Opus 104
Set Lieders (Cançons) per a veu i piano
Any 1851
Indicació de temps.- 7 cançons
Mond, meiner Seele Liebling
Viel Glück zur Reise
Du nennst mich armes Mädchen
Der Zeisig
Reich’ mir die Hand
Die letzten Blumen starben
Gekämpft hat meine Barke
Llibretista.- Elisaveta Kulman (1808-1825) poetessa que va morir als 17 anys
Per a veu i piano
Període romàntic
1 Mond, meiner Seele Liebling/Lluna, amor de la meva ànima
Any 1851
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Langsam
Llibretista.- Elisaveta Kulman (1808-1825)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Mond, meiner Seele Liebling
Mond, meiner Seele Liebling,
Wie siehst du heut’ so blass?
Ist eines deiner Kinder,
O Mond, vielleicht unpass?
Kam dein Gemahl, die Sonne,
Vielleicht dir krank nach Haus?
Und du trittst aus der Wohnung,
Weinst deinen Schmerz hier aus?
Ach! guter Mond, ein gleiches
Geschick befiel auch mich.
Drin liegt mir krank die Mutter,
Hat mich nur jetzt um sich!
So eben schloss ihr Schlummer
Das Aug’ ein Weilchen zu;
Da wich, mein Herz zu stärken,
Vom Ort ich ihrer Ruh.
Trost sei mir, Mond, dein Anblick,
Ich leide nicht allein:
Du bist der Welt Mitherrscher,
Und kannst nicht stets dich freun!
Lluna, amor de la meva ànima
Lluna, amor de la meva ànima,
per què estàs avui tan pàl·lida?
Potser un dels teus fills,
oh lluna, està malalt?
El teu espòs, el sol, potser
ha tornat malalt a casa?
I tu has sortit a fora
per plorar aquí la teva pena?
Ai, benèvola lluna, un fat semblant
m’ha sobrevingut a mi també.
A dins, la mare jeu al llit malalta
i només em té a mi al seu costat!
Ara mateix, la son ha tancat
els seus ulls per un moment,
aleshores l’he deixat en el seu repòs
per donar forces al meu cor.
Lluna, que el teu esguard em reconforti,
no pateixo tota sola:
tu ets una de les sobiranes del món
i no te’n pots gaubar sempre!
2 Viel Glück zur Reise/Bona sort per al viatge, orenetes!
Any 1851
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Lebhaft (Animat)
Llibretista.- Elisaveta Kulman (1808-1825)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Viel Glück zur Reise
Viel Glück zur Reise, Schwalben!
Ihr eilt, ein langer Zug,
Zum schönen warmen Süden
In frohem kühnen Flug.
Gern möchte wohl die Reise
Ich einmal tun mit euch,
Zu seh’n die tausend Wunder,
Die darbeut jedes Reich.
Doch immer käm ich wieder,
Wie schön auch jedes Land,
Und reich an Wundern wäre,
Zurück in’s Vaterland.
Bona sort per al viatge, orenetes!
Bona sort per al viatge, orenetes!
En una llarga bandada us apresseu
vers el sud, formós i càlid,
amb un vol joiós i ardit.
De grat voldria fer el viatge
algun dia amb vosaltres,
per veure les mil meravelles
que ofereix cada reialme.
Però jo sempre tornaria,
per més bonic que fos
cada país i ric en meravelles,
a la meva pàtria.
3 Du nennst mich armes Mädchen/Tu em dius pobra noia
Any 1851
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Nicht schnell (No ràpidament)
Llibretista.- Elisabeth Kulmann (1808-1825)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Du neenst mich armes Mädchen
Du nennst mich — armes Mädchen;
Du irrst, ich bin nicht arm.
Entreiss dich, Neugier halber,
Einmal des Schlafes Arm,
Und schau’ mein niedres Hüttchen,
Wenn sich die Sonne hold
Am Morgenhimmel hebet:
Sein Dach ist reines Gold!
Komm’ Abends, wann die Sonne
Bereits zum Meere sinkt,
Und sieh’ mein einzig Fenster,
Wie’s von Topasen blinkt!
Tu em dius pobra noia
Tu em dius pobra noia,
i t’equivoques, jo no soc pobra.
Per curiositat, desferma’t
per una vegada dels braços de la son,
i esguarda la meva humil, petita cabana,
quan enciser el sol surt
al cel del matí:
la seva teulada és or pur!
Vine al vespre, quan el sol
és a punt de pondre’s al mar,
i esguarda la meva única finestra
com brilla amb pedres de topazi!
4 Der Zeisig/El lluer
Any 1851
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Munter (Animada)
Llibretista.- Elisabeth Kulmann (1808-1825)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Der Zeisig
Wir sind ja, Kind, im Maie,
Wirf Buch und Heft von dir!
