Opus 125
5 Heitere Gesänge – Cançons alegres
Any 1851
Indicació de temps.- 5 cançons
1 Die Meerfee
2 Husarenabzug
3 Jung Volkers Lied
4 Frühlingslied
5 Frühlingslust
Llibretistes.-
Georg Karl Immanuel Buddeus (1739-1814)
Karl August Candidus (1817-1872)
Eduard Mörike (1804-1875)
Ferdinand Braun (fl. 1841)
Paul Heyse (1830-1914)
Per a veu i piano
Període Romàntic
1 Die Meerfee/La fada del mar
Any 1851
En clau de do major
Indicació de temps.- Nicht zu schnell (No ràpidament)
Llibretista.- Georg Karl Immanuel Buddeus (1739-1814)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Die Meerfee
Helle Silberglöcklein klingen
Aus der Luft vom Meer;
Leise Mädchenstimmen singen
Fröhlich rings umher;
Und auf leichtem Perlenwagen
Fährt die Fee vorbei,
Von der lauen Luft getragen,
Wallt die Melodei.
Lichte Funken rings umglühten
Sie im heitern Spiel,
Düfte, wie von Rosenblüten,
Wehn vom Mast zum Kiel;
Und der Knabe sieht es träumend
An des Schiffes Bord,
Doch die Wellen tragen schäumend
Die Erscheinung fort.
La fada del mar
Campanetes brillants d’argent ressonen
a l’aire des del mar;
veus suaus de donzelles canten
joiosament tot a l’entorn;
i damunt la seva carrossa de perles
la fada passa pel costat,
transportada per l’aire tebi,
sura la melodia.
Espurnes lluminoses fulguren al seu voltant
en una alegre joc,
flaires, com de roses florides,
alenen des del masteler fins a la quilla;
i el grumet com en somnis ho esguarda
a bord del vaixell,
però les ones escumejants s’emporten
lluny l’aparició.
2 Husarenabzug/La partida dels Hússars
Any 1851
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Im lustigen Tanz (En un ball divertit)
Llibretista.- Karl August Candidus (1817-1872)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Husarenabzug
Aus dem dunklen Tor
Wallt kein Zug von Mücklein;
Horch! Daraus empor
Schallt Trompeterstücklein.
Platz für die schönen Husaren!
Milchmädchen bei Seite!
Drückt euch ans Brückengeländer!
Er ziehn in die Weite
Lustige Knaben.
Freunde! Wie das Hengstlein
Den frohen Lauf tanzt,
Wie sein dickes Wänstlein
Der Hauptmann aufpflanzt.
Seien wir munter und denken wir nicht
An den weißen Stein,
Der ihr Füßelein trug,
Wenn am Brunnen die Liebste
Stand bei der Freundin.
Hei! Vielleicht ein Windstoß
Am Brunnen wirbelt,
Dass, der sonst gelind floß,
Stäubt und verzwirbelt,
Tröste dich, Herzallerliebste!
Die bausigen Backen
Wird dein Husärlein
Dem Gotte der Winde zerhacken!
La partida dels Hússars
Des de la porta fosca
no s’agita cap seguici de follets.
¡¡ Escolta! Des de les altures
sonen melodies de trompetes.
¡¡ Pas als bells hússars!
Camperoles aparteu-vos!
¡¡ Premeu-vos sobre la balustrada del pont!
Marxen cap a la llunyania
els alegres nois.
¡¡ Amics! Quan el cavallet
dansa al pas alegre,
el capità enarbora
la seva enorme panxa.
Permeteu-los estar alegres
i no pensar en la blanca pedra,
on els seus passets els porta quan,
al costat de la font,
roman l’estimada amb l’estimat.
¡¡ Hey! Potser una ràfega de vent
arremoline a la font,
que en un altre moment flueix
polsegós i tranquil.
¡¡ Consola’t, ben estimada del meu cor!
Les inflades galtes del déu del vent
seran despedaçades
pel teu petit hússar.
3 Jung Volkers Lied/Cançó del jove Volker
Any 1851
Indicació de temps.- Sehr lebhaft (Molt animat)
Llibretista.- Eduard Mörike (1804-1875)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Jung Volkers Lied
Und die mich trug im Mutterarm,
Und die mich schwang in Kissen,
Die war ein schön, froh, braunes Weib,
Wollte nichts vom Mannsvolk wissen.
Sie scherzte nur und lachte laut
Und ließ die Freier stehen.
»Möcht’ lieber sein des Windes Braut,
Als in die Ehe gehen!«
Da kam der Wind, da nahm der Wind
Als Buhle sie gefangen,
Von dem hat sie ein lustig Kind,
Jung Volker, mich, empfangen.
Cançó del jove Volker
I la que em portava en braços maternals
i la que m’omplia de petons,
era una dona bella, alegre i morena
que no volia saber res dels homes.
