Lieder amb acompanyament de piano
Cicles i col·leccions de cançons
D 902 Op. 83
Drei Gesänge
Any 1827
Primera publicació 1827
Indicació de temps.- Tres cançons
1 L’incanto degli occhi. Allegretto (Do major major)
2 Il traditor deluso. Allegro assai (Mi menor)
3 Il modo di prender moglie. Allegro ma non troppo (Do major)
Llibretista.- Pietro Metastasio (1698–1782)
Llengatge.- Italià – Alemany
Per a baix i piano
Període Romàntic
Dedicatòria per a Luigi Lablache (1794–1858)
L’incanto degli occhi
Original Italià
1 L’incanto degli occhi
Da voi, cari lumi,
Dipende il mio stato,
Voi siete i miei Numi,
Voi siete il mio fato.
A vostro talento
Mi sento cangiar,
Ardir m’inspirate,
Se lieti splendete,
Se torbidi siete,
Mi fate tremar.
Text en Alemany
Von Euch, teure Augen,
Ist mein Sein bestimmt,
Ihr seid meine Götter,
Ihr seid mein Schicksal.
Nach Eurem Belieben
Fühle ich mich wandeln:
Kühnheit haucht Ihr mir ein,
Wenn Ihr freudig funkelt,
Wenn Ihr finster seid,
Macht Ihr mich zittern.
Traducció al Català
L’encís dels ulls
De vosaltres, estimats ulls,
depèn la meva sort,
sou els meus déus,
sou el meu destí.
Al vostre albir
em sento canviar,
m’inspireu coratge
quan resplendiu joiosos,
quan esteu tristos
em feu tremolar.
James Leonard
Publicada per Haslinger el setembre de 1827 com la primera de Gesange (3) für Bass-Stimme mit Klavier (Tres cançons per a veu de baix i piano), la segona adaptació de Schubert de L’incanto degli occhi (La màgia dels ulls) (D. 902, núm. 1) de Pietro Metastasio va ser dedicada al baix italià Luigi Lablache . Estrella del Teatre Karntnertor des de 1824, Lablache coneixia i fins i tot era amic de Schubert , i les tres cançons per a baix d’aquest últim sembla que estaven destinades a ser interpretades pel primer. Es desconeix si ho va fer o no, però la ràpida publicació de les cançons i l’èxit que van tenir tant en termes populars com de crítica és testimoni del poder tant de Lablache com, en menor mesura, del nom de Schubert en aquell moment. L’incanto degli occhi és una cavatina en forma binària, amb la repetició de la secció inicial lleugerament modificada i una bonica coda afegida al final. La cançó comença i acaba en Do major, amb una modulació típicament schubertiana baixant una tercera major fins a La bemoll major per a la segona secció i un deslizament cromàtic típicament schubertià cap a la tònica per a la secció final. La melodia és alhora italianitzada en els seus rotllos sensuals i alemanya en la seva sensibilitat a la pintura de paraules. Però l’efecte general de la cançó és una mena de sensualitat lúdica combinada amb una paròdia molt suau de la música vocal italiana que la converteix en una de les composicions italianes més encantadores de Schubert .
James Leonard
2 Il traditor deluso
Original Italià
Recitativo:
Ahimè, io tremo!
Io sento tutto inondarmi
Il seno di gelido sudor!
Fuggasi! ah quale?
Qual’è la via?
Chi me l’addita?
Oh Dio! che ascoltai?
Che m’avvenne?
Oh Dio! che ascoltai?
Ove son io?
Aria:
Ah l’aria d’intorno
lampeggia, sfavilla;
Ondeggia, vacilla
l’infido terren!
Qual notte profonda
D’orror mi circonda!
Che larve funeste,
Che smanie son queste!
Che fiero spavento
Mi sento nel sen!
Text en Alemany
Recitativo:
Weh mir, ich zittere!
Ich fühle meine Brust ganz
überschwemmt
Von kaltem Schweiß!
Fort von hier! Doch wohin?
Welcher ist der Weg?
Wer zeigt ihn mir?
O Gott! Was habe ich
gehört?
Was geschieht mit mir?
O Gott! Was habe ich
gehört?
Wo bin ich?
Aria:
Ah, die Luft ringsherum
Blitzt und funkelt,
Es wankt und schwankt
die tückische Erde!
Welch dunkle Nacht
Des Schreckens umgibt
mich!
Welch unheilvolle Geister,
Welche Rasereien sind
das!
Welch wilden Schrecken
Fühle ich im Herzen!
Traducció al Català
Recitatiu:
Ai, jo tremolo!
Sento tot el meu pit
inundar-se amb una suor gèlida!
Fugir! Ai quin?
Quin és el camí?
Qui me’l pot indicar?
Oh Déu! Què sento?
Què m’arriba?
Oh Déu! Què sento?
On soc?
