ROBERT ALEXANDER SCHUMANN Opus 144

Opus 144

Set Neujahrslied –  Conjunt de cançons de Cap d’Any 

Any 1849- orquestrat 1850

En clau de mi bemoll major

Indicació de temps.- Set moviments, 7 seccions

Per a baríton, cor mixt i orquestra.

Orquestra.-  Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dos corns, dues trompetes, quatre trombons, timbales i cordes.

Llibretista.- Friedrich Rückert (1788-1866)

Període Romàntic

1 Miteherner Zunge da ruft es/Amb una llengua de ferro crida


Any 1849- orquestrat 1850
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Feierlich (Solemnement)
Llibretista.-Friedrich Ruckert (1788-1866)
Per a baríton, cor mixt i orquestra.
Període Romàntic

2 Du herrschtest noch eben mit machtiger Lust/Ara mateix vas governar amb gran desig


Any 1849- orquestrat 1850
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Etwas lenhafter (Una mica més indulgent)
Llibretista.- Friedrich Ruckert (1788-1866)
Per a baríton, cor mixt i orquestra.
Període Romàntic

3 Heil! Heil! Neuer Gebieter der harrenden Welt/Il·lès! Il·lès! Nou governant del món de l’espera


Any 1849- orquestrat 1850
En clau de si bemoll major
Llibretista.- Friedrich Ruckert (1788-1866)
Per a cor
Període Romàntic

4 Hebt, Bruder, die Blicke/Alça els ulls, germà


Any 1849- orquestrat 1850
En clau de re menor
Recitatiu per a baix i cor
Llibretista.-Friedrich Ruckert (1788-1866)
Període Romàntic

5 Lernt Sicheln zu schleifen/Aprèn a esmolar la falç


Any 1849- orquestrat 1850
En clau de si menor
Indicació de temps.- Etwas massiger (Una mica més voluminós)
Llibretista.- Friedrich Ruckert (1788-1866)
Període Romàntic

6 Furst, auf dem thorone des Zeirlaufs/Príncep, al torn del Zeirlauf


Any 1849- orquestrat 1850
En clau de si major
Per a cor
Llibretista.- Friedrich Ruckert (1788-1866)
Període Romàntic

7 Schliesst, Brüder, die Runde/Tanca el cercle, germà


Any 1849- orquestrat 1850
En clau de si bemoll major
Llibretista.- Friedrich Ruckert (1788-1866)
Període Romàntic

Certa vegada un crític el va censurar perquè no componia sonates ortodoxes. La resposta de Schumann fou fervorosa i representa l’actitud romàntica. “Com si totes les imatges mentals haguessin de subordinar-se a una o dues formes!” “Com si cada obra d’art no tingués el seu propi sentit i, per tant, la seva pròpia forma!”

Tenim ací una formulació molt important i molt moderna. Per primera vegada a la música apareix l’enunciat que el contingut i la idea determinen la forma , i no a la inversa. En un grau més gran que altres, fins i tot que Chopin, les formes del qual van ser també anticlàsiques de forma considerable, Schumann va afirmar una estètica completa que fregava l’expressionisme.