Opus 75
Cin Romançes i Balades
Any 1849
Indicació de temps.- 1. Schnitter (Langsam, F major)
2. Im Walde (Ziemlich schnell, si bemoll major major)
3. Der traurige Jäger (Langsam, fa major)
4. Der Rekrut (Munter, doch nicht zu rasch, re major)
5. Vom verwundeten Knaben (Langsam. la menor)
Text Incipit veure a continuació
1. Es ist ein Schnitter, der heisst Tod
2. Es zog eine Hochzeit den Berg entlang
3. Zur ew’gen Ruh’ sie sangen die schone Mullerin
4. Sonst kam mein Johnnie zur stadt
5. Es wollt’ ein Madchen fruh aufsteh’n
Llibretistes.- Traditional Des Knaben Wunderhorn
2. Joseph von Eichendorff (1788-1857)
3. Joseph von Eichendorff (1788-1857)
4. Wilhelm Gerhard (1780-1858) després Robert Burns (1759-1796)
5. Traditional (Herder’s Volkslieder)
Per a cor de veus mixtes a capella SATB
Període Roamàntic
Llibre II
1 Schnitter Tod/Mort Segadora
Any 1849
En clau de fa major
Indicació de temps.- (Langsam (Lent en F major)
Llibretista.- Tradicional
Des Knaben Wunderhorn (en català, El corn meravellós del vailet) o, el títol complet, Des Knaben Wunderhorn: Alte deutsche Lieder, és el títol d’un recull de poemes tradicionals recollits per Achim von Arnim i Clemens Brentano a principis del segle xix. Conté 723 poemes d’amor, de soldats, de caminades i cançons infantils des de l’edat mitjana fins al segle XVIII.
Els tres volums de l’obra, dedicats al poeta Johann Wolfgang von Goethe, van aconseguir un gran èxit.
Per a cor a cappella SATB
Període Romàntic
1 Schnitter Tod
Es ist ein Schnitter, der heißt Tod,
Hat Gewalt vom höchsten Gott,
Heut wetzt er das Messer,
Es schneid’t schon viel besser,
Bald wird er drein schneiden,
Wir müssen nur leiden.
Hüte dich schöns Blümelein!
Was heut noch grün und frisch da steht,
Wird morgen schon hinweggemäht:
Die edlen Narzissen,
Die Zierden der Wiesen,
Viel schön’ Hyazinthen,
Die türkischen Binden.
Hüte dich schöns Blümelein!
Viel hundert tausend ungezählt,
Das nur unter die Sichel fällt,
Ihr Rosen, ihr Lilien,
Euch wird er austilgen,
Auch die Kaiser-Kronen,
Wird er nicht verschonen.
Hüte dich schöns Blümelein!
Das himmelfarbe Ehrenpreis,
Die Tulpanen gelb und weiß,
Die silbernen Glocken,
Die goldenen Flocken,
Senkt alles zur Erden,
Was wird daraus werden?
Hüte dich schöns Blümelein!
Ihr hübsch Lavendel, Roßmarein,
Ihr vielfärbige Röselein.
Ihr stolze Schwertlilien,
Ihr krause Basilien,
Ihr zarte Violen,
Man wird euch bald holen.
Hüte dich schöns Blümelein!
Trotz! Tod, komm her, ich fürcht dich nicht,
Trotz, eil daher in einem Schritt.
Werd ich nur verletzet,
So werd ich versetzet
In den himmlischen Garten,
Auf den alle wir warten.
Freu’ dich, schönes Blümelein.
Mort Segadora
Hi ha un segador anomenat mort,
té el poder del déu més gran,
avui esmola la ganiveta
perquè talli molt millor encara,
aviat vindrà aquí a segar,
l’hem de suportar.
Vés amb compte, formosa petita flor!
El que avui és encara verd i fresc,
demà ja serà segat:
els nobles narcisos,
ornament de les prades,
els jacints tan bells,
els lliris morats.
