Partsong per a cor mixt i piano
D 920
Ständchen – Notturno
Any 1817 juliol
Primera publicació 1891 (Primera versió)
1840 (Segona versió)
En clau de fa major ambdues versions
Indicació de temps.- Andante
Llibretista.- Franz Grillparzer (1791–1872)
Llenguatge.- Alemany
Per a contralt, cor d’homes i piano
1a versió: contralt, cor masculí (TTBB), piano
2a versió: contralt, cor femení (SSCC), piano
Dedicatòria – Escrit com a homenatge per l’aniversari de Louise Gosmar (1803-1858)
Períodre Romàntic
El juliol de 1827, Schubert va compondre un deliciós nocturn dirigit en antífona entre un cor i una veu solista. La peça, com altres per a cor de cambra de Schubert, havia estat encarregada per Anna Fröhlich per a ella mateixa i els seus alumnes de cant al conservatori. Entre ells hi havia Louise Grosman, per l’aniversari de la qual Grillparzer va escriure la lletra i Schubert la música d’aquesta “Serenata”. La primera representació va alegrar l’aniversari de la noia l’11 d’agost de 1827. La lletra és molt delicada, modulant suaument, amb un comiat de fades encantades.
Ständchen
Zögernd leise
In des Dunkels nächt’ger Stille/Hülle
Sind wir hier;
Und den Finger sanft gekrümmt,
Leise, leise pochen wir
An des Liebchens Kammertür.
Doch nun steigend,
Schwellend, schwellend, hebend
Mit vereinter Stimme, Laut
Rufen aus wir hochvertraut;
Schlaf du nicht,
Wenn der Neigung Stimme spricht!
Sucht’ ein Weiser nah und ferne
Menschen einst mit der Laterne;
Wieviel seltner dann als Gold
Menschen, uns geneigt und hold?
Drum, wenn Freundschaft, Liebe spricht
Freundin, Liebchen, schlaf du nicht!
Aber was in allen Reichen
Wär’ dem Schlummer zu vergleichen?
Drum statt Worten und statt Gaben
Sollst du nun auch Ruhe haben.
Noch ein Grüßchen, noch ein Wort,
Es verstummt dir frohe Weise,
Leise, leise schleichen wir uns fort.
Serenata
Dubtants, gentils,
A l’empara de la foscor de la nit
som aquí;
I amb un dit suaument doblegat,
Suaument, suaument,
Truquem
a la porta de l’habitació de la nostre estimada.
Però ara aixecant-nos,
inflant-nos, elevant-nos,
amb una veu unida, fort,
cridem plens de confiança:
No dormiu
quan parli la veu de l’afecte!
Hi havia una vegada un home savi que va buscar per tot arreu
amb una llanterna buscant gent,
quant més rara que l’or
són les persones que ens són favorables i bones?
Per tant, quan l’amistat i l’amor parlen,
amic, amor, no dormis! –
Però de totes les riqueses,
què es pot comparar amb el son?
Allò que tens, saps i ets
No compta, ja que s’oblida en el son.
Per tant, en comptes de paraules i en comptes de regals,
ara també tindràs descans;
només una petita salutació més, una paraula més,
després acabarà la melodia alegre,
suaument,
ens tornarem a allunyar!