Lieder per a soprano i piano
D 990E
L’incanto degli occhi/L’encant dels ulls
Any 1816?
Primera publicació 1979
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Una cançó
Llibretista.- Pietro Metastasio (1698–1782)
Llenguatge.- Italià
Per a soprano i piano
Període Romàntic
1a versió; fragment)
Ària
D 990F
Ombre amene/Ombres agradables
Any 1816?
Primera publicació 1999
En clau de la major
Indicació de temps.- Una cançó
Llibretista.- Pietro Metastasio (1698–1782)
Llenguatge.- Italià
Per a soprano i piano
Període Romàntic
La serenata, fragment; al principi, al catàleg Deutsch apareix llistat incorrectament com una versió primerenca de la cançó “Il traditor deluso”).
Ària
Aquest exercici de composició, que forma part dels anys d’estudi de Schubert amb Antonio Salieri , basa un text de Pietro Metastasio que el mateix Salieri havia compost. Com la majoria de les altres composicions italianes de Schubert de 1812-1813, Ombre amene, amiche piante (Ombres amables, arbustos amigables) només existeix com a melodia vocal a la mà de Schubert (l’acompanyament de piano va ser compost posteriorment pel musicòleg neerlandès Reinhard van Hoorick). La melodia de soprano és elegant i encantadora, una veritable línia de bel canto italianitzada es manté de principi a fi. Si bé l’obra no supera el seu estatus d’exercici de composició, exemplifica magníficament un tipus particular de música.
James Leonard
Ombre amene
Ombre amene,
[Amiche]1 piante,
Il mio bene,
Il caro amante,
Chi mi dice ove n’andò?
Zeffiretto lusinghiero,
A lui vola [messaggiero]2,
Dì’che torni e [che]3 mi renda
Quella pace che non ho.
Ombres agradables
Ombres plaents,
plantes amicals,
el meu amor,
l’estimat amant,
qui em dirà on ha marxat?
Zèfir afalagador,
vola com missatger vers ell,
digues-li que torni i em restitueixi
la pau que he perdut.