Opus 33
Sis Lieders
Any 1840
Indicació de temps.- 6 cançons
Der träumende See
Die Minnesänger
Die Lotosblume
Der Zecher als Doctrinair
Rastlose Liebe
Frühlingsglocken
Per a cor de veu d’homes a capella
Dedicatòria Dr. K. Stein
1- Der traumende See/El llac reposa profundament en un blau…
Any 1840
En clau de la major
Indicació de temps.- Zart, langsam (A poc a poc, suaument)
Llibretista.- Julius Mosen (1803-1867)
Per a cor d’homes a cappella
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. K. Stein
Der traumende See
Der See [ruht]1 tief im [blauen]2 Traum
Von Wasserblumen zugedeckt;
Ihr Vöglein hoch im [Fichtenbaum]3,
Daß ihr [mir]4 nicht den Schläfer weckt!
Doch leise weht das Schilf und wiegt
Das Haupt mit leichtem Sinn;
Ein blauer Falter aber fliegt
Darüber einsam hin!
El llac reposa profundament en un blau…
El llac reposa profundament en un blau somni
recobert de nenúfars;
vosaltres ocellets, a dalt dels avets,
no desperteu el dorment!
Tot i així, les canyes onegen suaument i belluguen
els plomalls amb un esperit lleuger;
una papallona blava vola però
al seu damunt solitària.
2- Die Minnesanger/Els trobadors
Any 1840
En clau de do major
Indicació de temps.- Leicht, kurz (Fàcil, curt)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a cor d’homes a cappella
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. K. Stein
Die Minnesanger
Zu dem Wettgesange schreiten
Minnesänger jetzt herbei;
Ei, das gibt ein seltsam Streiten,
Ein gar seltsames Turnei!
Phantasie, die schäumend wilde,
Ist des Minnesängers Pferd,
Und die Kunst dient ihm zum Schilde,
Und das Wort, das ist sein Schwert.
Hübsche Damen schauen munter
Vom beteppichten Balkon,
Doch die rechte ist nicht drunter
Mit der rechten Lorbeerkron’.
Andre Leute, wenn sie springen
In die Schranken, sind gesund;
Doch wir Minnesänger bringen
Dort schon mit die Todeswund’.
Und wem dort am besten dringet
Liederblut aus Herzensgrund,
Der ist Sieger, der erringet
Bestes Lob aus schönstem Mund.
Els trobadors
Vers el concurs de cant
es dirigeixen ara els trobadors;
es tracta d’una insòlita contesa,
d’un torneig ben curiós!
La fantasia, escumant, vehement,
és el cavall del trobador,
i l’art li serveix d’escut,
i la paraula és la seva espasa.
Belles dames esguarden alegres
des dels balcons entapissats,
però l’escollida no és entre elles
amb l’autèntica corona de llorers.
Els altres, quan salten
a la palestra són ben sans,
però nosaltres, els trobadors,
ja hi entrem amb ferides mortals.
I aquell que, allà, sap treure millor
la sang del cant del fons del seu cor,
és el vencedor, el qui aconsegueix
les millors lloances dels llavis més formosos.
3-Die Lotosblume/La flor de lotus
Any 1840
En clau de re bemoll major
Indicació de temps.- Langsam, aber nicht schleppend (Lent, però no mandrós)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797 – 1856)
Per a cor d’homes a cappella
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. K. Stein
Die Lotosblume ängstigt
Die Lotosblume ängstigt
Sich vor der Sonne Pracht
Und mit gesenktem Haupte
Erwartet sie träumend die Nacht.
Der Mond, [der]1 ist ihr Buhle
Er weckt sie mit seinem Licht,
Und ihm entschleiert sie freundlich
Ihr [frommes]2 Blumengesicht,
Sie blüht und glüht und leuchtet
Und starret stumm in die Höh’;
Sie duftet und weinet und zittert
Vor Liebe und Liebesweh.
La flor de lotus
La flor de lotus s’inquieta
Davant l’esplendor del Sol,
I amb el cap inclinat
Espera somiant la nit.
La lluna és el seu amant,
Ell la desperta amb la seva llum,
I per ell ella es treu el vel amablement
Del seu pietós rostre de flor .
Ella floreix i crema i brilla
I mira fixament callada cap amunt;
Ella desprèn olors i plora i tremola,
Davant l’amor i el turment de l’amor.
4-Der Zecher als Doktrinär/El juerguista com a doctrinari
Any 1840
En clau de do menor
Indicació de temps.- Massig (Moderat)
Llibretista.- Julius Mosen (1803-1867)
Per a cor d’homes a cappella
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. K. Stein
Der Zecher als Doktrinär
— Vin a tout prix —
Was quälte dir dein [banges]1 Herz?
“Liebesschmerz!”
Was machte dir [dein Auge]2 roth?
“Liebesnoth!”
Was gab dir Sorgen ohne Zahl?
“Liebesqual!”
Ei, das hast du schlimm bedacht;
Denn schon manchesmal
Hat [gar grausam]3 umgebracht
Liebesschmerz und Qual!
Was heilte dich von deiner Pein?
“Alter Wein!”
Was gab dir dann den besten Trost?
“Frischer Most!”
Was stärkte wieder deinen Muth?
“Traubenblut!”
Ei, [so bringt]4 uns schnell herbei
Dieses edle Gut!
Denn [nun bleibt es doch]5 dabei:
Wein erfrischt das Blut!
El juerguista com a doctrinari
— Vi a qualsevol preu —
Què turmentava el teu angoixat cor?
“La pena d’amor!”
Què feia envermellir els teus ulls?
“La manca d’amor!”
Què et donava incomptables afliccions?
“El turment de l’amor!”
