Lieder per a qualsevol veu i piano
D 874
O Quell, was strömst du rasch und wild/Oh primavera, per què flueixes tan ràpidament i salvatgement?
Any 1826 gener
Primera publicació 1967
En clau de sol major
Indicació de temps.- Una cançó
Llibretista.- Ernst Konrad Friedrich Schulze (1789–1817)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
O Quell, was Stromst du Rasch und Wild (Die Blume und der Quell) (Oh, rierol, per què t’enfonses tan ràpid i salvatgement [La flor i el rierol]) (D. 874) és un fragment d’una cançó, que consta de 18 compassos: quatre d’introducció de piano i 14 de melodia per a la primera i única estrofa. L’estrofa inicial de l’entrada del poeta Ernst Schulze del 8 de gener de 1815 al seu Poetische Tagebuch (Diari poètic) aparentment no va desafiar Schubert (treballant en algun moment del 1826) a grans altures d’inspiració: l’acompanyament de piano és la música estàndard de Schubert de “rierol que bombolleja”, tan familiar del seu cicle Die schöne Müllerin, i la melodia vocal és un altre passeig alegre en barca sobre un rierol animat. El 1959, el musicòleg pare Reinhard van Hoorick va agafar el fragment de Schubert , va ampliar la figuració de la introducció al piano per formar l’acompanyament del vers i va recapitular dos compassos de la introducció per a la coda. El resultat és amb prou feines una cançó de Schubert .
James Leonard
D 874
O Quell, was strömst du rasch und wild
Die Blume.
Oh Quell, was strömst du rasch und wild,
Und wühlst in deinem Silbersande,
Und drängst, von weißem Schaum verhüllt,
Dich schwellend auf am grünen Rande?
O riesle, Quell,
Doch glatt und hell,
Dass ich, verklärt im zartem Taue,
Mein zitternd Bild in dir erschaue.
Der Quell.
O Blume, kann ich ruhig sein,
Wenn sich dein Bild in mir bespiegelt,
Und wunderbare Liebespein
Mich bald zurückhält, bald beflügelt?
Drum streb ich auf
Mit irem Lauf
Und will mit schmachtendem Verlangen,
Du Zarte, deinen Kelch umfangen.
Die Blume.
O Quell, ich stehe viel zu fern,
Du kannst dich nie zu mir erheben;
Doch freundlich soll mein Blütenstern
Auf deiner heitern Fläche beben.
Drum riesle hin
Mit stillem Sinn;
Süß ist’s, im Busen ohne Klagen
Der Liebsten keusches Bild zu tragen.
Der Quell.
O Blume, Rat und Trost ist leicht,
Doch schwer ist’s, hoffnungslos zu glühen;
Wenn auch mein Kuss dich nie erreicht,
So muss ich ewig doch mich mühen.
Ein Blatt allein
Lass du hinein
In meine wilde Tiefe fallen,
Dann will ich still vorüberwallen.
Oh primavera, per què flueixes tan ràpidament i salvatgement?
La flor.
Oh primavera, per què flueixes ràpidament i salvatgement,
i per què t’endinses a la teva sorra platejada,
i, coberta d’escuma blanca, per què t’estrenyes
i t’inflas contra la riba verda?
Oh primavera, regalima
suaument i brillantment,
així que, transfigurada en la delicada rosada,
puc veure la meva cara tremolosa en tu.
La primavera.
Oh flor, puc estar tranquil
Quan la teva imatge es reflecteix en mi,
I dolors increïbles d’amor
De vegades em frenen i de vegades em donen ales?
Per tant, m’elevo cap amunt
Amb un curs capritxós,
I amb un anhel agitat Vull
abraçar el teu calze, tendre ésser.
La flor.
Oh primavera, estic massa lluny,
mai no podràs aixecar-te per arribar-m’hi;
l’estrella dels meus pètals serà amable
i tremolarà sobre la teva superfície brillant.
Així que vés de gust,
amb la ment tranquil·la;
és dolç no queixar-se i
portar la casta imatge de l’estimat al pit.
La primavera.
Oh flor, el consell i el consol són fàcils,
però és difícil brillar sense esperança;
si és cert que el meu petó mai no et podrà arribar,
tanmateix hauré de continuar lluitant per sempre.
Un sol pètal,
deixa caure un sol pètal
i deixa’l caure a les meves profunditats salvatges,
llavors podré fluir tranquil·lament.