FRANZ PETER SCHUBERT D 93

Lieder amb acompanyament de piano
Cicles i col·leccions de cançons

Silhouette of Franz Schubert (1797-1828)

D 93  Don Gayseros
Any 1815
Any publicació 1894
Cicle de tres lieds per una sola veu
Llibretista.- Friedrich de la Motte Fouqué (1777-1843)
Llenguatge.- Alemany
Període Romàntic

D 93/1 Don Gayseros

Any composició 1813/14
Indicació de temps.- Mässig (Moderat), en fa major

Nº1: Don Gayseros: Mässig(Moderat) Fa major

Nº2: Nächtens klang die süsse Laute:  Gemässigt (Moderat) Fa major

Nº3: An dem jungen Morgen himmel: Etwas geschwind, doch kraftvol (Una mica ràpid però poderós) En mi bemoll major

Don Gayseros

“Don Gayseros, Don Gayseros,
Wunderlicher, schöner Ritter,
Hast mich aus der Burg beschworen,
Lieblicher, mit Deinen Bitten.

Don Gayseros, Dir im Bündniß,
Lockten Wald und Abendlichter.
Sieh mich hier nun, sag’ nun weiter,
Wohin wandeln wir, Du Lieber?”

“Donna Clara, Donna Clara,
Du bist Herrin, ich der Diener,
Du bist Lenk’rin, ich Planet nur,
Süße Macht, o wollst gebieten!”

“Gut, so wandeln wir den Berghang
Dort am Kruzifixe nieder;
Wenden drauf an der Kapelle
Heimwärts uns, entlängst die Wiesen.”

“Ach, warum an der Kapelle?
Ach, warum bei’m Kruzifixe?” –
“Sprich, was hast Du nun zu streiten?
Meint ich ja, Du wärst mein Diener.”

“Ja, ich schreite, ja ich wandle,
Herrin ganz nach Deinem Willen.” –
Und sie wandelten zusammen,
Sprachen viel von süßer Minne

“Don Gayseros, Don Gayseros,
Sieh, wir sind am Kruzifixe,
Hast Du nicht Dein Haupt gebogen
Vor dem Herrn, wie andre Christen?”

“Donna Clara, Donna Clara,
Konnt’ ich auf was anders blicken
Als auf Deine zarten Hände,
Wie sie mit den Blumen spielten?”

“Don Gayseros, Don Gayseros,
Konntest Du denn nichts erwiedern,
Als der fromme Mönch Dich grüßte,
Sprechend: Christus geb’ Dir Frieden?”

“Donna Clara, Donna Clara,
Durft’ ins Ohr ein Laut mir dringen,
Irgend noch ein Laut auf Erden,
Da Du flüsternd sprachst: Ich liebe?”

“Don Gayseros, Don Gayseros,
Sieh’ vor der Kapelle blinket
Des geweihten Wassers Schaale!
Komm und thu’ wie ich, Geliebter!”

“Donna Clara, Donna Clara,
Gänzlich muß ich jetzt erblinden,
Denn ich schaut’ in Deine Augen,
Kann mich selbst nicht wieder finden.”

“Don Gayseros, Don Gayseros,
Thu mir’s nach, bist Du mein Diener,
Tauch’ ins Wasser Deine Rechte,
Zeichn’ ein Kreuz auf Deine Stirne.”

Don Gayseros schwieg erschrocken,
Don Gayseros floh von hinnen;
Donna Clara lenkte bebend
Zu der Burg die scheuen Tritte.

Don Gayseros Nº1

“Don Gayseros, Don Gayseros,
Singular i bell cavaller,
M’has implorat de deixar el castell,
Molt estimat, amb les teves súpliques.

Don Gayseros, juntament amb tu,
La forest i la llum del capvespre m’han seduït.
Mira, ara soc aquí, digues-me doncs,
Cap on anirem, estimat?”