Ella bromejava i reia sorollosament
i deixava plantats els pretendents.
“M’estimaria més ser la núvia del vent
abans d’anar a casori!”
I vingué el vent, i el vent
la captivà com un amant,
i d’ell va concebre un joiós infant,
jo, el jove Volker.
4 Frühlingslied/Cançó de primavera
Any 1851
En clau de la major
Indicació de temps.- Sehr munter (Molt alegre)
Llibretista.- Ferdinand Braun
Per a veu i piano
Període Romàntic
Frühlingslied
Schneeglöckchen klingen wieder,
Schneeglöckchen bringen wieder
Uns heitre Tag’ und Lieder;
Wie läuten sie so schön
Im Thal und auf den Höhn.
Der König ziehet ein!
Der König ist erschienen;
Ihr sollt ihm treulich dienen
Mit heitrem Blick und Mienen!
O laßt den König ein!
Er kommt vom Sterngefilde,
Und führt in seinem Schilde
Die Güte und die Milde;
Er trägt die Freud’ und Lust
Als Stern an seiner Brust,
Ist gnädig Jedermann,
Den Herren und den Knechten,
Den Guten und den Schlechten,
Den Bösen und Gerechten,
Sieht Alle lieblich an.
Ihr aber fragt und wißt es,
Und wer’s auch weiß, vergißt es,
Der König Frühling ist es;
Entgegen ihm mit Sang,
Mit Saitenspiel und Klang!
Der König ziehet ein!
Der König ist erschienen.
Ihr sollt ihm treulich dienen
Mit heitrem Blick und Mienen!
O laßt den König ein!
Cançó de primavera
Els lliris de neu dringuen de nou,
els lliris de neu ens porten de nou
dies alegres i cançons;
que bonic que sonen
a la vall i a les alçàries.
La reina fa la seva entrada!
La reina ha aparegut;
l’heu de servir fidelment
amb posat i esguard alegres!
Oh, feu entrar la reina!
Ella arriba d’un espai d’estrelles,
i en el seu escut porta
la bondat i la dolcesa,
ella porta l’alegria i el goig
com un estel al seu pit;
és benigne per a tothom,
els senyors i els servents,
els bons i els dolents,
els malvats i els justos,
a tots els considera amb gentilesa.
Ho pregunteu i per tant ho sabeu,
i qui ja ho sap ho oblida,
és la reina primavera;
aneu al seu encontre amb cançons,
amb el so i el dring dels violins!
La reina fa la seva entrada!
La reina ha aparegut.
L’heu de servir fidelment
amb posat i esguard alegres!
Oh, feu entrar la reina!
5 Frühlingslust/Ara floreixen les roses
Any 1851
En clau de re major
Indicació de temps.- Lebhaft, heiter (Viva, alegre)
Llibretista.- Paul Heyse (1830-1914)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Frühlingslust
Nun stehen die Rosen in Blüte,
Da wirft die Liebe ein Netzlein aus.
Du schwanker, loser Falter,
Du hilfst dir nimmer heraus!
Und wenn ich wäre gefangen
In dieser jungen Rosenzeit,
Und wär’s die Haft der Liebe,
Ich müßte vergehen vor Leid.
Ich mag nicht sehen und sorgen;
Durch blühende Wälder schweift mein Lauf.
Die lustigen Lieder fliegen
Bis in die Wipfel hinauf.
Ara floreixen les roses
Ara floreixen les roses,
l’amor para la seva xarxa,
tu, papallona indecisa i voluble,
mai et podràs alliberar!
I si jo estigués atrapat
en aquest temps de roses novelles,
encara que fos la captivitat de l’amor,
moriria de pena.
I no em vull delir ni preocupar-me;
passejo travessant boscos florits.
Els cants airosos volen
amunt fins les capçades.
ROBERT SCHUMANN Cinc cançons alegres, op 125
Les “cançons alegres” no són exactament el que esperaries de Robert Schumann com a cançó del cigne. En sentit estricte, les Cinc cançons alegres, op. 125, no són les “últimes” cançons del mestre, sinó simplement l’últim cicle de cançons que ell mateix va imprimir abans del seu col·lapse psicològic. Aquesta sèrie, creada el 1850/51, havia d’anar seguida d’obres fosques tardanes com els poemes de la reina Mary Stuart. A l’Opus 125, el difunt Schumann està lliure de la profunda resignació i de l’expressió avorrida i pàl·lida de moltes de les seves cançons últimes. Aquí canta gairebé despreocupat sobre les fades marines i els hússars, sobre un jove cantant i sobre la primavera. Hi ha un to tan íntim a la parella de les cançons finals Spring Song i Spring Lust que es pot escoltar l’entusiasme expressat repetidament de Schumann per aquesta època de l’any.