Opus 34
Quatre duos per a soprano i tenor amb piano
Any 1840
Indicació de temps.- 4 duets
Liebesgarten (La major)
Liebhabers Ständchen (Re menor)
Unter’m Fenster (La major)
Familien Gemälde (Fa major)
Per a dues veus- Soprano-Tenor i piano
Període Romàntic
1-Liebesgarten/Jardí de l’amor
Any 1840
En clau de la major
Indicacióde temps.- Einfach innig (Simplement íntim)
Llibretista.- Robert Reinick (1805-1852)
Per a dues veus- Soprano-Tenor i piano
Periode Romàntic
Liebesgarten
Die Liebe ist ein Rosenstrauch.
Wo blüht er?
Ei nun, in unserm Garten,
Darin wir zwei, mein Lieb und ich,
Getreulich seiner warten,
wofür er uns aus Dankbarkeit
Alltäglich neue [Rosen beut]1;
Und wenn im Himmel Rosen blühn,
Sie können [kaum noch schöner glühn]2.
Die Liebe ist ein klarer Bach.
Wo zieht er?
Ei nun, in unserm Garten.
So viele Wellen, so viel Lust
Und Freuden aller Arten;
Auch spiegelt er die Welt umher,
Als ob sie noch viel schöner wär’;
Drauf fahren wir so lustig hin,
Wie Vöglein durch den Himmel ziehn.
Die Liebe ist ein [heller]3 Stern.
Wo glüht er?
Ei nun, in unserm Garten.
Ach, Liebchen, sprich, was läßt du mich
Doch oft so lange warten?
Denn seh’ ich dich nicht alle Stund,
Des Sternes Glut mein Herz [verwund’t]4;
Doch kommst du, steigt er mild herauf,
Als geht im Mai die Sonne auf.
Jardí de l’amor
L’amor és un roser.
On floreix?
Doncs bé, al nostre jardí,
en el que nosaltres dos, la meva estimada i jo,
fidelment en tenim cura,
per això, com agraïment,
cada dia ens ofereix roses novelles.
I si al cel les roses florissin,
a penes podrien resplendir més formoses.
L’amor és un clar rierol.
On flueix?
Doncs bé, al nostre jardí.
Tantes ones, tant de goig,
i tota mena de gaubances;
reflecteix també el món al voltant
com si fos més formós encara.
En ell naveguem tan alegres
com els ocellets volen al cel.
L’amor és una estrella brillant.
On brilla?
Doncs bé, al nostre jardí.
Ai, estimada, digues, per què
em fas esperar tant de temps?
Car si no et veig a tothora,
l’esclat de l’estrella abrusa el meu cor;
però quan tu arribes, suaument s’enlaira
com quan surt el sol al mes de maig.
2- Liebhabers Ständchen/Serenata de l’enamorat
Any 1840
En clau d re menor
Indicació de text.-Ziemlich langsam (Bastant lent)
Llibretista.- Robert Burns ((1759-1796), traduït per Christoph Wilhelm Leonhard Gerhard (1780-1858)
Per a dues veus- Soprano-Tenor i piano
Periode Romàntic
Liebhabers Ständchen
Er
Wachst Du noch, Liebchen? Gruß und Kuß!
Dein Liebster naht im Regenguß.
Ihm lähmet Liebe Hand und Fuß;
Er möchte so gern zu seinem Schatz.
Sie
Wenn’s draußen noch so stürmisch ist,
Ich kenne junger Burschen List.
Geh hin, woher du kommen bist.
Ich lasse dich nicht ein.
Er
O lass mich ein die eine Nacht,
Die Liebe ist’s, die glücklich macht!
Horch, wie die Wetterfahnen wehn!
Sieh, wie die Sternlein untergehn!
Laß mich nicht hier im Regen stehn,
Mach auf, mach auf dein Kämmerlein!
Sie
Der Sturm nicht, der in Nächten droht,
Bringt irrem Wandrer größre Not,
Als einem Mädchen jung und rot
Der Männer süße Schmeichelei’n.