Vés amb compte, formosa petita flor!
Són molts, cent mil, incomptables
que cauen sota la falç,
vosaltres roses, vosaltres lliris,
ell us exterminarà,
tampoc perdonarà
les corones de rei.
Vés amb compte, formosa petita flor!
Les veròniques, color de cel,
les tulipes grogues i blanques,
les campànules d’argent,
les centaures daurades,
les fa caure a terra,
què s’esdevindrà d’elles?
Vés amb compte, formosa petita flor!
Vosaltres, formós espígol, romaní,
vosaltres, roses multicolors,
vosaltres, superbs lliris iridescents,
vosaltres, crespades alfàbregues,
vosaltres, delicades violetes,
us vindrà aviat a cercar.
Vés amb compte, formosa petita flor!
I així i tot! Mort, vine aquí, no em fas por,
apressa’t des d’allí en un sol pas.
Jo només seré ferida,
i llavors seré transportada
al jardí celestial,
que tots nosaltres esperem.
Alegra’t formosa petita flor.
2 Im Walde/Al bosc
Any 1849
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Ziemlich langsam (Bastant lent)
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a cor de veus mixtes a cappella SATB
Període Romàntic
Im Walde
Es zog eine Hochzeit den Berg entlang,
Ich hörte die Vögel schlagen,
Da blitzten viel Reiter, das Waldhorn klang,
Das war ein lustiges Jagen!
Und eh’ ich’s gedacht, war alles verhallt,
Die Nacht bedecket die Runde,
Nur von den Bergen rauschet der Wald
Und mich schauert im Herzensgrunde.
Der Bräutigem küsste die blasse Braut,
die Mutter sprach leis’, “Nicht klagen!”
Fort schmettert das Horn durch die Schluchten laut,
Es war ein lustiges Jagen!
Al bosc
Al llarg de la muntanya passava un seguici nupcial,
jo sentia cantar els ocells;
llavors resplendiren molts cavallers, sonà el corn de caça,
era una alegre cacera!
I abans que ho pensés, tot es perdé al lluny,
la nit cobrí tot l’entorn,
només el bosc remorejava de les muntanyes,
i jo sentia un calfred fins al fons del cor.
3 Der traurige Jäger/El caçador afligit
Any 1849
En clau de fa major
Indicació de temps.- Langsam(Lentament)
Llibretista.-Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Per a cor SAATB A cappella
Període Romàntic
Der traurige Jäger
Zur ewgen Ruh’ sie sangen
die schöne Müllerin,
die Sterbeglocken klangen
noch übers Waldgut hin.
Da steht ein Fels so kühle,
wo keine Wandrer gehn,
noch einmal nach der Mühle
wollt dort der Jäger sehn.
Die Wälder rauschten leise,
sein Jagen war vorbei,
der blies so irre Weise,
als müsst’ das Herz entzwei.
Und still dann in der Runde
ward’s über Tal und Höh’n,
man hat seit dieser Stunde
ihn nimmermehr gesehn.
El caçador afligit
Cantaven per a l’etern repòs
de la bella molinera,
les campanades de morts ressonaven
encara per el paratge de boscos.
Hi ha un penyal tan gèlid
on cap caminant mai hi va,
però des d’allà el caçador volia
veure encara un cop el molí.
Suaument mormolaven els boscos,
la seva cacera s’havia acabat,
panteixava tan frenètic com si
el seu cor s’hagués de partir en dos.
I llavors per damunt de valls i muntanyes
tot esdevingué tranquil,
des d’aquell moment ningú
mai més l’ha vist.
4 Der Rekrut /El recluta
Any 1849
En clau de re major
Indicació de temps.- Munter, doch nicht zu rasch (Viva, però no massa ràpid)
Llibretista.- Robert Burns (1759-1796) traduït per Christoph Wilhelm Leonhard Gerhard (1780-1858)
Per a SATB A cappella
Període Romàntic
Der Rekrut Sonst kam mein Johnnie zur stadt
Sonst kam mein Johnnie zur Stadt vom Land
in schäbiger Mütze mit schäbigem Rand!
