Opus 146
Romançes i Balades per a cor a veus mixtes a cappella
Any 1849- 1851
Indicació de temps.- 5 cançons
1. Brautgesang (Frisch, Sol major)
2. Bänkelsänger Willie (Nicht zu schnell, Sol menor)
3. Der Traum (Langsam, Sol menor)
4. Sommerlied (Nicht schnell, Fa major)
5. Das Schifflein (Nicht schnell, Mi major, amb flauta i corn)
Llibretistes.- 1, 3, 5: Ludwig Uhland (1796-1865)
2: Wilhelm Gerhard, after Robert Burns
4: Friedrich Rückert
Per a cors mixt SATB 1-4
5 Soprano, cor mixt, flauta i corn
Període Romàntic
Llibre IV
1 Brautgesang/Cançó de noces
Any 1849-1851
En clau de sol major
Indicació de temps.- Frisch -Fresc
Llibretista.- Ludwig Uhland (1796-1865)
Per a cors mixt SATB
Període Romàntic
Brautgesang: Das Haus benedei’ ich und preis’ es laut
Das Haus benedei’ ich und preis’ es laut,
Das empfangen hat eine liebliche Braut;
Zum Garten muß es erblühen.
Aus dem Brautgemach tritt eine herrliche Sonn’;
Wie Nachtigalln locket die Flöte,
Die Tische wuchern wie Beete,
Und es springet des Weines goldener Bronn.
Die Frauen erglühen
Zu Lilien und Rosen;
Wie die Lüfte, die losen,
Die durch Blumen ziehen,
Rauschet das Küssen und Kosen.
Cançó de noces
Envejo i celebro en veu alta la casa
que ha acollit una núvia adorable;
al jardí han d’haver-hi flors.
De la cambra nupcial surt un sol esplèndid;
les flautes captiven com els rossinyols,
les taules esponeroses com els planters de flors,
i brolla la font daurada del vi.
Les dones resplendeixen
amb lliris i roses;
com la brisa lleugera
que voleia entre les flors,
murmuregen besades i carícies.
2 Bankelsanger Willie/Willie, el cantant de fira
Any 1849-1851
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Nicht zu schnell (No massa ràpid)
Llibretista.- Robert Burns (1759-1796) traduït per Christoph Wilhelm Leonhard Gerhard (1780-1858)
Per a cors mixt SATB
Període Romàntic
2 Bankelsanger Willie
“O Bänkelsänger Willie!
Du ziehst zum Jahrmarkt aus;
Du willst deine Geige verkaufen;
O Willie, bleibe zu Haus!”
Doch wie man für die Geige
Schon blankes Silber ihm reicht,
Da wird dem armen Willie
Das Auge von Thränen feucht.
“O Willie, verkauf’ deine Geige,
Verkauf’ mir die Geige fein!
O Willie, verkauf’ deine Geige
Und kauf’ dir ein Schöppchen Wein!”
Nein! nimmer verkauf’ ich die Geige!
Mich träfe zu harter Schlag:
Ich hatte mit meiner Geige
Schon manchen glücklichen Tag.
“Jüngst lugt’ ich in der Schenke;
Sie saßen um den Tisch,
Und obenan saß Willie,
Und sang und geigte frisch.
Sie lauschten seinen Tönen;
Wie glühte jedes Gesicht! —
O Bänkelsänger Willie,
Verkauf deine Geige nicht!”
Willie, el cantant de fira
“Oh, Willie, cantant de fira!
Tu vas al mercat;
vols vendre el teu violí;
oh Willie, queda’t a casa!”
Però com que per al violí ja li
ofereixen brillants monedes de plata,
els ulls del pobre Willie
s’omplen de llàgrimes.
“Oh Willie, ven el teu violí,
ven-me el teu bonic violí!
Oh Willie, ven el teu violí
i compra’t una garrafa de vi!”
No! Mai vendré el meu violí!
Seria un cop massa dur;
amb el meu violí he passat
molts dies feliços.
“Fa poc he mirat a dintre la taverna,
tots seien al voltant de la taula,
i al cap seia en Willie,
i amb tremp cantava i tocava el violí.
Tots escoltaven les seves melodies,
com refulgien tots els rostres! –
Oh Willie, cantant de fira,
no venguis el teu violí!”
3 Der Traum/El somni
Any 1849-1851
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Ludwig Uhland (1796-1865)
Per a cors mixt SATB
Període Romàntic
Der Traum
Im schönsten Garten wallten
Zwei Buhlen Hand in Hand,
Zwo bleiche kranke Gestalten,
Sie sassen in’s Blumenland.
Sie küßten sich auf die Wangen,
Sie küßten sich auf den Mund,
Sie hielten sich fest umfangen,
Sie wurden jung und gesund.