Er
Wehrest du, Liebchen, mir solche Huld,
So tötet mich die Ungeduld,
Und meines frühen Todes Schuld
Trifft dich allein, ja dich allein.
Sie
Das Vöglein auch, das singt und fliegt,
Von Vogelstellers List besiegt,
Zuletzt in böse Schlingen fällt,
Ruft: o traue nicht dem Schein!
Er
O lass mich ein die eine Nacht . . .
Sie
Nein, nein, nein, ich öffne nicht . . .
Serenata de l’enamorat
Ell:
Estàs desperta encara? Salutacions i besades!
El teu enamorat s’apropa enmig del ruixat.
L’amor li paralitza les mans i els peus;
ell voldria estar amb el seu tresor.
Ella:
Encara que a fora tempestegi,
conec l’astúcia dels xicots joves.
Torna al lloc d’on vares venir.
No et deixo entrar.
Ell:
Oh, deixa’m entrar per una nit només,
l’amor és qui porta la felicitat!
Escolta, com els penells giren amb el vent!
Mira, com desapareixen les estrelles!
No deixis que romangui aquí sota la pluja,
obre’m, deixa’m entrar a la teva cambra!
Ella:
La tempesta que amenaça a la nit
no porta més gran fretura als vianants que s’han perdut
que la que a una noia jove i rubicunda
li causa la dolça llagoteria dels homes.
Ell:
Si tu, estimada, em refuses aquest favor
la impaciència em matarà
i la culpa de la meva mort prematura
serà només teva, sí, només teva.
Ella:
L’ocellet que canta i vola
quan és vençut per l’astúcia de l’ocellaire
i finalment cau a la trampa maligna,
crida: oh, no us fieu de les aparences!
Ell:
Oh, deixa’m entrar per una nit només…
Ella:
No, no, no, no t’obro pas…
3- Unter’m Fenster/Sota la finestra
Any 1840
En clau de la major
Indicació de temps.- Allegretto
Llibretista.- Robert Burns ((1759-1796), traduït per Christoph Wilhelm Leonhard Gerhard (1780-1858)
Per a dues veus- Soprano-Tenor i piano
Periode Romàntic
“Unter’m Fenster” es va escriure el 1840, un any alegre per a Schumann, ja que finalment es va aixecar una prohibició que li havia impedit casar-se amb Clara Wieck. En realitat, la peça es va compondre només uns dies des del moment en què va rebre la notícia victoriosa, per tant, els crítics s’han preguntat si els duets, com aquest, que estaven destinats a actuacions privades i domèstiques, es van inspirar en el temps tranquil que ell i les seves finances van passar discutint. música. En el diàleg d’Unter’m Fenster”, el tenor intenta persuasivament obrir-se camí a la glorieta de la soprano, però ella esmenta nerviosament, entrant per sobre de la seva cadència en la conjunció d’estrofes, què podria passar si estigués a dins. Els seus salts suggereixen una creixent expectació i emoció, que superen amb cada crescendo. Schumann va capturar l’humor i la passió juvenil del vers en la línia vocal, alhora que va permetre que el piano portés amb fermesa el ritme endavant. Malgrat la temàtica de la cançó, és evident que no va ser escrita per a aficionats, ja que cal virtuosisme per dominar la passió del diàleg. A més, els vocalistes haurien de ser hàbils en la interpretació i ser capaços de localitzar els passatges que demanen ritardando, ja que no estan marcats, però implicats per les notacions “a tempo” properes.