Nun hat er ‘nen Hut, die Feder darüber,
juchhei braver Johnnie, stutz’ auf deinen Biber!
2 Stutz’ deinen Biber und stutz’ mir ihn fein,
‘sgeht über die Grenze duch feindliche Reih’n!
Dort pfeifen die Kugeln hinüber, herüber,
juchhei braver Johnnie, stutz’ auf deinen Biber!
3 Pfeifen die Kugeln dir um das Gesicht,
so denk’ an dein Mädchen, und fürchte dich nicht!
Und bringst auch ‘nen Hieb mit auf der Wange querüber,
juchhei braver Johnnie, ich hab’ dich nur lieber!
El recluta
En cas contrari, el meu Johnnie va venir a la ciutat des del camp
amb una gorra cutre i amb una visera cutre!
Ara té un barret, la ploma per sobre,
Salutacions, bon Johnnie, confia en el teu castor!
2 Talla el teu castor i talla’m bé,
Està travessant la frontera a través de files enemigues!
Les boles xiulen allà, allà,
Salutacions, bon Johnnie, confia en el teu castor!
3 Les bales xiulen al teu rostre,
Així que pensa en la teva noia i no tinguis por!
I també portes un cop a la galta,
Salutacions, bon Johnnie, només t’estimo més!
5 Vom verwundeten Knaben/Sobre el nen ferit
Any 1849
En clau de la major
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Herder’s Volkslieder (Cançons populars de Herder)
Llibretista.- Johann Gottfried Herder (1714-1803)
Per a cor a cappella
Període Romàntic
Vom verwundeten Knaben
Es wollt’ ein Mädchen früh aufstehn
Und in den grünen Wald spazieren gehn.
Und als sie nun in den grünen Wald kam,
Da fand sie einen verwund’ten Knab’n.
Der Knab’, der war von Blut so rot,
Und als sie sich verwandt, war er schon tot.
“Wo krieg’ ich nun zwei Leidfräulein,
Die mein fein’s Lieb zu Grabe wein’n?
Wo krieg’ ich nun sechs Reuterknab’n,
Die mein fein’s Lieb zu Grabe trag’n?
Wie lang’ soll ich denn trauern geh’n?
Bis alle Wasser zusammengeh’n?
Ja, alle Wasser gehn nicht zusamm’n,
So wird mein Trauern kein Ende ha’n.
Sobre el nen ferit
Una noia va decidir de llevar-se d’hora
i anar a passejar per el verd boscatge.
I quan ella arribà al verd boscatge,
trobà un noi que estava ferit.
El noi estava tot vermell de sang
i quan ella s’hi atansà, ja era mort.
“On puc trobar dues ploraneres
per plorar a la tomba del meu estimat?
On puc trobar sis joves cavallers
que portin el meu estimat a la tomba?
Quan de temps haig d’estar de dol?
Fins que totes les aigües s’ajuntin?
Sí, les aigües no s’ajuntaran
i així el meu dol no tindrà fi.”
La vida sense música seria un error.
“La vida sense música seria un error” resumeix de manera precisa la importància que la música té a les nostres vides. Schumann, reconegut compositor i pianista del segle XIX, entenia que la música no només és una forma d’entreteniment, sinó que transcendeix això i es converteix en un pilar fonamental per a l’ésser humà. La música ens emociona, ens connecta amb les nostres emocions més profundes i ens permet expressar allò que les paraules moltes vegades no poden. És un llenguatge universal que ens uneix a tots, porta alegria, consol i ens ajuda a trobar sentit a les nostres experiències. Sense música, la vida seria incompleta, tot privant-nos d’un aspecte essencial de la nostra existència. Rober Alexander Schumann