“Dona Clara, Dona Clara,
Tu ets la senyora, jo soc el servent,
Tu dirigeixes, jo només soc el teu planeta,
Dolça autoritat, oh, ordena el teu voler!”

“Bé, anirem pel vessant de la muntanya
Fins allà baix a la creu;
A la capella tornarem
Cap a casa, a través de les prades.”

“Ai, per què a la capella?
Ai, per què a la creu?”
“Digues-me, per què t’hi oposes?
Jo pensava que eres el meu servent.”

“Sí, hi aniré, sí, caminaré,
Senyora, tal com desitges.”
I caminaren ensems,
Parlant a pler del dolç amor.

“Don Gayseros, Don Gayseros,
Mira, hem arribat a la creu,
Per què no has inclinat el cap
Davant el Senyor, com els altres cristians?”

Dona Clara, Dona Clara,
És que podia veure res d’altre
Que les teves delicades mans
Jugant amb les flors?”

“Don Gayseros, Don Gayseros,
No podies haver respost
Quan el monjo pietós et saludà
Dient: que Crist et doni la pau?”

“Dona Clara, Dona Clara,
Podia penetrar cap so a les meves orelles,
Cap mena de so de la terra,
Quan tu em dius xiuxiuejant: t’estimo?”

“Don Gayseros, Don Gayseros,
Mira, davant la capella resplendeix
La pica de l’aigua beneita!
Vine i fes com jo, estimat!”

“Dona Clara, Dona Clara,
Crec que m’he tornat cec del tot
Car he mirat els teus ulls
I no em puc trobar a mi mateix.”

“Don Gayseros, Don Gayseros,
Fes com jo, tu ets els meu servent,
Fica la teva mà dreta a l’aigua
I fes el signe de la creu al teu front.”

Don Gayseros callà espantat,
Don Gayseros fugí d’aquell lloc;
Dona Clara, tremolant, dirigí
Els seus tímids passos vers el castell.

D 93/2 Don Gayseros

Indicació de temps.- Gemässigt (Moderat), en fa major

 Don Gayseros 2

Nächtens klang die süße Laute,
Wo sie oft zu Nacht geklungen,
Nächtens sang der schöne Ritter,
Wo er oft zu Nacht gesungen.

Und das Fenster klirrte wieder,
Donna Clara schaut’ herunter,
Aber furchtsam ihre Blicke
Schweifend durch das thau’ge Dunkel.

Und statt süßer , Minnereden
Statt der Schmeichelworte Kunde
Hub sie an ein streng Beschwören:
“Sag, wer bist Du, finstrer Buhle?”

“Sag, bei Dein’ und meiner Liebe,
Sag, bei Deiner Seelen Ruhe,
Bist ein Christ Du? Bist ein Spanier?
Stehst Du in der Kirche Bunde?”

“Herrin, hoch hast Du beschworen,
Herrin, ja, Du sollst’s erkunden.
Herrin, ach, ich bin kein Spanier,
Nicht in Deiner Kirche Bunde.

Herrin, bin ein Mohrenkönig,
Glüh’nd in Deiner Liebe Gluthen,
Groß an Macht und reich an Schätzen,
Sonder gleich an tapferm [Muthe]5.

Röthlich blüh’n Granadas Gärten,
Golden stehn Alhambras Burgen,
Mohren harren ihrer [Kön’gin]6, –
Fleuch mit mir durch’s thau’ge Dunkel.”

“Fort, Du falscher Seelenräuber,
Fort, Du Feind!” – Sie wollt’ es rufen,
Doch bevor sie Feind gesprochen,
Losch das Wort ihr aus im Munde.

Ohnmacht hielt in [dunkeln]7 Netzen,
Ihr den schönen Leib umschlungen.
Er alsbald trug sie zu Rosse,
Rasch dann fort im nächt’gen Fluge

Don Gayseros 2

A la nit sonava el dolç so,
On sovint sonaven a la nit,
A la nit cantava el bell cavaller,
On cantava sovint a la nit.

