Opus 39
Dotze Liederkreis per a veu i piano
Si els estats d’ànim fantàstics d’Hoffmann i el subtil gust Jean Paulià dominen l’obra pianística de Schumann, els grans cicles de lieder -a través de nous temes- mostren una immersió apassionada en altres models: l’elegia encantada d’un poeta robat del seu “hàbitat” com Eichendorff (Liederkreis). op. 39), la intimitat de Chamisso (Frauenliebe und leben op. 42); L’accent romàntic i la ironia d’Heine (Liederkreis op. 24 i Dichterliebe op. 48). A la poesia d’Eichendorff, Chamisso i Heine -amb una profunda assimilació del text- Schumann confia confessions que revelen la seva naturalesa i el seu art. Al mateix temps expressa la plenitud del seu amor per la Clara, a la qual ha resistit durant tant de temps. També cal assenyalar que en ocasions Schumann també va recórrer als autors menors, seguint la línia de Schubert per als cicles Die schone Müllerin (1823) i Winterreise (1827), a partir de textos de Müller.
El Liederkreis op. 39 va ser compost el 1840 i publicat a Leipzig dos anys més tard. L’accent més feliç d’aquest cicle en els textos d’Eichendorff es troba en el pas del to del record interior (les veus de la natura, configurades en una dimensió preciosa de suavitat i somni) a unes modulacions d’angoixa i de dolorós presentiment. Però el cicle també ens permet entendre la continuïtat subjacent de la inspiració schumanniana: en les evocadores assonàncies de Waldesgespräch com en els acords sostinguts i sincers de Mondnacht i en el lleuger tremolor de Zwielicht, on sembla que els boscos de l’Alta Silèsia cobren vida amb mil veus misterioses, en una unitat de música i poesia que romandrà entre els grans resultats d’una civilització musical en el seu apogeu. L’últim “lied”, Frühlingsnacht, és una pàgina molt evocadora, marcada per la inquietud d’un moviment ràpid de tres bessons.
Edoardo Guglielmi
Any 1840
Indicació de temps.- 12 cançons
In der Fremde
Intermezzo
Waldesgespräch
Die Stille
Mondnacht
Schöne Fremde
Auf einer Burg
In der Fremde
Wehmut
Zwielicht
Im Walde
Frühlingsnacht
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a veu i piano
Període Romàntic
1- In der Fremde/En un país estranger
Any 1840
En clau de fa sostingut menor
Indicació de temps.- Nich schnell (No és ràpid)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Llibretista.-Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
In der Fremde
Aus der Heimat hinter den Blitzen rot
Da kommen die Wolken her,
Aber Vater und Mutter sind lange tot,
Es kennt mich dort [keiner]1 mehr.
Wie bald, wie bald kommt die stille Zeit,
Da ruhe ich auch, und über mir
[Rauschet]2 die schöne Waldeinsamkeit,
Und keiner [mehr kennt mich auch]3 hier.
Des del meu país, darrera la vermellor…
Des del meu país, darrera la vermellor dels llamps,
arriben aquí els núvols,
però el pare i la mare fa temps que són morts,
i allà ja ningú em coneix.
Ben aviat, ben aviat, arribarà el temps del repòs,
aleshores jo també reposaré, i al meu damunt,
mormolarà la formosa solitud del bosc
i aquí ningú més em coneixerà.
2- Intermezzo
Any 1840
En clau de la major
Indicació de temps.- Langsam(Lent)
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Intermezzo
Dein Bildnis wunderselig
Hab ich im Herzensgrund,
Das sieht so [frisch]1 und fröhlich
Mich an zu jeder Stund’.
Mein Herz still in sich singet
Ein altes schönes Lied,
Das [in die Luft sich schwinget]2
Und [zu dir eilig]3 zieht.
Porto la teva meravellosa, benaurada…
Porto la teva meravellosa, benaurada imatge
al fons del meu cor,
ella, tan fresca i alegre, m’esguarda
a cada hora del dia.
El meu cor serè canta al seu interior
una vella, bonica cançó,
que s’eleva per l’aire
i s’apressa al teu costat.
3.- Waldesgespräch/Conversa al bosc
Any 1840
En clau de mi major
Indicació de temps.- Ziemlich rasch (Molt ràpid) en mi major
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Waldesgespräch
Es ist schon spät, es [wird]1 schon kalt,
Was reitst du einsam durch den Wald?
Der Wald ist lang, du bist allein,
Du schöne Braut! Ich führ dich heim!
