Lieder per a qualsevol veu i piano
D 889
Ständchen/Serenata
Any 1826
Primera publicació 1830
En clau de do major
Indicació de temps.- Allegretto
Llibretista.- v.1: August Wilhelm Schlegel (1767–1845)
després de William Shakespeare (1564–1616)
vv.2-3: Johann Anton Friedrich Reil (1773–1843)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Ständchen
Horch, horch, die Lerch’ im Ätherblau!
Und Phöbus, neu erweckt,
Tränkt seine Rosse mit dem Tau,
Der Blumenkelche deckt.
Der Ringelblume Knospe schleußt
Die goldnen Äuglein auf;
Mit allem, was da reizend ist,
Da süße Maid, steh auf!
Wenn schon die liebe ganze Nacht
Der Sterne lichtes Heer
Hoch über dir im Wechsel wacht,
So hoffen sie noch mehr,
Daß auch dein Augenstern sie grüßt.
Erwach! Sie warten drauf,
Weil du doch gar so reizend bist;
Du süße Maid, steh auf!
Und wenn dich alles das nicht weckt,
So werde durch den Ton
Der Minne zärtlich aufgeneckt!
O dann erwachst du schon!
Wie oft sie dich ans Fenster trieb,
Das weiß sie, drum steh auf,
Und habe deinen Sänger lieb,
Da süße Maid, steh auf!
Serenata
Escolta, escolta, l’alosa en el blau de l’èter!
I Febus, de nou desvetllat,
remulla els seus corsers amb la rosada
que cobreix els calzes de les flors.
La poncella de la calèndula obre
els seus ulls daurats;
amb tot això que és tan encisador,
tu, dolça donzella, lleva’t!
Si ja tota la santa nit,
la munió lluminosa de les estrelles,
vetllen per tu allà dalt, a canvi
esperen encara més,
que la nineta dels teus ulls les saludi.
Desperta! Elles esperen que ho facis
perquè ets tan encisadora;
tu, dolça donzella, lleva’t!
I si tot això no et desperta,
que vingui la música trobadoresca
a esperonar-te tendrament!
Oh aleshores sí que et despertaràs!
Quantes vegades t’ha atret a la finestra,
ella ho sap, i per això lleva’t
i estima el teu trobador,
tu, dolça donzella, lleva’t!