Partsong amb acompanyament orquestral
D 913 Op. posth. 139
Nachtgesang im Walde/Cançó de nit al bosc
Any 1827 abril
Primera publicació agost de 1827
En clau de mi major
Indicació de temps.- Andante con moto
Llibretista.- Johann Gabriel Seidl (1804–1875)
Llenguatge.- Alemany
Quartet
Per a 2 tenors, 2 baixos TTBB i trompes
No hi ha cap altra cançó a part en tot Schubert , de fet, en tota la música, com el Nachtgesang im Walde (Cançó nocturna al bosc) (D. 913). Amb el poema de Johann Seidl per a cor masculí acompanyat per quatre trompes, el Nachtgesang de Schubert és tant l’apoteosi de les serenates nocturnes com de la música de caça. Escrit el 1827 per al concert benèfic del seu amic trompetista Josef Lewy, el Nachtgesang comença com un himne radiant a la nit que es mou lentament i es converteix en música de caça luxuriosa amb els versos finals. Tot i això, al llarg de tota l’obra, està banyada pels platejats i blaus nocturns lluminosos de Schubert , brunyits pel so de les quatre trompes, cosa que fa que l’obra sigui molt més que una simple peça d’ocasió.
James Leonard
Nachtgesang im Walde
Sei uns stets gegrüßt, o Nacht!
Aber doppelt hier im Wald,
Wo dein Aug verstohlner lacht,
Wo dein Fußtritt leiser hallt!
Auf der Zweige Laubpokale
Gießest du dein Silber aus,
Hängst den Mond mit seinem Strahle
Uns als Lamp’ ins Blätterhaus.
Säuselnde Lüftchen sind deine Reden;
Spinnende Strahlen sind deine Fäden;
Was nur dein Mund beschwichtigend traf,
Senket das Aug und sinket in Schlaf!
Und doch, es ist zum Schlafen zu schön,
Drum auf! und weckt mit Hörnergetön,
Mit hellerer Klänge Wellenschlag,
Was früh betäubt im Schlummer lag,
Auf! auf! auf!
Es regt in den Lauben
Des Waldes sich schon;
Die Vöglein, sie glauben,
Die Nacht sey entflohn,
Die wandernden Rehe
Verlieren sich zag;
Sie wähnen, es gehe
Schon bald an den Tag,
Die Wipfel des Waldes
Erbrausen mit Macht,
Vom Quell her erschallt es,
Als wär er erwacht!
Und rufen wir im Sange:
“Die Nacht ist im Walde daheim!”
Així que ruft auch Echo lange:
“Sie ist im Wald daheim!”
Drum sei uns doppelt hier im Wald
Gegrüßt, o holde Nacht;
Wo alles, was dich schön uns malt,
Uns noch weit schöner lacht.
Cançó de nit al bosc
Sempre et saludem, oh nit,
però doblement aquí al bosc,
on els teus ulls riuen més furtivament,
on els teus passos ressonen més fluixet!
A les copes de branques de fullatge
hi aboques els teu argent,
sostens la lluna, amb els seus raigs suaus,
a la casa de fulles, com un fanal per a nosaltres.
Ventijols xiuxiuejants
són la teva paraula;
raigs que giravolten
són els teus fils,
tot el que toca la teva boca apaivagadora,
tanca els ulls i cau adormit.
I tanmateix, tot és massa formós per estar adormit,
per això, aixeca i desperta amb el toc de corns,
amb la clara remor del batec de les onades,
el que dejorn jeia estamordit per la son!
El fullatge del bosc
ja es belluga,
els ocellets creuen
que la nit ha marxat.
Els cabirols errants
tímidament es retiren;
s’imaginen que aviat
es farà de dia;
des de la font ressona
com si ella s’hagués desvetllat;
el brancam del bosc
bramula poderosament;
i nosaltres cridem tot cantant:
al bosc la nit és com a casa,
i llarga estona repeteix l’eco:
ella és com a casa en el bosc!
Així doncs et saludem doblement
aquí al bosc, oh plàcida nit,
on tot el que és bell de tu se’ns representa
i ens somriu encara molt més formós.