Zwei Glöcklein klangen helle,
Der Traum entschwand zur Stund’;
Sie lag in der Klosterzelle,
Er fern in Thurmes Grund.
El somni
En el més formós dels jardins passejaven
dos enamorats agafats de la mà,
dues persones pàl·lides, malaltisses,
s’assegueren al soler de flors.
Dues campanetes ressonaren fort,
el somni s’esvaní a l’instant;
ella està a la cel·la d’un convent,
ell lluny, al fons d’una masmorra.
4 Sommerlied/El seu somni
Any 1849-1851
En clau de fa major
Indicació de temps.- Nicht Schnell (No ràpidament)
Llibretista.- Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a cors mixt SATB
Període Romàntic
Sommerlied
Seinen Traum
Lind’ wob,
Frühling kaum,
Wind schnob,
Seht, wie ist der [Blütentraum]1 verweht!
Wie der Hauch
Kalt weht,
Wie der Strauch
Alt steht,
Der so jung gewesen ist vorher!
Ohne Lust
Schlägt Herz,
Und die Brust
Trägt Schmerz;
O wie hob sie sonst sich frei und froh!
Als ich dir
Lieb war,
O wie mir
Trieb klar
Vor dem Blick ein Freudenlenz empor!
Als ich dich
Gehn sah,
Einsam mich
Stehn sah;
O, wie trug’ ichs, daß mein Leben floh!
Wo ist dein
Kranz, Mai?
Wohnt dir kein
Glanz bei,
Wann der Liebe, Sonnenschein zerrann?
Nachtigall,
Schwing dich,
Laut mit Schall
Bring mich
[Ab, hinab, zur Ros’ hinab ins Grab!]
El seu somni
Lind va teixir,
Primavera amb prou feines,
Va bufar el vent,
Mira, com ha volat el [somni de la flor]1!
Com la brisa
Fredament bufa,
Com l’arbust
Roman vell,
que abans era tan jove.
Sense desig
Batega el cor,
I el pit
suporta el dolor;
Oh, de quina altra manera es va aixecar lliure i alegre!
Quan t’estimava
era estimat per a tu,
O com a mi
Clarament va conduir
Davant la meva mirada, una llum d’alegria es va aixecar!
Quan et vaig veure
Et vaig veure partir
Solitari jo
Em vaig veure drets;
Oh, com vaig suportar que la meva vida fugira!
On és la teva
Corona, May?
No hi ha
Cap esplendor amb tu
quan el sol de lamor va fugir?
Rossinyol,
Balanceja’t,
Forta amb el so
Porta’m
[A baix, a baix, a baix a la rosa a la tomba!]
5 Das Schiffein/El vaixell
Any 1849-1851
En clau de mi major
Indicació de temps.- Nicht schnell (No ràpidament)
Llibretista.- Ludwig Uhland (1796-1865)
Per a soprano, cor mixt, flauta i corn
Període Romàntic
Das Schiffein
Ein Schifflein ziehet leise
den Strom hin seine Gleise,
es schweigen, die drin wandern,
denn keiner kennt den andern.
Was zieht hier aus dem Felle
der braune Waldgeselle?
Ein Horn, das sanft erschallet,
das Ufer widerhallet!
Von seinem Wanderstabe
schraubt jener Stift und Habe,
und mischt mit Flötentönen
sich in des Hornes Dröhnen.
Das Mädchen saß so blöde,
als fehlt’ ihr gar die Rede,
jetzt stimmt sie mit Gesange
zu Horn- und Flötenklange.
Die Rudrer auch sich regen
mit taktgemäßen Schlägen,
das Schiff hinunter flieget,
von Melodie gewieget.
Hart stößt es auf am Rande,
man trennt sich in die Lande.
Wann treffen wir uns, Brüder,
auf einem Schifflein wieder?
El vaixell
Un vaixell planeja lleugerament,
En onades ondulants cavalcant,
No s’hi diu cap paraula,
el silenci és ininterromput;
Fins que un caçador, prenent
La seva banya, està despertant fort
Els ecos amb el seu so,
Rebot de costa a costa.
El seu personal un viatger posat
A part, està jugant suaument,
La flauta, la música unint-se,
Amb la combinació de notes de cornetes.
Una noia, amb por de parlar,
La cadena del silenci es trenca,
Ara aixeca la veu cantant,
Mentre sonen la trompa i la flauta,
Els barquers escolten amb plaer,
I mantenir degudament la mesura.
El vaixell va endavant,
Amb la música que flueix al voltant:
Però tanmateix, en aterrar allà,
Seguim el nostre camí en dos.
Ah! quan de nou, bon germà,
Quan ens trobem?
Robert Alexander Schumann
La música és la força que ens impulsa a tirar endavant quan tot sembla perdut.