Unter’m Fenster
Wer ist vor meiner Kammerthür? —
“Ich bin es,” — [sagte Finlay. –]1
Geh, [pack’]2 dich fort! was suchst du hier? —
“Gar Süßes!” — [sagte Finlay –]1
Du kommst im Dunkeln, wie ein Dieb. —
“So fang mich!” — [sagte Finlay. –]1
Du hast mich wohl ein wenig lieb? —
“Von Herzen!” — [sagte Finlay. –]1
Und öffnet’ ich nach deinem [Sinn]3 —
“O öffne!” — [flehte Finlay –]1
Da wär ja Schlaf und Ruhe hin; —
“Laß hin sein!” — [sagte Finlay. –]1
Ein Tauber du im Taubenschlag! —
“Beim Täubchen!” — [sagte Finlay. –]1
Du girrtest bis zum hellen Tag. —
“Wohl möglich!” — [sagte Finlay. –]1
Nein! nimmer lass’ ich dich herein! —
“Thu’s dennoch!” — [flehte Finlay –]1
Du stelltest wohl dich täglich ein? —
“Mit Freuden!” — [sagte Finlay –]1
Wie keck du bist und was du wagst! —
“So darf ich?” — [fragte Finlay –]1
Daß du’s nur keiner Seele sagst! —
“Gewiß nicht!” — [sagte Finlay. –]1
Sota la finestra
Qui està a la porta del meu dormitori?
Soc jo!
Ves lluny, què estàs buscant aquí?
Molt dolç!
Vens a les fosques com un lladre.
També agafa’m!
Tens una mica d’amor per mi?
Amb tot el meu cor!
I si obrí com vols!
Oh, obert!
Seria el final del son i el descans!
Deixa’ls.
Ets un colom en un colomar?
A prop del meu colom!
Vas a fregir fins que trenqui el dia?
És molt possible!
No, no et deixaré entrar mai!
Deu, però!
Vindries cada dia?
Amb alegria!
Que impertinent i atrevit que ets!
Així que puc?
Sempre que no en diguis ni una paraula!
Segur que no!
4- Familien-Gemälde/Retrat de família
Any 1840
En clau de fa major
Indicació de temps.- Langsam (Lent)
Llibretista.- Anton Alexander von Auersperg (1806-1876) Pseudònim Anastasius Grün,
Per a dues veus- Soprano-Tenor i piano
Periode Romàntic
Familien-Gemälde
Großvater und Großmutter,
Die saßen im Gartenhag,
Es lächelte still ihr Antlitz,
Wie sonn’ger Wintertag.
Die Arme verschlungen, ruhten
Ich und der Geliebte dabei,
Uns blühten und klangen die Herzen
Wie Blumenhaine im Mai.
Ein Bächlein rauschte vorüber
Mit plätscherndem Wanderlied;
Stumm zog das Gewölk am Himmel,
Bis unseren Blicken es schied.
Es raschelte von den Bäumen
Das Laub, verwelkt und zerstreut,
Und schweigend an uns vorüber
Zog leisen Schrittes die Zeit.
Stumm blickte auf’s junge Pärchen
Das alte stille Paar;
Des Lebens Doppelspiegel
Stand vor uns licht und wahr:
Sie sahn uns an und dachten
Der schönen Vergangenheit;
Wir sahn sie an und dachten
Von ferner, künftger Zeit.
Retrat de família
L’avi i l’àvia
seien al bosquet del jardí,
hi havia un somriure silent a llurs rostres,
com un assolellat dia d’hivern.
Agafats de bracet, reposàvem allà
jo i la meva estimada,
els nostres cors florien i ressonaven
com un camp de flors al mes de maig.
A prop, un petit rierol mormolava
amb una remor de cant de passeig;
muts, els núvols passaven pel cel
fins que es perdien de vista.
Dels arbres cruixia el fullatge,
mustigat i espargit,
i silent, pel nostre costat,
passava el temps sense fer fressa.
Muts, la parella de vells esguardava
la parella de joves;
el doble mirall de la vida
era davant nostre, lluminós i genuí:
Ells ens miraven i pensaven
en llur joiós passat;
nosaltres els miràvem i pensàvem
en el nostre temps futur i llunyà.
Robert Alexander Schumann
La música és un regal que cal saber apreciar i compartir amb el món.