“Groß ist der Männer Trug und List,
Vor Schmerz mein Herz gebrochen ist,
Wohl irrt das Waldhorn her und hin,
O flieh! Du weißt nicht, wer ich bin.”
So reich geschmückt ist Roß und Weib,
So wunderschön der junge Leib,
Jetzt kenn ich dich – Gott steh mir bei!
Du bist die Hexe Lorelei. –
“Du kennst mich wohl – von hohem Stein
Schaut still mein Schloß tief in den Rhein.
Es ist schon spät, es [wird]1 schon kalt,
Kommst nimmermehr aus diesem Wald.”
Conversa al bosc
Ja és tard, comença a fer fred,
com és que cavalques sola pel bosc?
El bosc és extens i vas tota sola,
tu bella núvia! Jo et portaré a casa! —
“Gran és l’engany i l’ardit dels homes,
de dolor tinc el cor partit,
d’un costat al l’altre erra el corn de caça,
oh fuig! Tu no saps qui sóc jo.”
Tan sumptuosament guarnits dona i cavall,
tan meravellós el jove cos,
ara t’he reconegut — Que Déu m’ajudi!
Tu ets la bruixa Lorelei. —
“Tu bé que em coneixes — des de dalt del cingle
el meu castell, en silenci, mira cap baix, cap el Rin.
Ja és tard, comença a fer fred,
tu no sortiràs mai més d’aquest bosc.”
4- Die Stille/Ningú ho pot saber ni endevinar
Any 1840
En clau de sol major
Indicació de temps.- Nicht schnell, immer sehr leise (No ràpid, sempre molt tranquil) en sol major
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Die Stille
Es [weiß]1 und rät es doch keiner,
Wie mir so wohl ist, so wohl!
Ach, wüßt es nur einer, nur einer,
Kein Mensch es sonst wissen [soll!]2
So still ist’s nicht draußen im Schnee,
So stumm und verschwiegen sind
Die Sterne nicht in der Höh,
Als meine Gedanken sind.
[ … ]
Ich wünscht’, ich wäre ein Vöglein
Und zöge über das Meer,
Wohl über das Meer und weiter,
Bis daß ich im Himmel wär!
Ningú ho pot saber ni endevinar
Ningú ho pot saber ni endevinar,
que bé que estic, que bé!
Ai, si ho sabés tan sols un, només un,
ningú més ho hauria de saber.
No hi ha tanta calma a fora, a la neu,
ni mudes i callades
estan allà dalt les estrelles,
com ho estan els meus pensaments.
Voldria que ja fos de matinada
i que les aloses s’envolessin,
una sobrevolant l’altra
i el meu cor seguís el seu vol.
Voldria ser un ocellet
i volar damunt del mar,
travessar el mar i més lluny encara
fins que arribés al cel!
5- Mondnacht/Era, com si el cel
Any 1840
En clau de do sostingut menor
Indicació de temps.- Zart, heimlich (Amb suavitat, en secret)
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Mondnacht
Es war, als [hätt’]1 der Himmel,
Die Erde still geküßt,
Daß sie im Blütenschimmer
Von ihm [nun]2 träumen müßt.
Die Luft ging durch die Felder,
Die Ähren wogten sacht,
Es rauschten leis die Wälder,
So sternklar war die Nacht.
Und meine Seele spannte
Weit ihre Flügel aus,
Flog [durch]3 die stillen [Lande]4,
Als flöge sie nach Haus.
Era, com si el cel
Era, com si el cel
hagués plàcidament besat la terra,
i que en l’esclat de la seva florida
ella ara hagués de somiar en ell.
L’aire corria a través dels camps,
les espigues onejaven suaument,
fluixet remorejaven els boscos,
tan clara i estelada era la nit.
I la meva ànima desplegà
l’amplària de les seves ales,
s’envolà a través dels camps silenciosos
com si volés cap a casa.
6- Schöne Fremde/Preciosos desconeguts
Any 1840
En clau de si major
Indicació de temps.-Innig, bewegt (Íntim, commovedor)
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Schöne Fremde
Es rauschen die Wipfel und schauern,
Als machten zu dieser Stund’
Um die halbversunkenen Mauern
Die alten Götter die Rund’.
Hier hinter den Myrtenbäumen
In heimlich dämmernder Pracht,
Was sprichst du wirr wie in Träumen
Zu mir, phantastische Nacht?
Es funkeln auf mich alle Sterne
Mit glühendem Liebesblick,
Es redet trunken die Ferne
Wie vom künftigem, großem Glück!
