Lieder amb acompanyament de piano
Cicles i col·leccions de cançons
D 911 Op. 89
Cicle de cançons Winterreise
Viatge d’hivern
Any 1827 febrer
Primera publicació 1828
Indicació de temps.- 24 cançons
1. Gute Nacht
2. Die Wetterfahne
3. Gefrorne Tränen
4. Erstarrung
5. Der Lindenbaum
6. Wasserflut
7. Auf dem Flusse
8. Rückblick
9. Irrlicht
10. Rast
11. Frühlingstraum
12. Einsamkeit
13. Die Post
14. Der greise Kopf
15. Die Krähe
16. Letzte Hoffnung
17. Im Dorfe
18. Der stürmische Morgen
19. Täuschung
20. Der Wegweiser
21. Das Wirtshaus
22. Mut
23. Die Nebensonnen
24. Der Leiermann
5 songs (1st versions):
7b. Auf dem Flusse
10b. Rast
11b. Frühlingstraum
22b. Mut
23b. Die Nebensonnen
Llibretista.- Johann Ludwig Wilhelm Müller (1794–1827)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Winterreise narra, sense cap línia argumental clara, el passeig d’un caminant a través d’un paisatge d’hivern, després de saber —fet que es deixa entreveure vagament al primer lied—[3] que la seva estimada l’ha rebutjat. Aquest cicle de lieder destaca per la seva intensitat emocional, tot traspuant una crisi existencial que semblava alinear-se amb la situació personal del mateix Schubert, que compongué l’obra durant el darrers anys de la seva vida. Així doncs, es podria considerar que Winterreise és una catarsi del mateix compositor.
Auf dem Flusse
Der du so lustig rauschtest,
Du heller, wilder Fluss,
Wie still bist du geworden,
Giebst keinen Scheidegruß!
Mit harter, starr Rinde
Hast du dich überdeckt,
Liegst kalt und unbeweglich
Im Sande ausgestreckt.
In deine Decke grab ich
Mit einem spitzen Stein
Den Namen meiner Liebsten
Und Stund und Tag hinein:
Den Tag des ersten Grußes,
Den Tag, an dem ich ging;
Um Nam und Zahlen windet
Sich ein zerbrochner Ring.
Mein Herz, in diesem Bache
Erkennst du nun dein Bild? –
Ob’s unter seiner Rinde
Wohl auch so reißend schwillt?
Al riu
Tu, que abans balbucejaves amb tant de plaer,
riu brillant i salvatge,
que silenciós t’has tornat,
ni tan sols has dit “adéu”.
Amb una crosta sòlida i rígida
t’has cobert,
jeus fred i immòbil
estirat a la sorra.
A la teva superfície gravaré,
amb una pedra afilada,
el nom del meu estimat
juntament amb la data i l’hora:
El dia de la nostra primera salutació,
el dia que vaig marxar,
enrotllat al voltant del nom i les xifres
és un anell trencat.
Cor meu, en aquest rierol
Reconeixes una imatge teva?
Sota la seva escorça hi ha
una inflor tumultuosa similar?