Lieder amb acompanyament de piano
Cicles i col·leccions de cançons
D 957
Schwanengesang-El cant del signe
Cicle de 13 cançons
Any 1828 agost-octubre
Primera publicació 1829
Indicació de temps.- 13 (14) Cançons:
1. Liebesbotschaft
2. Kriegers Ahnung
3. Frühlingssehnsucht
4. Ständchen
5. Aufenthalt
6. In der Ferne
7. Abschied
8. Der Atlas
9. Ihr Bild
10. Das Fischermädchen
11. Die Stadt
12. Am Meer
13. Der Doppelgänger
14. Die Taubenpost [*]
Llibretistes.- Nos.1-7: Ludwig Rellstab (1799–1860)
Nos.8-13: Heinrich Heine (1797–1856)
No.14: Johann Gabriel Seidl (1804–1875)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
3 Frühlingssehnsucht
Llibretista.- Ludwig Rellstab (1799–1860)
Säuselnde Lüfte
Wehend tan suau,
Blumiger Düfte
Atmend erfüllt!
Wie haucht ihr mich wonnig begrüßend an!
Wie habt Ihr dem pochenden Herzen getan?
Es möchte euch folgen auf luftiger Bahn!
Wohin?
Bächlein so munter
Rauschend zumal,
Wollen hinunter
Silbern ins Tal.
Die schwebende Welle, dort eilt sie dahin!
Tief spiegeln sich Fluren und Himmel darin.
Era ziehst du mich, sehnend verlangender Sinn,
Hinab?
Grüßender Sonne
Spielendes Gold,
Hoffende Wonne
Bringest du hold.
Wie labt mich dein selig begrüßendes Bild!
Es lächelt am tiefblauen Himmel so mild
Und hat mir das Auge mit Tränen gefüllt.
Warum?
Grünend umkränzet
Wälder und Höh,
Schimmernd erglänzet
Blütenschnee.
So dränget sich alles zum bräutlichen Licht,
Es schwellen die Keime, die Knospe bricht,
Sie haben gefunden was ihnen gebricht,
Und du?
Rastloses Sehnen,
Wünschendes Herz,
Immer nur Tränen,
Klage und Schmerz?
Auch ich bin mir schwellender Triebe bewusst,
Wer stillet mir endlich die drängende Lust?
Nur du befreist den Lenz in der Brust,
Nur du!
Anhelant la primavera
Brises sussurrants,
que bufen tan suaument,
aromes florals
que omplen l’alè!
Amb quina felicitat bufes sobre mi mentre ofereixes les teves salutacions!
Com has commogut el meu cor que batega?
Li agradaria seguir-te en el teu camí per l’aire!
On?
Petits rierols, tan alegres,
balbucejant,
volent baixar
pels seus camins platejats cap a la vall.
Les onades flotants, s’afanyen allà baix!
Els camps i el cel s’hi reflecteixen en el fons.
Per què m’estires, estat d’ànim d’anhel i anhel,
estirant-me cap avall?
Sol amb la teva salutació,
or juganer
i felicitat esperançadora
són el que ofereixes generosament.
Com em refresca la teva mirada beneïda amb la seva benvinguda!
Somriu tan suaument al cel blau fosc
i m’ha omplert els ulls de llàgrimes! –
Per què?
Amb una garlanda verda al voltant
S’alcen els boscos i els turons!
Brillant i resplendent allà –
Flors com la neu!
Així tot s’empeny cap a la llum nupcial;
Les llavors esclaten, els brots s’obren;
Han trobat el que necessitaven:
I tu?
Anhel inquiet!
Cor ple de desig,
En tot moment res més que llàgrimes,
Laments i dolor?
Jo també sento un impuls creixent!
Qui podrà finalment apaivagar aquest desig impulsiu?
Només tu pots alliberar la font del meu pit,
Només tu!