Lieder per a qualsevol veu i piano
D 896A
Sie in jedem Liede/Ella en cada cançó
Any 1827-28
Primera publicació 1980
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Una cançó
Llibretista.- Karl Gottfried von Leitner (1800–1890)
Llenguatge.- Alemany
Esboç
Per a veu i piano
Període Romàntic
Com era habitual amb Schubert quan capturava la inspiració per a una cançó, els tres esbossos capturats en un sol full de paper manuscrit musical a la tardor de 1827 tenen la melodia vocal més o menys completa, mentre que dos dels tres no tenen més que unes poques figures per indicar quina era la forma que es pretenia que tingués l’acompanyament de piano. L’últim d’ells, però, té diversos llocs a l’esbós en què Schubert va escriure uns quants compassos d’acompanyament de piano i aquests pocs compassos marquen la diferència entre una edició interpretativa caracteritzada de manera convincent i una finalització menys persuasiva. Així, quan el musicòleg neerlandès Reinhard van Hoorick va emprendre la creació d’una edició interpretativa dels tres esbossos, Sie in jedem Liede sona el més genialment schubertià dels tres. Malauradament, només en un dels tres esbossos Schubert va indicar quin text poètic havia de cantar la seva melodia vocal i, en el cas del tercer esbós, molts estudiosos debaten l’elecció de van Hoorick de Sie in jedem Liede (Ella en cada cançó) de Karl Leitner (D. 896A). El resultat és una competició convincent, però no atractiva.
James Leonard
Sie in jedem Liede
Nehm’ ich die Harfe,
Folgend dem Drange
Süßer Gefühle,
Denk’ ich auch Dein.
Mädchen! und glaub’, es
Können ja lange
Ohne der Harfe
Sänger nicht seyn.
Wähn’ ich im Liede
Siedler und Klause,
Burg und Turniere
Wieder zu schau’n;
Prangst mit Barette und
Starrender Krause
Du am Balkone
Zwischen den Frau’n.
Preis’ ich der Alpen
Friedliche Lüfte,
Hoch ob des Thales
Wildem Gebraus;
Füllst du als Senninn
Trillernd die Klüfte,
Lachst aus dem kleinen,
Hölzernen Haus.
Sing’ ich von schönen
Wasser-Jungfrauen
Einsam in Mondschein
Schwimmend im See;
Schwebst du bey ihnen
Unten im Blauen,
Streckst mir entgegen
Arme von Schnee.
Ueberall nahe
Weilest, du Liebe,
Mir in der Dichtung
Rosigem Land’,
Ach, nur im Leben,
Strenge und trübe,
Trennt uns des Schicksal’s
Feindliche Hand.
Ella en cada cançó
Quan agafo l’arpa
seguint l’impuls
de dolços sentiments,
penso també en tu.
Noia! I creu-me,
molt de temps
sense l’arpa, els cantaires
no poden estar.
Quan m’imagino a la cançó
que torno a veure
pobles i ermites,
castells i torneigs;
amb barret
i encarcarada gorgera,
destaques tu al balcó
entre les dones.
Si elogio l’aire plàcid
de les muntanyes,
ben amunt del ferotge
bramul de la vall;
omples les fondalades
amb els teus refilets,
somrius des de la petita
casa de fusta.
Si canto les belles
sirenes,
solitàries, a la llum de la lluna,
nedant en el mar;
sures tu amb elles
a les blaves aigües,
m’estens els braços
blancs com la neu.
Arreu restes
a prop meu, tu estimada,
en el beatífic país
de la poesia.
Ai! Només a la vida,
severa i ombrívola,
ens separa la mà hostil
del destí.