Lieder per a qualsevol veu i piano
D 917 Op. posth. 115 Nº1
Das Lied im Grünen/Cançó al camp
Any 1827
Primera publicació 1829
En clau de la major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Johann Anton Friedrich Reil (1773-1843)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Tan fàcil, tan fresca, tan espontània és Das Lied im Grunen (Cançó al camp) (D. 917) de Schubert , del juny de 1827, que al principi sembla que l’hagués compost mentre passejava pel camp. Les melodies en tonalitat major semblen seguir-se sense esforç, les harmonies semblen inevitables, el ritme sembla fer avançar la música a un ritme còmode. Només després que la cançó s’acaba, un s’adona que, de fet, Das Lied im Grunen és una cançó acuradament elaborada, l’estructura de la qual és tan interessant com la d’una de les sonates per a piano de Schubert . De fet, Das Lied im Grunen anticipa literalment el final de la Sonata D. 959 de Schubert , de finals d’aquell mateix any, tant en tonalitat, com en estat d’ànim i fins i tot en girs melòdics.
Schubert configura el poema de set estrofes de Fridrich von Reil com una mena de rondó sonata modificat. Els dos primers versos estableixen una melodia suau i relaxada en la major. El tercer i el quart versos introdueixen una nova melodia en re major. Després del retorn de la melodia inicial a la cinquena estrofa, Schubert introdueix una tercera melodia derivada de la primera, però que mou la música de re major a re menor i després a si bemoll major abans d’arribar al clímax amb un retorn ampliat de la melodia inicial en la major. L’efecte d’aquest entrellat melòdic és sense esforç alegre i profundament orgànic, i el resultat és una de les cançons més felices de Schubert .
James Leonard
Das Lied im Grünen
Ins Grüne, ins Grüne,
Da lockt uns der Frühling, der liebliche Knabe,
Und führt uns am blumenumwundenen Stabe
Hinaus, wo die Lerchen und Amseln so wach,
In Wälder, auf Felder, auf Hügel, zum Bach
, ins Grüne.
Im Grünen, im Grünen,
Da lebt es sich wonnig, da wandeln wir gerne
Und heften die Augen dahin schon von ferne,
Und wie wir so wandeln mit heiterer Brust,
Umwallet uns immer die kindliche Lust,
Im Grünen, im Grünen.
Im Grünen, im Grünen,
Da ruht man so wohl, empfindet so Schönes
Und denket behaglich an dieses und jenes
Und zaubert von hinnen, ach, was uns bedrückt,
Und alles herbei, was den Busen entzückt,
Im Grünen, im Grünen.
Im Grünen, im Grünen,
Da werden die Sterne so klar, die die Weisen
Der Vorwelt zur Leitung des Lebes uns preisen,
Da streichen die Wölkchen so zart uns dahin,
Da heitern die Herzen, da klärt sich der Sinn,
im Grünen, im Grünen.
Im Grünen, im Grünen,
Da wurde manch Plänchen auf Flügeln getragen,
Die Zukunft der grämlichen Aussicht entschlagen,
Da stärkt sich das Auge, da labt sich der Blick,
Leicht tändelt die Sehnsucht dahin und zurünen,
im Grünenen, im Grünen.
Im Grünen, im Grünen,
Am Morgen, am Abend, in traulicher Stille,
Da wurde manch Liedchen und manche Idylle
Gedichtet, gespielt, mit Vergnügen und Schmerz,
Denn leicht ist die Lockung, empfänglich das Herz
Im Grünen, im Grünen.
Ins Grüne, ins Grüne
Lasst heiter uns folgen dem freundlichen Knaben,
Grünt einst uns das Leben nicht fürder, so haben
Wir klüglich die grünende Zeit nicht versäumt
Und, wann es gegolten, doch glücklich
im Grünenen, im Grünenen.
Cançó al camp
Al camp, al camp!
Allà ens atrau la primavera, la donzella adorable
i ens hi condueix amb un bastó ornat de flors,
a fora, on es troben les aloses i les merles tan eixerides,
als boscos, als conreus, als tossals, als rierols,
al camp, al camp.
Al camp, al camp!
Allà s’hi viu amb delit, allà de bon grat passegem,
i allà hi fixem els ulls ja des de lluny,
i on, mentre passegem amb el cor alegre,
ens envolta sempre una joia infantívola,
al camp, al camp.
Al camp, al camp,
allà s’hi descansa tan bé i s’hi copsa tanta bellesa,
i hom pensa plàcidament amb això i allò,
i amb encanteris, es foragita tot el que ens afeixuga,
i es fa venir el que el cor encisa,
al camp, al camp.
Al camp, al camp,
allà les estrelles esdevenen tan clares que els savis
del món primitiu lloaven com guiadores de la vida.
Allà els petits núvols ens passen pel damunt tan delicadament,
allà s’alegren els cors, allà s’aclareixen els sentits,
al camp, al camp.
Al camp, al camp,
allà molts projectes han pres ales,
el futur perd el seu aspecte tremebund.
Allà els ulls s’enforteixen, l’esguard es delecta,
els desigs joguinegen d’una banda a l’altra,
al camp, al camp.
Al camp, al camp,
al matí, al vespre, en íntima pau,
moltes cançons i molts idil·lis
han brostat amb anhel i plagasitat,
car l’al·licient és fàcil i el cor receptiu,
al camp, al camp.
Oh, de bon grat al camp
hi he estat ja d’infant i de jove,
i he après, escrit i llegit
Horaci i Plató, després Wieland i Kant,
i amb un cor ardent m’he considerat feliç,
al camp, al camp.
Al camp, al camp!
Seguim joiosament la donzella adorable!
Si un dia la vida ja no ens floreix, sàviament
no haurem desaprofitat el temps de verdor
i, si s’escau, l’haurem feliçment somiat,
al camp, al camp.