Komm’ einmal her in’s Freie,
Und sing’ ein Lied mit mir.
Komm, singen fröhlich beide
Wir einen Wettgesang,
Und wer da will, entscheide,
Wer von uns besser sang!
El lluer
Nen, ja som al mes de maig,
deixa de banda llibres i quaderns!
Vine aquí, a l’aire lliure,
i canta amb mi una cançó.
Vine, cantem tots dos joiosament
en un concurs de cant,
i qui vulgui que decideixi
qui dels dos canta millor!
5 Reich’ mir die Hand, o Wolke/Dóna’m la mà, oh núvol
Any 1851
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Mit Affect (Amb afecte)
Llibretista.- Elisabeth Kulmann (1808-1825)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Reich’ mir die Hand, o Wolke
Reich mir die Hand, o Wolke,
Heb mich zu dir empor!
Dort stehen meine Brüder
Am offnen Himmelstor.
Sie sind’s, obgleich im Leben
Ich niemals sie geseh’n:
Ich seh’ in ihrer Mitte
Ja unsern Vater steh’n!
Sie schau’n auf mich hernieder,
Sie winken mir zu sich.
O reich’ die Hand mir, Wolke,
Schnell, schnell erhebe mich!
Dóna’m la mà, oh núvol
Dóna’m la mà, oh núvol,
fes-me pujar cap a tu!
Allà estan els meus germans
a la porta oberta del cel.
Ells són allà, encara que a la vida
jo mai els he vist:
enmig d’ells veig
que hi ha el nostre pare!
M’esguarden aquí baix,
i em fan senyals que vagi amb ells.
Oh núvol, dóna’m la mà,
de pressa, de pressa, fes-me pujar!
6 Die letzten Blumen starben/S’han mort les últimes flors
Any 1851
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Langsam, mit tiefer Empfindung (A poc a poc, amb un sentiment profund)
Llibretista.- Elisabeth Kulmann (1808-1825)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Die letzten Blumen starben
Die letzten Blumen starben!
Längst sank die Königin
Der warmen Sommermonde,
Die holde Rose hin!
Du, hehre Georgine,
Erhebst nicht mehr dein Haupt!
Selbst meine hohe Pappel
Sah ich schon halb entlaubt.
Bin ich doch weder Pappel,
Noch Rose zart und schlank,
Warum soll ich nicht sinken,
Da selbst die Rose sank?
S’han mort les últimes flors
S’han mort les últimes flors!
Fa molt de temps que la reina
dels càlids dies d’estiu
ha caigut morta!
Tu, dàlia sublim,
ja no aixeques el cap!
Fins i tot el meu alt pollancre
ja ha perdut la meitat de les fulles.
Jo que no soc ni un pollancre
ni una rosa, delicada i esvelta,
per què no m’hauria de morir
si fins i tot les roses es marceixen?
7 Gekämpft hat meine Barke/La meva barca ha lluitat
Any 1851
En clau de mi bemoll major
Llibretista.- Elisabeth Klumann (1808-1825)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Gekämpft hat meine Barke
Gekämpft hat meine Barke
Mit der erzürnten Flut.
Ich seh’ des Himmels Marke,
Es sinkt des Meeres Wut.
Ich kann dich nicht vermeiden,
O Tod nicht meiner Wahl!
Das Ende meiner Leiden
Beginnt der Mutter Qual.
O Mutterherz, dich drücke
Dein Schmerz nicht allzu sehr!
Nur wenig Augenblicke
Trennt uns des Todes Meer.
Dort angelangt, entweiche
Ich nimmermehr dem Strand:
Seh’ stets nach dir, und reiche
Der Landenden die Hand.
La meva barca ha lluitat
La meva barca ha lluitat
contra les aigües enfurismades.
Veig, al límit del cel,
que amaina la fúria del mar.
No et puc pas evitar,
oh mort, que no puc escollir!
La fi dels meus sofriments
és el principi del dolor de la meva mare.
Oh mare, que la pena
no oprimeixi amb excés el teu cor!
Tan sols en pocs moments
ens separarà el mar de la mort.
Un cop arribi a l’altre costat,
no deixaré mai el ribatge,
sempre t’esguardaré i donaré
la mà als que desembarquen.
Clara Schumann
Estic aprenent a entendre millor el seu caràcter rar i bell cada dia. Hi ha alguna cosa tan fresca i tan tranquil·litzant en ell, sovint és tan infantil i, de nou, tan ple dels millors sentiments. La seva és una naturalesa juvenil i oberta combinada amb una serietat masculina de propòsits.