Any 1840
En clau de la menor
Indicació de temps.- Nicht schnell (No és ràpid)
Llibretista.- Siegfried August Mahlmann (1771-1826)
Per a dues veus (soprano i contralt) i piano
Període Romàntic
Herbstlied
Das Laub fällt von den Bäumen,
Das zarte Sommerlaub.
Das Leben mit seinen Träumen
Zerfällt in Asch und Staub.
Die Vöglein im Walde sangen,
Wie schweigt der Wald jetzt still!
Die Lieb ist fortgegangen,
Kein Vöglein singen will.
Die Liebe kehrt wohl wieder
Im lieben künft’gen Jahr,
Und alles kehrt dann wieder,
Was jetzt verklungen war.
Du Winter, sei willkommen,
Dein Kleid ist rein und neu.
Er hat den Schmuck genommen,
Den Schmuck bewahrt er treu.
Cançó de tardor
El fullatge cau dels arbres,
les fulles tendres de l’estiu.
La vida, amb els seus somnis,
es descompon en pols i cendra.
Els ocellets cantaven al bosc,
que silent roman ara el bosc!
L’amor ha marxat,
cap ocell vol cantar.
Prou que tornarà l’amor
a l’estimat any que ve,
i aleshores tot retornarà
el que ara està mort.
Tu hivern, sigues benvingut,
la teva vestimenta és pura i nova.
Ell s’ha emportat l’ornament,
ell preserva fidelment l’ornament.
3- Schon Blumelein/Bella, petita flor
Any 1840
En clau de do major
Indicació de temps.- Zart (Delicat)
Llibretista.- Robert Reinick (1805-1852)
Per a dues veus (soprano i contralt) i piano
Període Romàntic
Schon Blumelein
Ich bin hinausgegangen
Des Morgens in der Früh,
Die Blümlein täten prangen,
Ich sah so schön sie nie.
Wagt’ eins davon zu pflücken,
Weil mir’s so wohl gefiel;
Doch als ich mich wollt bücken,
Sah ich ein lieblich Spiel.
Die Schmetterling’ und Bienen,
Die Käfer hell und blank,
die mußten all ihm dienen
Bei fröhlichem Morgensang;
Und scherzten viel und küßten
Das Blümlein auf den Mund,
Und trieben’s nach Gelüsten
Wohl eine ganze Stund.
Und wie sie so erzeiget
Ihr Spiel die Kreuz und Quer,
Hat’s Blümlein sich geneiget
Mit Freuden hin und her.
Da hab ich’s nicht gebrochen,
Es wär ja morgen tot,
Und habe nur gesprochen:
Ade, du Blümlein rot!
Und Schmetterling’ und Bienen,
Die Käfer hell und blank,
Die sangen mit frohen Mienen
Mir einen schönen Dank.
Bella, petita flor
Vaig sortir a fora
ben d’hora al matí,
les petites flors resplendien,
mai les he vist tan formoses.
Vaig gosar de collir-ne una
perquè m’agradava molt;
però quan vaig voler ajupir-me,
vaig veure un joc adorable.
Les papallones i les abelles,
els escarabats flamants i lluents,
tots havien de prestar servei
amb un alegre cant matinal;
ells es divertien molt i besaven
la petita flor a la boca,
i segons llur grat, ho feien
ben bé una hora sencera.
I mentre ells mostraven
llur esplai a tort i a dret,
la petita flor es vinclava
amb joia d’un costat a l’altre.
I així no la vaig collir,
ella seria morta a l’endemà,
i tan sols li vaig dir:
adéu petita rosa vermella!
I les papallones i les abelles,
els escarabats flamants i lluents,
amb un posat alegre, em cantaren
un bell agraïment.
El que determina que resulti difícil comprendre la música de Schumann, tant ahir com avui, és la naturalesa personal del contingut. Són obres gairebé autobiogràfiques. “De vegades és difícil entendre les meves composicions perquè estan relacionades amb interessos distants i de vegades heterodoxos, perquè tot el que passa m’impressiona i em força a expressar-ho en música.”