Lieder per a qualsevol veu i piano
D 883
Lebensmut/El coratge de viure
Any 1826
Primera publicació 1832
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Ziemlich geschwind, doch kräftig (Bastant ràpid, però potent)
Llibretista.- Ernst Konrad Friedrich Schulze (1789–1817)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
La composició de Schubert del “Lebensmut” (Coratge per viure) de Ludwig Rellstab (D. 937) s’interromp després d’una estrofa i acaba sense un postludi per a piano ni tan sols una cadència final. Això ha portat alguns estudiosos a afirmar que el Lebensmut no és una cançó acabada i alguns cantants, sobretot Dietrich Fischer-Dieskau , a negar-se a programar-lo. Hi ha bons arguments per afirmar que el Lebensmut està inacabat: l’estat del manuscrit i la impossibilitat d’adaptar la tercera i última estrofa del Rellstab (una refutació trista del coratge per viure amb la menció de la inevitabilitat de la mort) a la música de Schubert . I, tanmateix, el que existeix del Lebensmut encaixa meravellosament bé amb les dues primeres estrofes de Rellstab (la melodia vocal heroica i l’acompanyament de piano saltant són segurament entre les invencions més felices de Schubert ) i sembla una llàstima relegar el Lebensmut al regne de l’inacabat.
James Leonard
Lebensmut
O wie dringt das junge Leben
Kräftig mir durch Sinn und Herz,
Alles fühl ich glühn und streben,
Fühle doppelt Lust und Schmerz.
Fruchtlos such ich euch zu halten,
Geister meiner regen Brust,
Nach Gefallen mögt ihr walten,
Sei’s zum Leide, sei’s zur Lust.
Lodre nur, gewalt’ge Liebe,
Höher lodre nur empor,
Brecht, ihr vollen Blütentriebe,
Mächtig schwellend nur hervor.
Mag das Herz sich blutig färben,
Mag’s vergehn in rascher Pein,
Lieber will ich ganz verderben
Als nur halb lebendig sein.
Dieses Zagen, dieses Sehnen,
Das die Brust vergeblich schwellt,
Diese Seufzer, diese Tränen,
Die der Stolz gefangen hält,
Dieses schmerzlich eitle Ringen,
Dieses Kämpfen ohne Kraft,
Ohne Hoffnung und Vollbringenff,
Mark Hat mech beste.
Lieber wecke rasch und mutig,
Schlachtruf, den entschlafnen Sinn!
Lange träumt’ ich, lange ruht’ ich,
Gab der Kette lang mich hin.
Hier ist Hölle nicht, noch Himmel,
Weder Frost ist hier, noch Glut,
Auf ins feindliche Getümmel,
Rüstig weiter durch die Flut.
Dass noch einmal Wunsch und Wagen,
Zorn und Liebe, Wohl und Weh
Ihre Wellen um mich schlagen
Auf des Lebens wilder See,
Und ich kühn im tapfern Streite
Mit dem Strom, der mich entrafft,
Selber meinen Nachen leite,
Freudig in gepr.
El coratge de viure
Oh, com la meva jove vida penetra
vigorosament al meu esperit i al meu cor!
Sento que tot és fervent i àvid,
sento doblement el plaer i el dolor.
Inútilment intento aturar-vos,
esperits del meu pit inquiet;
al vostre grat podeu governar
sigui el dolor, sigui el plaer.
Abrusa’t tan sols, poderós amor,
abrusa’t enlaire tan sols!
Brolleu, desigs pleners i florents,
creixeu amb força cap a fora!
Que el meu cor es tenyeixi de sang,
que pugui defallir en ràpida agonia;
m’estimo més morir del tot
que restar viu a mitges.
Aquest titubeig, aquest desig,
que endebades m’inflen el pit,
aquests sospirs, aquestes llàgrimes,
que l’orgull manté captius,
aquesta lluita dolorosa i vana,
aquest combat sense força,
sense esperança ni acompliment,
m’han afeblit fins al moll de l’os.
Que ben aviat un crit de batalla, rabent i coratjós,
desperti el meu esperit adormit!
Molt de temps he somiat, molt de temps he reposat,
molt de temps m’he lliurat a les meves cadenes;
aquí no hi ha infern ni paradís,
ni glaçada, ni xardor!
Amunt, vers el tumult de l’enemic,
endavant amb vigor a través de les aigües!
Que encara una vegada el desig i la gosadia,
la fúria i l’amor, la benaurança i el sofriment,
em colpegin amb llurs onades
damunt l’oceà salvatge de la vida;
i que jo, en valent contesa,
contra el corrent que m’arrossega,
pugui guiar la meva barca,
joiós, amb la meva provada força.