Ària:
Ai, al voltant, l’aire
llampegueja, espurneja;
oneja, vacil·la
el terreny insegur!
Quina profunda nit
m’envolta d’horror!
Quins fantasmes funestos,
quines fúries són aquestes!
Quin cruel esglai
sento al meu pit!
3 Il modo di prender moglie
Original Italià
Alfin sarai contenta
Empia fortuna avara!
Quanto mi costi cara
Spiantata nobilità!
Per me Imeneo già versa
La sua bevanda amara:
Addio per sempre addio
Mia bella libertà!
Orsù non ci pensiamo,
Corraggio, e concludiamo:
Alfin s’io prendo moglie
So ben perché lo fo.
Lo fo per pagar debiti,
La prendo per contanti,
Di dirlo, e di ripeterlo,
Difficoltà non ho.
Tra tanti modi, e tanti
Di prender moglie al mondo,
Un modo più giocondo
Del mio trovar non so.
Si prende per affetto,
Si prende per rispetto,
Si prende per consiglio,
Si prende per puntiglio,
Si prende per capriccio
E’ vero sì, o nò?
Ed io per medicina
Di tutt’i mali miei
Un poco di sposina
Prendere non potrò?
Ho detto e’l ridico,
Lo fo pei contanti;
Lo fan tanti, e tanti;
Anch’ io lo farò.
Nuotando, sguazzando
Fra l’oro, e l’argento
Felice, contento
Goder me la vò.
Text en Alemany
Auf denn! Nicht weiter nachgedacht,
Mit Mut bringen wir es zustande,
Schließlich, wenn ich mir eine Frau nehme,
Weiß ich gut, warum ich es tue.
Ich tue es, um meine Schulden zu bezahlen,
Ich nehme sie des Geldes wegen,
Um es zu sagen und zu wiederholen,
Ich habe da keine Schwierigkeiten.
Unter vielen, vielen Arten,
Eine Frau auf der Welt zu nehmen,
kenne ich keine lustigere Art
Für meine Suche.
Man nimmt sie aus Liebe,
Man nimmt sie aus Respekt,
Man nimmt sie aus Vernunft,
Man nimmt sie aus Eigensinn,
Man nimmt sie aus Laune,
Stimmt es, ja oder nein?
Und ich, als Medizin
Für alle meine Wehwehchen,
sollte nicht ein bißchen
Bräutchen Nehmen können?
Ich habe es gesagt und wiederhole es,
Ich tue es des Geldes wegen,
Es machen’s so viele,
Auch ich werde es tun.
Traducció al Català
Vinga, no hi pensem més,
coratge i acabem:
si finalment prenc muller
sé ben bé per què ho faig.
Ho faig per pagar deutes,
la prenc per els diners,
de dir-ho i repetir-ho
no tinc cap dificultat.
Entre tantes i tantes maneres
al món de prendre muller,
una més joiosa que la meva
no sabria trobar.
Hom es casa per afecte,
hom es casa per respecte,
hom es casa per consell,
hom es casa per obstinació,
hom es casa per caprici,
és veritat, sí o no?
I jo com a remei
de tots els meus mals
un resquitx d’esposa
no podré prendre?
Ho he dit i tornaré a dir-ho,
ho faig per els diners;
tants i tants ho han fet
i jo també ho faré.
Schubert va escriure tres cançons dedicades a Luigi Lablache , el baix italià del Teatre Karntnertor, que van ser publicades juntes com a Op. 83 el setembre de 1827 per Haslinger. De les tres, la primera, L’incanto degli occhi, és encantadorament seductora i la tercera, Il modo di prender moglie, és lleugerament divertida, però la cançó central Il traditor deluso (El traïdor enganyat) (D. 902/2) és una escena de bogeria completa amb stromatato recitatiu i ària da capo. Lablache era famós per les seves escenes de bogeria i Schubert li va escriure aquí una escena de bogeria per acabar totes les escenes de bogeria. De fet, alguns comentaristes han dit que, com les altres dues cançons de l’Op. 83, hi ha més que un toc de paròdia a la demència en mi menor d’Il traditor deluso; que, de fet, va ser composta conscientment com una escena de bogeria per acabar totes les escenes de bogeria. Amb els seus trèmolos, el redoble i el tro al piano, els esclats salvatges del seu recitatiu i les boges disbauxes de la seva ària da capo, és fàcil veure per què Il traditor deluso es podria veure com una paròdia. I certament, el biaix emfàticament italià del Teatre Kärntnertor, que havia tancat a la pràctica les ambicions operístiques de Schubert , podria haver-lo temptat no només a superar l'”enemic” en el seu propi joc, sinó també a assenyalar la ximpleria d’aquell joc. Però, coneixent la naturalesa amable de Schubert , és difícil atribuir-li el mèrit d’intentar burlar-se d’algú, i molt menys d’un artista que admirava prou per escriure cançons.
James Leonard