Lieder per a qualsevol veu i piano
D 10
Der Vatermörder/El parricida
Any 1811
Any publicació 26 de desembre de 1811. Publicat per primera vegada el 1894 a la Gesamtausgabe.
En clau de do menor
Indicació de temps.- Allegro con moto
Llibretista.- Gottlieb Conrad Pfeffel (1736-1809)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Segons la teoria de Freud sobre el complex d’Èdip, és el més natural del món que els fills desitgin matar els seus pares i retrocedir horroritzats davant el suggeriment que això és el que els agradaria fer. La societat condemna el parricidi com a antinatural simplement perquè és el que anhela la natura. Hem de mantenir una tapa a la identificació.
En aquesta història, el fill assassí intenta escapar del món de la cultura al món de la natura només per trobar que la civilització i els seus descontentaments l’han seguit. Fins i tot els infants innocents del seu niu criden denunciant la seva culpa. El seu intent de silenciar-los (de nou a través de la violència) és un senyal que la veu interior de la consciència és més forta que qualsevol altra cosa.
Der Vatermörder
.Ein Vater starb von Sohnes Hand.
Kein Wolf, kein Tyger, nein!
Der Mensch, der Thiere Fürst, erfand
Den Vatermord allein.
Der Thäter floh, um dem Gericht
Sein Opfer zu entziehn,
In einen Wald; doch konnt’ er nicht
Den innern Richter fliehn.
Verzehrt, und hager, stumm und bleich,
Mit Lumpen angethan,
Dem Dämon der Verzweiflung gleich,
Traf ihn ein Häscher an.
Voll Grimm zerstörte der Barbar
Ein Nest mit einem Stein,
Und mordete die kleine Schaar
Der armen Vögelein.
Halt ein! rief ihm der Scherge zu,
Verruchter Schadenfroh!
Mit welchem Rechte marterst du
Die frommen Thierchen so?
Was fromm, sprach jener, den die Wuth
Kaum hörbar stammeln ließ;
Ich that es, weil die Höllenbrut
Mich Vatermörder hieß.
Der Mann beschaut ihn; seine That
Verräth sein irrer Blick.
Er faßt den Mörder, und das Rad
Bestraft sein Bubenstück.
Du, heiliges Gewissen, bist
Der Tugend letzter Freund.
Ein schreckliches Triumphlied ist
Dein Donner ihrem Feind.
El parricida
Un pare va morir a mans del seu fill.
No fou un llop ni un tigre, no;
Només un home, el príncep de les besties,
Inventà el parricidi, només ell.
L’autor va fugir, i el tribunal
Volgué sostraure la seva presa,
Però ni en un bosc, no pot
Escapar del seu jutge interior.
Consumit i amagrit, silenciós i pàl·lid,
Vestit amb parracs
Igual que un dimoni desesperat
El trobà l’agutzil.
Ple de fúria, el barbar destrossava
Un niu amb una pedra
I matava la petita ramada
De pobres ocellets.
Ei, aturat! – Li cridà l’esbirro-
Maleit brivall,
Amb quin dret tortures
Aquestes profitoses criatures?
Quin Profit?, digué aquell amb un balbuceig
Furiós, difícilment audible
Ho vaig fer perquè aquest gastament del diable
“Em digué parricida”
L’home el contempla, el seu crim
El delata la seva mirada foravial.
Apresa l’assassí i la roda
Castiga l’infame.
Tu, sagrada consciència, ets
Fins al final amiga de la virtut;
Un esfereïdor cant triomfalista
El teu raig contra el seu enemic.