ROBERT ALEXANDER SCHUMANN Opus 29

Opus 29  

Tres Gedichte per a varies veus amb piano 

Any 1840

Indicació de temps.- Tres cançons

Ländliches Lied (Sol major) (duet per dues sopranos)
Lied (Sol minor) (trio per a tres veus)
Zigeunerleben (Mi minor) (quartet per a petis cor)

1 Ländliches Lied/Cançó campestre

Any 1840
En clau de sol major
Indicació de temps.- Einfach (Simplement)
Llibretista.- Emanuel Geibel (1815-1884)
Per a dues sopranos
Període Romàntic

Ländliches Lied

Und wenn die Primel schneeweiß blickt
am Bach aus dem Wiesengrund,
wenn die Kirschblüt nickt
und die Vöglein pfeifen im Wald allstund:
da flickt der Fischer das Netz in Ruh,
denn der See liegt heiter im Sonnenglanz;
da sucht das Mädel die Schuh
und schnürt das Mieder sich eng zum Tanz,
und denket still,
ob der Liebste nicht kommen will.

Es klingt die Fiedel, es brummt der Baß
der Dorfschulz sitzet im Schank beim Wein,
die Tänzer drehn sich ohne Unterlaß
An der Lind’, an der Lind’, im Abendschein.
Und geht’s nach Haus um Mitternacht,
Glüh-Würmchen trägt das Laternchen vor;
da küßt er sein Dirnel sacht
und sagt ihr leis ein Wörtchen ins Ohr,
und sie denken beid’:
o du selige fröhliche Maienzeit!

Cançó campestre

I quan la prímula, blanca com la neu, esguarda
envers el rierol des de la prada,
quan les flors del cirerer capcinegen
i els ocellets xiulen al bosc tothora:
llavors tranquil·lament el pescador sargeix la xarxa,
car el llac resta serè a l’esclat del sol,
llavors la donzella cerca les sabates
i s’estreny el cosset per anar a la dansa,
i pensa en silenci
si l’estimat no vindrà.

Sonen els violins, bruelen les verres,
el batlle del poble beu vi a la taverna,
els dansaires giravolten sense parar
prop del til·ler, prop del til·ler, a la llum del capvespre.
I quan a mitjanit tornen a casa,
les lluernes mostren llurs petits fanals;
aleshores ell besa delicadament la seva noia
i li diu fluixet un petit mot a l’orella
i tots dos pensen:
oh tu feliç, joiós mes de maig!

2 Lied


Any 1840
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Langsam (Lent)
Per a tres sopranos amb piano
Llibretista.- Emanuel Geibel (1815-1884)
Període Romàntic

In meinem Garten die Nelken

In meinem Garten die Nelken
mit ihrem Purpurstern
[müssen]1 nun alle verwelken,
denn du bist fern.

Auf meinem [Herde]2 die Flammen
die ich bewacht so gern,
[sanken]3 in Asche zusammen,
denn du bist fern.

Die Welt ist mir verdorben,
mich grüßt nicht [Blume nicht]4 Stern,
mein Herz ist [lange]5 gestorben,
denn du bist fern.

Els clavells del meu jardí

Els clavells del meu jardí,
amb llur estrella púrpura,
ara deuen ser tots marcits,
perquè tu ets lluny.

A la meva llar, les flames
que jo tant de gust contemplava,
s’enfonsaren totes en les cendres,
perquè tu ets lluny.

Per a mi, el món s’ha malmès,
no em saluda cap flor ni cap estrella,
el meu cor fa temps que s’ha mort,
perquè tu ets lluny.

3- Zigeunerleben/Experiència gitana

Any 1840
En clau de mi menor
Indicació de temps.- Belebt (Dinamitzat)
Llibretista.- Emanuel Geibel (1815-1884)
Per a cor SATB  amb piano, triangle, tamborina ad lib

Im Schatten des Waldes, im Buchengezweig

Im Schatten des Waldes, im Buchengezweig,
Da [regt sich’s und raschelt’s]1 und flüstert zugleich.
Es flackern die Flammen, es gaukelt der Schein
Um bunte Gestalten, um Laub und Gestein.

Das ist der Zigeuner bewegliche Schaar,
Mit blitzendem [Aug’ und mit]2 wallendem Haar,
Gesäugt an des Niles geheiligter Flut,
Gebräunt von Hispaniens südlicher Glut.

Um’s lodernde Feuer in schwellendem Grün,
Da lagern die Männer verwildert und kühn,
Da kauern die Weiber und rüsten das Mahl,
Und füllen geschäftig den alten Pokal.

Und Sagen und Lieder ertönen im Rund,
Wie Spaniens Gärten so blühend und bunt,
Und magische Sprüche für Not und Gefahr
Verkündet die Alte der horchenden Schaar.

Schwarzäugige Mädchen beginnen den Tanz.
Da sprühen die Fackeln im rötlichen Glanz.
[Heiß]3 lockt die Guitarre, die Zimbel [erklingt]4.
Wie [wilder]5 und wilder der Reigen sich schlingt.

Dann ruhn sie ermüdet von nächtlichen Reihn.
Es rauschen die [Wipfel]6 in Schlummer sie ein.
Und die aus der [sonnigen]7 Heimat verbannt,
sie schauen im [Traum das gesegnete]8 Land.

Doch wie nun im Osten der Morgen erwacht,
Verlöschen die schönen Gebilde der Nacht,
[Laut]9 scharret das Maultier bei Tagesbeginn,
Fort ziehn die Gestalten. — Wer sagt dir, wohin?

A l’ombra del bosc, entre els faigs

A l’ombra del bosc, entre els faigs,
allà quelcom es belluga, remoreja i xiuxiueja alhora.
Les flames titil·len, la llum voleteja
a l’entorn de bigarrades figures, del fullatge i del rocam.

És la movedissa tribu dels gitanos,
amb els ulls brillants i els cabells al vent,
que han begut de les aigües sagrades del Nil,
bronzejats per el sol ardent del sud d’Espanya.

Al voltant del foc que flameja, enmig del verd frondós,
reposen els homes, feréstecs i ardits,
les dones ajupides, preparen el menjar
i sol·lícites, omplen les antigues copes.

En el cercle sonen llegendes i cants,
tan exuberants i acolorits com els jardins d’Espanya,
i sentències màgiques per a destrets i perills,
proclama la vella al grup que l’escolta.

Noies amb els ulls negres comencen la dansa.
Espurnegen les torxes en rogenc fulgor.
Fervents encativen les guitarres, sonen els címbals,
mentre la rotllana s’entrellaça cada cop més furient.

Després, reposen esgotats per la dansa nocturna.
La remor de les capçades els fa adormir.
I els que foren desterrats de la pàtria assolellada,
veuen en somnis la seva terra estimada.

Però quan el matí es desperta a llevant,
s’esvaneixen les belles imatges de la nit,
les peülles de les mules esgratinyen la terra.
Marxen els gitanos – Qui et podria dir, a on?

La confraria de David (en alemany : Davidsbündler ) va ser una societat espiritual i romàntica personal creada pel compositor Robert Schumann , creada per tal d’expressar les seves opinions estètiques