Preciosos desconeguts
Les capçades dels arbres remoregen i tremolen,
com si, a aquesta hora,
al voltant dels murs mig enderrocats,
els antics déus fessin la ronda.
Aquí, darrera les murtres,
en la recòndita esplendor crepuscular,
confusament, com en somnis, què em vols dir,
tu, nit fantasmagòrica?
Al meu damunt espurnegen totes les estrelles
amb un ardent esguard amorós,
èbria, em parla la llunyania,
com d’una futura, gran benaurança!
7- Auf einer Burg/En un castell
Any 1840
En clau de mi menor
Indicació de temps.-Adagio en mi menor
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Auf einer Burg
Eingeschlafen auf der Lauer
Oben ist der alte Ritter;
Drüber gehen Regenschauer
Und der Wald rauscht durch das Gitter.
Eingewachsen Bart und Haare
Und versteinert Brust und Krause,
Sitzt er viele hundert Jahre
Oben in der stillen Klause.
Draußen ist es still und friedlich,
Alle sind ins Thal gezogen,
Waldesvögel einsam singen
In den leeren Fensterbogen.
Eine Hochzeit fährt da unten
Auf dem Rhein im Sonnenscheine,
Musikanten spielen munter,
Und die schöne Braut die weinet.
En un castell
Allà dalt, adormit en el seu aguait,
rau el vell cavaller;
per damunt passen els xàfecs de pluja,
i el bosc remoreja a través del reixat.
Amb la barba i els cabells crescuts,
el pit i el coll petrificats,
rau des de fa molts segles,
allà dalt, a la cel·la silenciosa.
A fora, tot és tranquil i plàcid,
tots han marxat a la vall,
solitaris, els ocells del bosc
canten als marcs buits de les finestres.
A baix, passa un seguici nupcial,
damunt del Rin, a la llum del sol,
els músics toquen alegres,
i la formosa núvia, plora.
8- In der Fremde/Sento mormolar els rierols
Any 1840
En clau de la menor
Indicació de temps.- Zart, heimlich (Amb suavitat, en secret)
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a veu i piano
Període Romàntic
In der Fremde
Ich hör’ [die]1 Bächlein rauschen
Im Walde her und hin,
Im Walde in dem Rauschen
Ich weiß nicht, wo ich bin.
Die Nachtigallen schlagen
Hier in der Einsamkeit,
Als wollten sie was sagen
Von [der alten, schönen]2 Zeit.
Die Mondesschimmer fliegen,
Als [seh’]3 ich unter mir
Das Schloß im Thale liegen,
[Und ist]4 doch so weit von hier!
Als müßte in dem Garten
Voll Rosen weiß und roth,
[Meine]5 Liebste auf mich warten,
Und ist [doch lange]6 todt.
Sento mormolar els rierols
Sento mormolar els rierols
al bosc, d’aquí i d’allà,
en la remor del bosc,
no sé on soc.
Els rossinyols canten
aquí en la solitud,
com si volguessin parlar
dels bells temps passats.
Voleteja el besllum de la lluna,
com si al meu dessota veiés
el castell a la vall,
i és tan lluny d’aquí!
Com si, en el jardí
ple de roses blanques i vermelles,
m’esperés encara la meva estimada,
i tanmateix és morta de fa molt temps.
9- Wehmut/Bé que de vegades puc cantar
Any 1840
En clau de do sostingut menor
Indicació de temps.- Sehr langsam (Molt lentament)
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Wehmut
Ich kann wohl manchmal singen,
Als ob ich fröhlich sei,
Doch heimlich Tränen dringen,
Da wird das Herz mir frei.
[Es]1 lassen Nachtigallen,
Spielt draußen Frühlingsluft,
Der Sehnsucht Lied erschallen
Aus ihres [Kerkers]2 Gruft.
[Da]3 lauschen alle Herzen,
Und alles ist erfreut,
Doch keiner [fühlt]3 die Schmerzen,
Im Lied das tiefe Leid.
Bé que de vegades puc cantar
Bé que de vegades puc cantar
com si estigués alegre,
però secretament em vessen les llàgrimes
i això m’allibera el cor.
Els rossinyols,
quan a fora juga l’aire primaveral,
deixen ressonar el cant de nostàlgia
de llur presó sepulcral.
Llavors tots els cors escolten,
i tothom s’alegra,
però ningú percep el dolor
en el seu cant, la seva profunda pena.
