Partsong per a cor d’homes a cappella
D 901
Wein und Liebe/Vi i amor
Any 1827
En clau de re major
Indicació de temps.- Lebhaft (Animat)
Llibretista.- Friedrich Haug (1761–1829)
Llenguatge.- Alemany
Quartet
Per a dos tenors i dos baixos
Període Romàntic
Les cançons per beure formen l’eix vertebrador de totes les composicions vocals de Schubert —el fetge podria ser una al·lusió anatòmica més adequada—, començant pel Trinklied (D. 75) de l’agost de 1813 i acabant amb aquest Wein und Liebe (Vi i Amor, D. 901) del juny de 1827. Però mentre que moltes de les cançons per beure de Schubert vinculen la beguda amb la filosofia —la morbiditat sentimental podria ser una descripció més adequada—, només Wein und Liebe vincula la beguda i les dones. Amb una peça de doggerel de Johann Haug per a parelles de tenors i baixos sols, aquesta cançó per beure en particular declara sense embuts en el seu pareig final que Bacus l’adorm a la nit i Amour el desperta al matí. L’arranjament de Schubert és lleugerament alegre, amb una melodia fàcilment memorable, textures predominantment homofòniques i ritmes contagiosos. Amb el seu vers final a doble temps, sembla indicar que els cantants/bevedors s’han emocionat i s’han embriagat més a mesura que avançava la cançó.
James Leonard
Wein und Liebe
Liebchen und der Saft der Reben
Theilen meines Herzens Gluth,
Und beseligen mein Leben:
Sie ist reizend, er ist gut.
Liebchen macht den Wein mir werther;
Sie kredenzt so freundlich ihn.
Auch mein Liebchen strahlt verklärter,
Wenn ich voll des Nectars bin.
Doppelt ist mein Herz geangelt:
Wein und Liebchen preis’ ich hoch.
Wenn zuweilen Eines mangelt,
Tröstet mich das And’re doch.
Beiden ewig anzuhängen,
Schwöre frohen Muthes ich.
Sie begeistern zu Gesängen,
Ja, zu heil’gem Wahnsinn mich.
Wagt’s, mein Liebchen anzublicken!
Kostet meinen Tafelwein!
Und, o Freunde, mit Entzücken
Stimmt ihr in mein Loblied ein.
So verschön’ ich ohne Kummer
Täglich meinen Lebenslauf.
Bacchus dank’ ich süßen Schlummer,
Amor weckt mich wieder auf.
Vi i amor
L’estimada i el suc dels raïms
comparteixen el fervor del meu cor
i fan feliç la meva vida:
ella és encisadora, ell és bo.
L’estimada em fa més preuat el vi;
ella el serveix tan amablement!
També ella resplendeix més radiant
quan estic reblert del nèctar.
El meu cor està doblement capturat:
aprecio molt el vi i l’estimada.
Quan de vegades un d’ells em manca,
l’altre prou que em conhorta.
Ser fidel a tots dos per sempre,
ho juro amb ànim joiós.
Ells m’inspiren per al cant,
sí, a una benaurada follia.
Goseu esguardar la meva estimada!
Tasteu el meu vi de taula!
I, oh amics, amb encís
afegiu-vos al meu cant de lloança.
Així, faig que cada dia sigui més formós,
sense maldecaps el curs de la meva vida.
A Bacus agraeixo la dolça son,
i Cupido em desperta de nou.