Lieder per a qualsevol veu i piano
D 890
Hippolits Lied/La cançó de l’Hipòlit
Any 1826 juliol
Primera publicació 1830
En clau de la menor
Indicació de temps.- Etwas langsam (Una mica lent)
Llibretista- Georg Friedrich von Gerstenberg (1780-1838)
atribuït anteriorment a Johanna Schopenhauer (1766-1838)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
En el mite grec, Hipòlit era fill de Teseu i fillastre de la segona esposa de Teseu, Fedra. Fedra concep una passió per Hipòlit, però ell la rebutja i, en venjança, se suïcida i deixa una nota de suïcidi acusant-lo de violar-la i, per tant, condemnant-lo a mort a mans del seu pare. Però mentre que el personatge d’Hipòlit està extret del mite grec, és més probable que Georg von Gerstenberg s’hagi inspirat per a la seva caracterització en el drama Fedra de Racine , que dóna a Hipòlit un interès amorós no correspost. Així, el poema de Gerstenberg s’atura obsessivament en l’amor d’Hipòlit, que mai no pot trobar la seva plenitud.
L’arranjament estròfic de Schubert de l’Hippolits Lied (Cançó d’Hipòlit, D. 890) de cinc estrofes de Gerstenberg és magistral en la seva representació de l’obsessió. La melodia vocal i l’harmonia giren ineluctablement al voltant de La menor, però sense el relleu típicament schubertià de La major per alleugerir el to de la cançó. I aquest gir obsessiu al voltant d’un pivot tonal no és l’únic símbol d’obsessió de la cançó: la mà dreta de l’acompanyament al piano té un mordent, un petit gir melòdic, al voltant de la dominant de Mi en gairebé tots els compàs de la cançó. Així, Hippolits Lied està impregnat de símbols musicals d’amor desesperat i obsessió dolorosa.
James Leonard
Hippolits Lied
Laßt mich, ob ich auch still verglüh’,
Laßt mich nur stille gehn;
Sie seh’ ich spät, Sie seh’ ich früh
Und ewig vor mir stehn.
Was ladet ihr zur Ruh’ mich ein?
Sie nahm die Ruh’ mir fort;
Und wo Sie ist, da muß ich seyn,
Hier sey es oder dort.
Zürnt diesem armen Herzen nicht,
Es hat nur einen Fehl:
Treu muß es schlagen bis es bricht,
Und hat deß nimmer Hehl.
Laßt mich, ich denke doch nur Sie;
In Ihr nur denke ich;
Ja! ohne Sie wär’ ich einst nie
Bei Engeln ewiglich.
Im Leben denn und auch im Tod’,
Im Himmel, so wie hier,
Im Glück und in der Trennung Noth
Gehör’ ich einzig Ihr.
La cançó de l’Hipòlit
Deixeu-me que em consumeixi en silenci,
deixeu-me tan sols marxar en pau;
la veig a darrera hora, la veig d’hora al matí
i sempre és davant meu.
Per què m’inciteu al repòs?
Ella em prengué tot el repòs;
i on ella estigui, hi haig de ser jo,
ja sigui aquí o allà.
No us enutgeu amb aquest pobre cor
que només té una mancança:
ha de bategar fidelment fins que es trenqui
i això mai ho ha amagat.
Deixeu-me, malgrat tot penso en ella,
solament penso en ella;
sí, sense ella no puc esperar algun dia
de restar eternament amb els àngels.
En la vida i també en la mort,
en el cel, com aquí a la terra,
en la felicitat i en el dolor de la separació,
jo pertanyo únicament a ella.