Partsong per a cor mixt i piano
D 936
Cantata “Kantate für Irene Kiesewetter” “Amb un petit rierol clar”
Any 1827 26 de desembre
Primera publicació 1892
En clau de do major
Indicació de temps.- Allegro moderato
Llibretista.- Desconegut
Llenguatge.- Italià
Per a 2 tenors, 2 baixos, TTBB cor mixt i 2 pianos
També apareix com a “Kantate zur Feier der Genesung der Irene Kiesewetter”.
Irene Kiesewetter era filla del funcionari vienès, amant de la música i ardent schubertià Raphael Kiesewetter. Pel que sembla, havia estat força malalta a la tardor de 1827, però es va recuperar a principis de 1828 perquè el seu pare havia encarregat aquesta breu Kantate zur Feier der Genesung der Irene Kiesewetter (Cantata en celebració de la recuperació d’Irene Kiesewetter) (D. 936) a Schubert a finals de la tardor i es va estrenar a principis de 1818. Com va assenyalar Graham Johnson , devia ser una gran sorpresa per a la Irene, de 16 anys: interpretada a casa seva, la peça comença com un quartet per a parelles de tenors i baixos acompanyats per un duet de pianistes, després, quan l’obra sembla gairebé acabada, floreix en un quartet masculí acompanyat per un cor complet de veus masculines, i després Sie in jedem Liede, quan sembla que l’obra no pot ser més grandiosa, al cor masculí s’hi uneix un cor femení celestial. La música és alhora senzilla, melodiosa i efectiva, amb un clímax que deu haver sacsejat les bigues de la residència Kiesewetter. Irene sembla haver estat força afectada pel poder curatiu de la música: no només va ser una de les subscriptores originals del Schwanengesang pòstum de Schubert , sinó que va viure fins al 1872.
James Leonard
Kantate für Irene Kiesewetter
Al par del ruscelletto chiaro
La tua vita scorra Irene,
Compagne sian le grazie amene,
E l’amistà, virtù e fè.
Il suo rigor, le tue pene
Serbi a noi soli’l fato avaro,
E sia per noi ancor più amaro
Ond’ esser prodigo con te.
Irene, dea della pace,
Conserva in lei tranquillo il cor
Del suo filial amor la face
Per lunga età risplenda ancor.
Evviva dunque la bella Irene,
La delizia del nostro amor.
Amb un petit rierol clar
Com un clar petit rierol
flueix la teva vida, Irene,
que els teus companys siguin el plaent encís
i l’amistat, virtut i fidelitat.
Que el seu rigor, les teves penes,
el destí cruel les servi només per a nosaltres
i que ens siguin encara més amargs
per ser pròdigs amb tu.
Que Irene, deessa de la pau,
mantingui tranquil el seu cor,
que la torxa del seu amor filial
resplendeixi per molt de temps encara.
Visca doncs la bella Irene,
la delícia del nostre amor.