Opus 103
Mädchenlieder – Quatre duets
Any 1851
Indicació de temps.- Quatre duets
1 Mailied
2 Frühlingslied
3 An die Nachtigall
4 An den Abendstern
Llibretista.- Elisaveta Kulman (1808-1825)
Per a dues Sopranos o Soprano i Contralt i piano
1 Mailied/Cançó de maig
Any 1851
Per a dues Sopranos o Soprano i Contralt i piano
Llibretista.- Elisaveta Kulman (1808-1825)
Període Romàntic
Mailied
Pflücket Rosen, um das Haar
Schön damit zu kränzen,
Reihe dich, o junge Schar,
Dann zu frohen Tänzen!
Nehmt die Leier von der Wand
Kränzet sie und gebet
Sie dem Sänger in die Hand,
Der sie uns belebet.
Freuet euch, so lang der Mai
Und der Sommer währet;
Nur zu bald sind sie vorbei,
Und der Winter kehret.
Lange müsst ihr dann aufs neu
Bei der Lampe sitzen,
Und bei ew’gem Einerlei
Saurer Arbeit schwitzen.
Cançó de maig
Colliu roses per coronar bellament
els vostres cabells,
poseu-vos en filera, oh jove colla,
per a una alegre dansa!
Despengeu la lira de la paret,
coroneu-la i poseu-la
a les mans del cantaire
que la farà revifar per a nosaltres.
Alegreu-vos mentre el maig
i l’estiu durin;
ben aviat hauran passat
i tornarà l’hivern.
Llavors de nou haureu
de seure al costat de la llàntia
i, amb una eterna monotonia,
suar per un penós treball.
2 Frühlingslied/Cançó de primavera
Any 1851
Per a dues Sopranos o Soprano i Contralt i piano
Llibretista.- Elisaveta Kulman (1808-1825)
Període Romàntic
Frühlingslied
Der Frühling kehret wieder,
Und schmücket Berg und Tal;
Schon tönen rings die Lieder
Der süßen Nachtigall.
Wie steiget hoch die Sonne
Ins Himmelblau hinauf,
Verbreitet Lust und Wonne
Auf ihrem weiten Lauf!
Es eilen Schaf’ und Rinder
Der grünen Wiese zu;
Es blickt aufs Spiel der Kinder
Der Greis aus seiner Ruh
Cançó de primavera
Ha tornat la primavera
i orna les muntanyes i les valls;
tot a l’entorn ja ressonen els cants
del dolç rossinyol.
Com s’enlaira el sol
endalt al cel blau,
escampant goig i delícia
en el seu llarg trajecte!
Les ovelles i els vedells s’apressen
vers les verdes prades;
els jocs dels infants contempla
l’ancià des del seu repòs.
3 An die Nachtigall/Al rossinyol
Any 1851
Per a dues Sopranos o Soprano i Contralt i piano
Llibretista.- Elisaveta Kulman (1808-1825)
Període Romàntic
An die Nachtigall
Bleibe hier und singe,
Liebe Nachtigall!
Dein Gesang erklinge
Schmetternd überall.
Flur und Waldung lauschet,
Alles hört dir zu;
Nicht ein Blättchen rauschet,
Bleiben all in Ruh.
Dich bewundernd schweiget
Rings der Vögel Chor,
Seinen Höhn entsteiget
‘s Eichhorn, wird ganz Ohr.
Hör’ ich recht, so brauset
Minder jetzt der Bach,
Da hier Stille hauset,
Läßt sein Toben nach.
Bleibe hier und singe,
Liebe Nachtigall!
Dein Gesang erklinge
Schmetternd überall.
Al rossinyol
Resta aquí i canta,
estimat rossinyol!
Que el teu cant ressoni
amb força a tot arreu.
Els camps i els boscos paren l’orella,
tothom t’escolta;
ni tan sols una petita fulla fa fressa,
tots resten en silenci.
Amb admiració per a tu calla
el cor d’ocells al voltant,
baixant de les seves alçades,
l’esquirol és tot orelles.
Si jo sento bé, el murmuri
del rierol és ara més fluixet,
atès que aquí regna el silenci,
es calma la seva fúria.
Resta aquí i canta,
estimat rossinyol!
Que el teu cant ressoni
amb força a tot arreu.
4 An den Abendstern/A l’estrella del vespre
Any 1851
Per a dues Sopranos o Soprano i Contralt i piano
Llibretista.- Elisaveta Kulman (1808-1825)
Període Romàntic
An den Abendstern
Schweb empor am Himmel,
Schöner Abendstern!
Sieht im Glanzgewimmel
Jeder dich ja gern.
Gehn sie auf, gehn nieder
Sie am Himmelsrand,
Keinen deiner Brüder
Schmückt ein solch Gewand.
Ihr’s scheint an den Kanten
Leicht mit Gold beklebt,
Dein’s aus Diamanten
Durch und durch gewebt.
Steht auch dir zur Seiten
Oft des Mondes Pracht,
Strahlst du doch bei Weiten
Hehrer durch die Nacht.
Ihm leiht fremde Helle
Seinen Perlenglanz,
Voll aus eigner Quelle
Strömt dein Sonnenglanz.
Schweb empor am Himmel,
Schöner Abendstern!
Sieht im Glanzgewimmel
Jeder dich ja gern.
A l’estrella del vespre
Sura cap amunt al cel,
formosa estrella del vespre!
Entre la munió resplendent
tothom t’esguarda amb delit.
Tant si s’enlairen o davallen
al voral del cel,
cap de les teves germanes
té el mateix ornament.
El seu, sembla tenir traces d’or
encastades a les vores,
el teu, està amb diamants
de cap a cap entreteixit.
Encara que al teu costat hi ha
sovint l’esplendor de la lluna,
tu brilles molt més superba
a través de la nit.
A la lluna, una claror aliena
li dóna la seva resplendor de perla,
plenament, de la teva pròpia deu
brolla la teva brillantor de sol.
Sura cap amunt al cel,
formosa estrella del vespre!
Entre la munió resplendent
tothom t’esguarda amb delit.
Resulta difícil deslligar el món afectiu i psicològic que envolta la complexa existència humana de Robert Schumann de l’univers creatiu que va il·luminar la magnitud de la seva obra musical.