Partsong per a cor d’homes a cappella
D 916
Das stille Lied/La cançó silenciosa
Any 1827 maig
Primera publicació 1961
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Andante
Llibretista.- Johann Georg Segemund (1794–1877) com Gottwalt
Llenguatge.- Alemany
Quartet
Per a 2 tenors i 2 baixos
Període Romàntic
Schweige nur,
Süßer Mund der heil’gen Liebe,
Stille weben die Getriebe
Der Natur
In der Erde Schoß, und stille
Hält der Himmel seine Fülle,
Still ist alles Lebens Spur,
Liebe lebt nur in der Hülle,
Schweige nur.
Atme nur,
Blumen atmen, und so sprühen
Süße Düfte, Farben glühen
Durch die Flur,
Sterne atmen Licht und ziehen
Alles atmend an im Fliehen.
Nur ein Hauch wiegt die Natur,
Engel atmen Melodieen,
Atmen nur.
Blühe nur,
Sieh, in eine sel’ge Blüte
Hüllt sich ein die ganze Güte
Der Natur,
Und ihr himmlisches Gemüte
Füllt allein dies Weltgebiete.
Liebe zeige mir die Spur,
Schweige, atme, sel’ge Blüte,
Blühe nur.
La cançó silenciosa
Calla tan sols,
dolça boca de l’amor sagrat.
En silenci van teixint els engranatges
de la natura
al ventre de la terra, i en silenci
serva el cel la seva plenitud,
silent és el rastre de tota vida,
l’amor viu només en la closca,
calla tan sols.
Respira tan sols,
les flors respiren i així espurnegen
dolces flaires, colors resplendeixen
per els camps,
les estrelles respiren llum i viatgen
respirant-ho tot en seu vol,
només un hàlit bressola la natura,
els àngels respiren melodies,
respira tan sols.
Floreix tan sols,
en una benaurada flor
s’hi embolcalla tota la bonesa
de la natura,
i el seu celestial esperit
omple tot sol aquest domini terrenal:
amor, mostra’m el rostre.
Calla, respira, benaurada flor,
floreix tan sols.