Lieder amb acompanyament de piano
Cicles i col·leccions de cançons
D 957
Schwanengesang-El cant del signe
Cicle de 13 cançons
Any 1828 agost-octubre
Primera publicació 1829
Indicació de temps.- 13 (14) Cançons:
1. Liebesbotschaft
2. Kriegers Ahnung
3. Frühlingssehnsucht
4. Ständchen
5. Aufenthalt
6. In der Ferne
7. Abschied
8. Der Atlas
9. Ihr Bild
10. Das Fischermädchen
11. Die Stadt
12. Am Meer
13. Der Doppelgänger
14. Die Taubenpost [*]
*] Schubert no tenia la intenció d’incloure Die Taubenpost (núm. 14) al cicle de cançons, tot i que apareix al mateix manuscrit i es va publicar per primera vegada com a part del cicle. Com s’esmenta a l’edició revisada del Catàleg Deutsch, el manuscrit de la cançó va ser escrit en un paper diferent i enquadernat juntament amb els 13 originals per Tobias Haslinger el 1829, en el moment de la primera edició. Amb l’edició revisada de Deutsch, el 1978, a l’obra se li va assignar un número Deutsch separat (D.965a), per aclarir encara més que no pertany al cicle. Com que aquesta correcció és força recent, totes les edicions de la cançó anteriors a la seva publicació a la Neue Schubert-Ausgabe, el 1988, encara la mostren com a part del cicle. Per tant, els cantants que interpreten o graven el cicle haurien de considerar seriosament si inclouen la cançó o no, atès que clarament no era la intenció de Schubert.
Llibretistes.- Nos.1-7: Ludwig Rellstab (1799–1860)
Nos.8-13: Heinrich Heine (1797–1856)
No.14: Johann Gabriel Seidl (1804–1875)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
14. Die Taubenpost/El Post de Coloms
Llibretista.- Johann Gabriel Seidl (1804–1875)
Ich hab eine Brieftaub’ in meinem Sold,
Die ist gar ergeben und treu,
Sie nimmt mir nie das Ziel zu kurz,
Und fliegt auch nie vorbei.
Ich sende sie viel tausendmal
Auf Kundschaft täglich hinaus,
Vorbei an manchem lieben Ort
Bis zu der Liebsten Haus.
Dort schaut sie zum Fenster heimlich hinein,
Belauscht ihren Blick und Schritt,
Gibt meine Grüße scherzend ab
Und nimmt die ihren mit.
Kein Briefchen brauch ich zu schreiben mehr,
Die Träne selbst geb ich ihr:
Oh, sie verträgt sie sicher nicht,
Gar eifrig dient sie mir.
Bei Tag, bei Nacht, im Wachen, im Traum,
Ihr gilt das alles gleich,
Wenn sie nur wandern, wandern kann,
Dann ist sie überreich.
Sie wird nicht müd, sie wird nicht matt,
Der Weg ist stets ihr neu;
Sie braucht nicht Lockung, braucht nicht Lohn,
Die Taub ist so mir treu.
Drum heg ich sie auch so treu an der Brust,
Versichert des schönsten Gewinns;
Sie heißt – die Sehnsucht!
Kennt ihr sie? Die Botin treuen Sinns
El Post de Coloms
Tinc un colom missatger treballant per a mi,
que és totalment devot i fidel,
mai no queda curt de la meva destinació
ni vola més enllà.
L’envio milers de vegades
al dia, en missions de reconeixement,
passant per molts llocs estimats,
fins que arriba a casa del meu estimat.
Allà mira per la finestra d’amagat,
observant les seves mirades i escoltant els seus passos,
en broma transmet les meves salutacions
i porta les seves amb ell.
Ja no necessito escriure cap nota,
només li dono les meves llàgrimes:
Oh, definitivament no les perdrà,
tan desitjós em serveix.
Durant el dia, de nit, despert, somiant,
no importa:
mentre viatja, que pugui viatjar,
llavors té riqueses en abundància!
No es cansa, no es defalleix,
el camí sempre li és nou;
no necessita suborns, no necessita salaris,
aquest colom m’és tan fidel!
A canvi, per tant, l’aprecio fidelment al meu pit,
assegurant-li la millor recompensa;
s’anomena anhel! Ho coneixes?
El missatger de la devoció més fidel.