Lieder per a qualsevol veu i piano
D 884 Op. 108 Nº1
Über Wildemann/Xiula el vent
Any 1826
Primera publicació 1829
En clau de re menor
Indicació de temps.- Schnell (Ràpid)
Llibretista.- Ernst Konrad Friedrich Schulze (1789–1817)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Über Wildemann
Die Winde sausen
Am Tannenhang,
Die Quellen brausen
Das Thal entlang;
Ich [wandr’]1 in Eile
Durch Wald und Schnee,
Wohl manche Meile
Von Höh zu Höh.
Und will das Leben
Im freien Thal
Sich auch schon heben
Zum Sonnenstrahl;
Ich muß vorüber
Mit wildem Sinn
Und blicke lieber
Zum Winter hin.
Auf grünen Haiden,
Auf bunten Au’n,
Müßt’ ich mein Leiden
Nur immer schaun,
Daß selbst am Steine
Das Leben sprießt,
Und ach! nur Eine
[Ihr]2 Herz verschließt.
O Liebe, Liebe,
O Mayenhauch!
Du drängst die Triebe
Aus Baum und Strauch;
Die Vögel singen
[Auf grünen Höhn]3;
Die Quellen springen
Bei deinem Wehn!
Mich läßt du schweifen
Im [dunklen]4 Wahn
Durch Windespfeifen
Auf rauher Bahn.
O [Frühlingsschimmer]5,
O [Blüthenschein]6,
Soll ich denn nimmer
Mich dein erfreun?
Xiula el vent
Xiula el vent
al pendís dels avets,
les fonts brunzeixen
al llarg de la vall;
camino de pressa
a través del bosc i la neu,
moltes milles ben bé,
de cim en cim.
I encara que la vida
a la vall oberta
es vulgui aixecar
vers els raigs del sol;
jo haig de passar de llarg
i m’estimo més esguardar
cap a on encara és hivern.
Als verds bruguerars,
a les acolorides prades,
haig de veure sempre
tan sols el meu dolor,
fins i tot a les pedres
la vida rebrota,
i ai! Només una persona
m’ha tancat el seu cor.
Oh amor, amor,
oh alenada de maig!
Tu empenys els brots
d’arbres i matolls!
Els ocells canten
als cims verdejants,
brollen les fonts
al teu brufol!
Però tu em deixes vagarejar
en obscurs deliris,
a través del brunzit del vent
per aspres camins.
Oh esclat de la primavera,
oh esplendor de les flors,
no haig de poder mai més
gaudir de vosaltres?