Per a qualsevol veu i piano
D 876
Im Jänner 1817-Tiefes Leid – Profund patiment
Any 1826 gener
Primera publicació 1838
En clau de mi menor
Indicació de temps.-Mässig, unruhig (Moderat, inquiet)
Llibretista.- Ernst Konrad Friedrich Schulze (1789–1817)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Im Jänner 1817
Ich bin von aller Ruh geschieden
Ich treib umher auf wilder Flauta;
An einem Ort nur find’ ich Frieden,
Das ist der Ort, wo alles ruht.
Und wenn die Wind’ auch schaurig sausen,
Und kalt der Regen niederfällt,
Doch will ich dort viel lieber hausen,
Als in der unbeständ’gen Welt.
Denn wie die Träume spurlos schweben,
Und einer schnell den andern treibt,
Spielt mit sich selbst das irre Leben,
Und jedes naht und keines bleibt.
Nie will die falsche Hoffnung weichen,
Nie mit der Hoffnung Furcht und Müh;
Die Ewigstummen, Ewigbleichen
Verheißen und versagen nie.
Nicht weck ich sie mit meinen Schritten
In ihrer dunklen Einsamkeit;
Sie wissen nicht, was ich gelitten,
Und keinen stört mein tiefes Leid.
Dort kann die Seele freier klagen
Bei Jener, die ich treu geliebt;
Nicht wird der kalte Stein mir sagen,
Ach, dass auch sie mein Schmerz betrübt.
El gener de 1817 (profunda tristesa)
He estat separat de tot repòs,
m’està sacsejant una inundació salvatge;
només hi ha un lloc on puc trobar pau,
és el lloc on tot està en repòs.
I fins i tot si el vent rugeix terriblement
i la pluja freda cau a bots i barrals,
preferiria establir-me allà
que en aquest món inconstant.
Així, així com els somnis passen volant sense deixar rastre,
cadascun allunyant l’altre,
la meva vida boja juga amb si mateixa,
cadascun s’acosta però cap d’ells roman.
La falsa esperança mai s’esvairà,
ni la por i els problemes juntament amb l’esperança.
Els qui callen per sempre, els qui són pàl·lids per sempre,
mai fan promeses ni rebutjos.
Amb els meus passos no els despertaré
en la seva fosca solitud;
no saben el que he patit
i el meu profund dolor no pertorba ningú.
És allà on la meva ànima pot lamentar-se més lliurement,
amb ella, la que vaig estimar fidelment;
la pedra freda no em dirà:
Ai las, que el meu dolor també l’ha angoixada!