Lieder amb acompanyament de piano
Cicles i col·leccions de cançons
D 911 Op. 89
Cicle de cançons Winterreise
Viatge d’hivern
Any 1827 febrer
Primera publicació 1828
Indicació de temps.- 24 cançons
1. Gute Nacht
2. Die Wetterfahne
3. Gefrorne Tränen
4. Erstarrung
5. Der Lindenbaum
6. Wasserflut
7. Auf dem Flusse
8. Rückblick
9. Irrlicht
10. Rast
11. Frühlingstraum
12. Einsamkeit
13. Die Post
14. Der greise Kopf
15. Die Krähe
16. Letzte Hoffnung
17. Im Dorfe
18. Der stürmische Morgen
19. Täuschung
20. Der Wegweiser
21. Das Wirtshaus
22. Mut
23. Die Nebensonnen
24. Der Leiermann
5 songs (1st versions):
7b. Auf dem Flusse
10b. Rast
11b. Frühlingstraum
22b. Mut
23b. Die Nebensonnen
Llibretista.- Johann Ludwig Wilhelm Müller (1794–1827)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Winterreise narra, sense cap línia argumental clara, el passeig d’un caminant a través d’un paisatge d’hivern, després de saber —fet que es deixa entreveure vagament al primer lied—[3] que la seva estimada l’ha rebutjat. Aquest cicle de lieder destaca per la seva intensitat emocional, tot traspuant una crisi existencial que semblava alinear-se amb la situació personal del mateix Schubert, que compongué l’obra durant el darrers anys de la seva vida. Així doncs, es podria considerar que Winterreise és una catarsi del mateix compositor.
Wasserflut
Manche Trän aus meinen Augen
Ist gefallen in den Schnee;
Seine kalten Flocken saugen
Durstig ein das heiße Weh!
Wenn die Gräser sprossen wollen,
Weht daher ein lauer Wind,
Und das Eis zerspringt in Schollen,
Und der weiche Schnee zerrinnt.
Schnee, du weißt von meinem Sehnen:
Sag, wohin doch geht dein Lauf?
Folge nach nur meinen Tränen,
Nimmt dich bald das Bächlein auf.
Wirst mit ihm die Stadt durchziehen,
Muntre Straßen ein und aus –
Fühlst du meine Tränen glühen,
Da ist meiner Liebsten Haus.
Surgència d’aigua
Moltes llàgrimes dels meus ulls
han caigut a la neu;
els seus flocs freds xuclen
amb set i beuen el meu dolor ardent.
Si o quan les fulles d’herba vulguin brotar,
s’aixecarà un vent suau,
i el gel es trencarà en fragments,
i la neu tova es fondrà.
Neu, saps el meu anhel:
Parla, on dimonis fuges?
Si només segueixes les meves llàgrimes,
el petit rierol aviat t’emportarà.
Amb ell pots recórrer la ciutat,
entrant i sortint de carrers alegres:
si sents que les meves llàgrimes comencen a brillar,
aleshores ets a casa del meu estimat.