Lieder per a qualsevol veu i piano
D 931
Der Wallensteiner Lanzknecht beim Trunk/El beure del llancer de Wallenstein
Any 1827 novembre
Primera publicació 1830
En clau de sol menor
Indicació de temps- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Karl Gottfried von Leitner (1800–1890)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
L’obra de Schubert , l’enginyosa i divertidíssima (si és que la música pot ser-ho) Der Wallensteiner Lanzknecht beim Trunk (L’infanter de Wallenstein a les seves copes) (D. 931), del novembre de 1827, representa una visió panoràmica del gran general Albrecht Wallenstein. Cantada per un antic soldat d’infanteria de l’exèrcit de l’heroi (o antiheroi, depenent del punt de vista) Wallenstein, Der Wallensteiner Lanzknecht beim Trunk de Schubert és una cançó estròfica en sol menor i compàs de 6/8, que sona alhora arcaica, marcial, vana i, sobretot, humorística. I, tanmateix, la música de Schubert es nega a tractar el narrador del poema de Karl von Leitner amb condescendència; més aviat, permet al vell soldat la dignitat dels seus records, elevant així el que podria haver estat només una cançó més de Schubert per beure al nivell d’una cançó artística.
James Leonard
Der Wallensteiner Lanzknecht beim Trunk
He! schenket mir im Helme ein,
Der ist des Knappen Becher,
Er ist nicht seicht und, traun, nicht klein,
Das freut den wackern Zecher.
Er schützte mich zu tausend Mahl
Vor Kolben, Schwert und Spießen,
Er dient mir jetzt als Trinkpokal
Und in der Nacht als Kissen.
Vor Lützen traf ihn jüngst ein Speer,
Bin fast in’s Gras gesunken,
Ja! wär’ er durch, – hätt nimmermehr
Ein Tröpfelchen getrunken.
Doch ‘s kam nicht so. Ich danke dir,
Du brave Pickelhaube!
Der Schwede büßte bald dafür,
Und röchelte im Staube.
Nu, tröst’ ihn Gott! Schenkt ein, schenkt ein!
Mein Krug hat tiefe Wunden,
Doch hält er noch den deutschen Wein,
Und soll mir oft noch munden.
El beure del llancer de Wallenstein
Ei! Posa’m la beguda en el meu casc
que és la copa de l’escuder,
no és pas poc fondo i, sens dubte, no és petit
i satisfà el valent bevedor.
Ell m’ha protegit milers de vegades
de porres, espases i piques,
i ara em serveix de copa per beure
i de nit com a coixí.
A Lützen fou colpejat per una llança
i per poc que caic a l’herba,
a ben cert, si l’hagués travessat,
mai més hauria begut ni una gota.
Però això no s’esdevingué. Jo et dono gràcies
a tu, bon casc de punta!
El suec aviat expià per això
i acabà mossegant la pols.
Bé, alabat sia Déu! Posa’m, posa’m beguda!
La meva gerra té ferides profundes,
però pot encara contenir el vi alemany
i sovint l’haig de degustar encara.