Ei, tu has considerat malament això,
car moltes vegades
la pena i el turment de l’amor
han brutalment matat molta gent!
Què t’ha guarit de la teva pena?
“El vi vell!”
Què t’ha donat el millor reconfort?
“El most fresc!”
Què ha reforçat de nou el teu coratge?
“La sang del raïm!”
Ei, així doncs, porteu-nos de pressa
aquest noble tresor!
Car ara resta una qüestió:
el vi rejoveneix la sang!
5- Rastlose Liebe/Amor sense treva
Any 1870
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Rasch und sehr markirt (Ràpid i molt marcat)
Llibretista.-Johann Wolfgang von Goethe
Per a cor d’homes a cappella
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. K. Stein
Rastlose Liebe
[Dem]1 Schnee, [dem]1 Regen,
Dem Wind entgegen,
Im Dampf der Klüfte,
Durch Nebeldüfte,
Immer zu! Immer zu!
Ohne Rast und Ruh!
Lieber durch Leiden
[Möcht’]2 ich mich schlagen,
Als so viel Freuden
Des Lebens ertragen.
Alle das Neigen
[Von]3 Herzen zu Herzen,
Ach wie so eigen
Schaffet [das]4 Schmerzen!
Wie soll ich [fliehen?]5
Wälderwärts [ziehen?]6
[Alles]7 vergebens!
Krone des Lebens,
Glück ohne Ruh,
Liebe, bist du!
Amor sense treva
Sota la neu, sota la pluja,
de cara al vent,
en el fumerol dels penya-segats,
a través de la boira flairant,
sempre endavant! sempre endavant!
sense treva ni repòs.
M’estimaria més batre’m
amb els sofriments
que suportar les moltes
joies de la vida.
Tot aquest apropar-se
d’un cor vers l’altre,
ai, quin dolor
que produeix!
Com podria fugir?
Anar cap la boscúria?
Tot endebades!
Corona de la vida,
goig sense repòs,
això ets tu, amor!
6- Frühlingsglocken/Tritllegen els lliris de neu
Any 1840
En clau de la major
Indicació de temps.- Nicht zu schnell (No massa ràpid)
Llibretista.- Robert Reinick (1805 – 1852)
Per a cor d’homes a cappella
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. K. Stein
Frühlingsglocken
Schneeglöckchen tut [läuten:
Kling — ling — ling]1
Was hat das zu bedeuten? —
Ei, [gar ein]2 lustig Ding!
Der Frühling heut’ geboren ward,
Ein Kind der allerschönsten Art;
[Zwar liegt es]3 noch im weißen Bett,
Doch spielt es schon so wundernett,
Drum kommt, ihr [Vögel]4, aus dem Süd’
Und bringet neue Lieder mit!
Ihr Quellen all,
Erwacht im Tal!
Was soll das lange Zaudern?
Sollt mit dem Kinde plaudern!
Maiglöckchen tut [läuten!
Bim — bam — bam!]1
Was hat das zu bedeuten?
Frühling ist Bräutigam:
Macht Hochzeit mit der Erde heut’
Mit großer Pracht und [Festligkeit]5.
Wohlauf denn, Nelk’ und Tulipan,
Und schwenkt die bunte [Hochzeitfahn’]6!
Du Ros’ und Lilie, [schmücket euch,
Brautjungfern sollt ihr werden gleich!]7
[Ihr Schmetterling’]8
[Sollt]9 bunt und flink
[Den Hochzeitreigen]10 führen,
Die Vögel musiciren!
Blauglöckchen tut [läuten!
Bim — bam — bim!]1
Was hat das zu bedeuten? —
Ach, das ist gar zu schlimm!
Heut’ nacht der Frühling scheiden muß,
Drum bringt man [ihm]11 den Abschiedsgruß:
Glühwürmchen ziehn mit Lichtern hell,
Es rauscht der Wald, es klagt der Quell,
Dazwischen singt mit süßem Schall
Aus [jedem]12 Busch die Nachtigall,
[Und]13 wird ihr Lied
So bald nicht müd’,
Ist auch der Frühling [schon ferne]14 —
Sie hatten [ihn alle]15 so gerne!
Tritllegen els lliris de neu
Tritllegen els lliris de neu:
cling – ling – ling.
Què vol dir això?
Ei, quelcom ben alegre!
Avui la primavera ha nascut,
un infant de l’espècie més formosa;
tot i que encara jau en un llit blanc,
ja juga tan meravellosament,
veniu doncs, vosaltres, els ocells del sud
i porteu noves cançons!
Vosaltres fonts, totes,
desperteu-vos a la vall!
Per què vacil·leu encara?
Heu de parlar amb el petit infant!
Tritllegen els lliris de maig!
Bim – bam – bam!
Què vol dir això?
Es casa la primavera:
Avui se celebra el seu casament amb la terra,
amb gran pompa i solemnitat.
Vinga doncs, clavells i tulipes,
brandeu les acolorides banderes de noces!
Vosaltres, roses i lliris, orneu-vos,
aviat heu de ser les donzelles d’honor!
Vosaltres papallones,
virolades i lleugeres,
heu de dirigir la dansa nupcial
i els ocells han de fer la música!
Tritllegen les blaves campànules!
Bim – bam – bim!
Què vol dir això?
Ai, és una mala notícia!
Aquesta nit la primavera ha de marxar,
doneu-li doncs els saluts de comiat:
passen les lluernes amb llurs llumetes brillants,
mormola el bosc, la font es plany,
entremig, amb un dolç ressò,
canta el rossinyol a cada matoll,
i del seu cant
no es cansa mai
tot i que la primavera ja és lluny,
tots l’havien estimat tant!
Robert Alexander Schumann
La música ens dóna el poder de somiar i crear un món millor.