10- Zwielicht/Crepuscle
Any 1840
En clau de mi menor
Indicació de temps.- Langsam (Lent)
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Zwielicht
Dämmrung will die Flügel spreiten,
Schaurig rühren sich die Bäume,
Wolken ziehn wie schwere Träume –
Was will dieses Grau’n bedeuten?
Hast ein Reh du lieb vor andern,
Laß es nicht alleine grasen,
Jäger ziehn im Wald und blasen,
Stimmen hin und wieder wandern.
Hast du einen Freund hienieden,
Trau ihm nicht zu dieser Stunde,
Freundlich wohl mit Aug’ und Munde,
Sinnt er Krieg im tück’schen Frieden.
Was heut [müde gehet]1 unter,
Hebt sich morgen neu geboren.
Manches [bleibt]2 in Nacht verloren –
Hüte dich, [bleib]3 wach und munter!
Crepuscle
El crepuscle vol desplegar les ales,
esborronats s’agiten els arbres,
passen els núvols com somnis feixucs –
què significa aquesta basarda?
Si estimes més un cabirol que cap altre,
no el deixis pasturar tot sol,
els caçadors van pel bosc i fan sonar els corns,
a estones, llurs veus vagaregen.
Si tens un amic ací baix,
no confiïs en ell a aquesta hora,
bé que sembli amic als ulls i a la boca,
ell trama la guerra en una pau traïdora.
Aquell que avui fatigat defalleix,
es lleva demà com tornat a néixer.
Més d’un es troba perdut a la nit –
vés en compte, resta despert i eixerit!
11- Im Walde/Al bosc
Any 1840
En clau de la major
Indicació de temps.- Ziemlich legendig (Bastant llegendari)
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Im Walde
Es zog eine Hochzeit den Berg entlang,
Ich hörte die Vögel schlagen,
Da blitzten viel Reiter, das Waldhorn klang,
Das war ein lustiges Jagen!1
Und eh’ ich’s gedacht, war alles verhallt,
Die Nacht bedecket die Runde,
Nur von den Bergen [rauschet]2 der Wald
Und mich [schauert]3 im Herzensgrunde.
Al bosc
Al llarg de la muntanya passava un seguici nupcial,
jo sentia cantar els ocells;
llavors resplendiren molts cavallers, sonà el corn de caça,
era una alegre cacera!
I abans que ho pensés, tot es perdé al lluny,
la nit cobrí tot l’entorn,
només el bosc remorejava de les muntanyes,
i jo sentia un calfred fins al fons del cor.
12- Frulingsnach/Nit de Primavera
Any 1840
En clau de fa sostingut major
Indicació de temps.- Ziemlich rasch.Leidenschaftlich (Bastant ràpid, apassionat)
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Frühlingsnacht
Überm Garten durch die Lüfte
Hört ich Wandervögel ziehn,
Das bedeutet Frühlingsdüfte,
Unten fängt’s schon an zu blüh’n.
Jauchzen möcht ich, möchte weinen,
Ist mir’s doch, als könnt’s nicht sein!
Alte Wunder wieder scheinen
Mit dem Mondesglanz herein.
Und der Mond, die Sterne sagen’s
Und im Traume rauscht’s der Hain,
Und die Nachtigallen schlagen’s:
Sie ist deine, sie ist dein!-
Nit de Primavera
Percebo els ocells migratoris
que sobrevolen el jardí
i anuncien els perfums de primavera,
mentre que a baix comencen a sorgir les flors.
Voldria cridar de goig.
Voldria plorar! Això no pot ser veritat!
Totes les meravelles ressorgeixen
a la llum de la lluna.
I la lluna i les estrelles ho diuen,
i en somnis el murmura el bosc,
i els rossinyols ho canten:
Ella és teva, ella és teva!..
Robert Alexander Schumann
La música és l’art suprem que ens permet expressar la nostra veritable essència.
La cèlebre cita de Robert Schumann, “La música és l’art suprem que ens permet expressar la nostra veritable essència”, ressalta la poderosa capacitat que té la música per transmetre emocions i sentiments d’una manera única. A través dels sons i les vibracions, la música transcendeix les barreres del llenguatge i ens connecta amb el més profund del nostre ésser. Ens permet expressar allò que de vegades resulta inefable mitjançant paraules, i ens brinda una via d’escapament i de comunicació amb el món que ens envolta. La música ens envolta, ens inspira i ens acompanya en cada etapa de la nostra vida, permetent connectar amb la nostra essència més íntima i autèntica.