Lieder per a qualsevol veu i piano
D 909 Op. 96 Nº2
Jägers Liebeslied/Cançó d’amor del caçador
D 909 Op. 96 Nº2
Jägers Liebeslied
Any 1827 febrer
Primera publicació 1828
En clau de re major
Indicació de temps.- Mässig geschwind (Moderadament ràpid)
Llibretista.- Franz von Adolf Friedrich Schober (1796–1882)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
En general, els caçadors no surten bé a les cançons de Schubert . Tot i que els caçadors de les seves dues adaptacions de “Jägers Abendlied” (Cançó de la tarda del caçador) de Goethe semblen uns nois amables, tot i que prou arrogants (“El meu fusell a punt per disparar”), els caçadors de Jagdlied (Cançó de caça) de Werner semblen uns gamberros borratxos (“El poder de l’home, alegre i gloriós, menysprea el dolor i riu de la mort!”) i el caçador de Der Jäger (El caçador) a Die schöne Müllerin és retratat com un ximple fanfarró amb un trabuc que està massa disposat a robar el cor de la bella filla del moliner. Però el caçador de l’adaptació de Schubert de Jägers Liebeslied (Cançó d’amor del caçador) (D. 909) del seu amic íntim Franz von Schober del febrer de 1827 és un home completament diferent dels seus companys caçadors. Tot i que es creu un Biedermeier Natty Bumpo, aquest caçador ha estat tocat per l’amor i aquest amor l’ha transfigurat. En lloc de les enèrgiques cançons de caçador a doble temps, aquesta cançó de caçador està ambientada en un 6/8 oscil·lant, essencialment una barcarolla per als sense sortida al mar. I, com Alinde, l’altra barcarolla de Schubert de principis de 1827, la seva suau melodia en re major està plena d’un anhel insatisfet. Una versió gairebé, però no del tot estròfica, del poema de cinc versos de Schober ( Schubert fa petits canvis a la melodia de l’últim vers), Jägers Liebeslied és una cançó encantadora que revela que Schubert podia sentir comprensió compassiva fins i tot per personatges pels quals ell mateix potser no sentia cap simpatia.
James Leonard
Jägers Liebeslied
Ich schieß’ den Hirsch im dunklen Forst,
Im stillen Tal das Reh,
Den Adler auf dem Klippenhorst,
Die Ente auf dem See.
Kein Ort der Schutz gewähren kann,
Wenn meine Flinte zielt,
Und dennoch hab’ ich harter Mann
Die Liebe auch gefühlt.
Hab’ oft hantiert in rauher Zeit,
In Sturm und Winternacht,
Und übereist und eingeschneit,
Zum Bett den Stein gemacht.
Auf Dornen schlief ich wie auf Flaum,
Vom Nordwind ungerührt,
Doch hat der Liebe zarter Traum
In rauhe Brust gespürt.
Der wilde Falk ist mein Gesell,
Der Wolf mein Kampfgespann;
Es fing der Tag mit Hundgebell,
Die Nacht mit Hussa an;
Ein Tannreis war die Blumenzier
Auf schweißbeflecktem Hut
Und dennoch schlug die Liebe mir
Ins wilde Jägerblut.
O Schäfer auf dem weichen Moos,
Der du mit Blüten spielst,
Wer weiß, ob du so heiß, so groß
Wie ich die Liebe fühlst.
Allnächtlich übern schwarzen Wald,
Vom Mondenschein umstrahlt,
Schwebt königsgross die Lichtgestalt,
Wie sie kein Meister malt.
Wenn sie dann auf mich niedersieht,
Wenn mich ihr Blick durchglüht,
Dann fühl’ ich, wie dem Wild geschieht,
Das vor dem Rohre flieht,
Ich fühl’s mit allem Glück vereint,
Das nur auf Erden ist,
Wie wenn der allerbeste Freund
Mich in die Arme schließt.
Cançó d’amor del caçador
Vaig disparar al cérvol a la foresta obaga,
al cabirol a la vall silenciosa,
a l’àguila al seu niu a les roques,
i a l’ànec al llac.
Cap indret pot oferir protecció
quan la meva escopeta apunta,
i tanmateix, jo, un home dur,
també he sentit l’amor.
Sovint he feinejat en un temps inclement,
en tempestes i nits d’hivern,
i cobert de gel i de neu,
m’he fet un llit de pedres.
He dormit damunt espines com si fos plomissol,
insensible al vent del nord,
i malgrat això, el meu rústec cor
ha sentit els tendres somnis de l’amor.
El falcó salvatge és el meu company,
el llop, la meva parella en el combat;
el meu dia començava amb el bordar dels gossos,
la nit amb quisso, quisso..
un branquilló d’avet era la flor que ornava
el meu barret tacat de suor
i tanmateix, l’amor bategava
en la meva salvatge sang de caçador.
Oh, pastor damunt la flonja molsa
que jugues amb les flors,
qui sap si tu perceps l’amor
tan ardent i fermament com jo.
Totes les nits, damunt el bosc obscur,
il·luminat per la llum de la lluna,
la seva figura lluminosa sura majestuosament
com cap mestre podria pintar-la.
Quan llavors ell aquí baix m’esguarda,
quan el seu ardent llambrec em travessa,
aleshores puc sentir el que els animals salvatges
senten quan fugen davant el meu fusell,
ho sento apariat amb tota la benaurança
que hi ha en aquesta terra,
com si m’abracés el meu millor amic.