I la finestra va tornar a sonar,
Donna Clara va mirar cap avall,
Però la seva mirada és tímida
Vagant per la foscor que es desglaç.

I en comptes de més dolç, Minnereden
En lloc de les paraules afalagadores, client
Aixequeu-los un sever encanteri:
“Digues, qui ets, amant fosc?”

“Digues, pel teu amor i pel meu,
Digues, per la resta de la teva ànima,
Ets cristià? Ets espanyol?
Estàs a l’aliança de l’església?”

“Senyora, has jurat alt,
Mestra, sí, hauries d’explorar-ho.
Senyora, oh, no sóc espanyola,
No al teu pacte de l’església.

Senyora, soc un rei moro,
Brillant en la resplendor del teu amor,
Gran en poder i ric en tresor,
Especial de seguida per valent [Muthe]5.

Els jardins de Granada floreixen vermells,
Els castells de l’Alhambra són daurats,
Els moros esperen la seva [Reina]6, –
Fugiu amb mi a través de la foscor que es desglaça”.

“Fora, fals robador d’ànimes,
Fora, enemic!” – Volia cridar,
Però abans de parlar enemic,
Esborra la paraula de la seva boca.

Desmais retingut en [fosques]7 xarxes,
El seu bell cos l’envoltava.
De seguida la va portar a cavall,
Aleshores, afanyeu-vos al vol de la nit

D 93/3 Don Gayseros

Indicació de temps.- Recitatiu, en mi bemoll major

Don Gayseros 3

An dem jungen Morgenhimmel
Steht die reine Sonne klar,
Aber Blut quillt auf der Wiese,
Und ein Roß, des Reiters baar,
Trabt verschüchtert in der Runde,
Starr steht eine reis’ge Schaar.
Mohrenkönig, bist erschlagen
Von dem tapfern Brüderpaar,
Das Dein kühnes Räuberwagniß
Nahm im grünen Forste wahr!

Donna Clara kniet bei’m Leichnam
Aufgelöst ihr goldnes Haar,
Sonder Scheue nun bekennend,
Wie ihr lieb der Todte war.
Brüder bitten, Priester lehren,
Eins nur bleibt ihr offenbar.
Sonne geht, und Sterne kommen,
Auf und nieder schwebt der Aar,
Alles auf der Welt ist Wandel
Sie allein unwandelbar.
Endlich bau’n die treuen Brüder
Dort Kapell’ ihr und Altar,
Betend nun verrinnt ihr Leben,
Tag für Tag und Jahr für Jahr,
Bringt verhauchend sich als Opfer
Für des Liebsten Seele dar.

Don Gayseros Nº3

Al cel, de bon hora al matí,
Diàfan, el sol brilla ben clar,
Però a la prada hi corre la sang,
I un corser mancat de cavaller,
Trota atemorit donant voltes;
Immòbil, una tropa de mercenaris és allà.
Rei dels moros, has estat mort
Per el parell dels valents germans
Que en la verda forest s’adonaren
Del teu agosarat segrest!

Dona Clara s’agenolla davant el cadàver,
Esbullats els seus daurats cabells,
Reconeixent sense temença
Com el mort li era estimat.
Els germans li preguen, els sacerdots l’aconsellen,
Però una sola cosa resta evident per a ella.
El sol es pon, les estrelles apareixen,
L’àguila sura i davalla planant,
Tot canvia en el món,
Només ella roman immutable.
Finalment, els fidels germans li basteixen
Allà, una capella i un altar,
Ara, la seva vida passa pregant,
Dia rere dia, any rere any,
Desalenada, s’ofereix en sacrifici
Per a l’ànima del seu estimat.

Va ser Schubert qui va tornar les cançons novament “respetables” com als segles XV i XVI, quan els compositors basaven les seves misses en melodies folklòriques. Amb la declinació de popularitat de la cantata, sorgeix un tipus particularment ric i elaborat de cançó amb acompanyament de piano: el lied (“cançó”, en alemany). Shubert en va ser el principal exponent.